Ingenuïtats i inconsistències

El passat 11 de març, l'associació Federalistes d'Esquerres va organitzar un acte a l'Ateneu Barcelonès per parlar de les propostes federalistes dels diferents partits. Aquest acte, segons va manifestar el seu president, segueix la línia de l'acte que es va organitzar a Madrid el 14 de novembre del 2014 al Cercle de Belles Arts, en el qual hi van coincidir Alberto Garzón, Juan Carlos Monedero i Miquel Iceta. Segons va explicar Manuel Cruz en la presentació, l'objectiu era convocar partits que, independentment de la visió social que tinguin, proposin reformar la Constitució per construir un Estat Federal.

A causa precisament de la voluntat transformadora de Federalistes d'Esquerres, seria ingenu pensar que no promourà el debat públic entre representants dels partits polítics que han manifestat voluntat de diàleg per a transformar l'actual Estat de les Autonomies en un Estat federal. Els únics partits que, segons Manuel Cruz, no seran convidats són els que manifesten públicament que no tenen cap interès de negociar, és a dir: PP, ERC, Convergència i CUP.

No és veritat que no hi hagi federalistes a l'altra banda de l'Ebre, sinó que hi ha por a discutir amb ells

En l'acte de Barcelona, tal com es va manifestar, s'havia convidat ICV, PSC, Podem, C's i UDC, és a dir tots els partits catalans que mostren predisposició a negociar, tant si són d'esquerres com si són de dretes, tant si són catalanistes com si no. A aquesta convocatòria, finalment, va assistir Miquel Iceta com a representant del PSC, Albert Miralles del PSUC Viu i Albert Rivera de Ciutadans. Van justificar la seva falta d'assistència Podem, ICV i UDC. El primer perquè encara es troben en procés de definició, el qual sembla raonable. En canvi, tant ICV com UDC van adduir que no volien compartir taula amb Rivera. Posteriorment, hem escoltat i llegit algunes crítiques per la convocatòria de l'acte, com si seure a discutir a la mateixa taula gent que pensa diferent fos un atemptat irremeiable contra els pilars de les pròpies creences. Francament, no deixa de sorprendre.

Cal dir, enmig de tot aquest panorama una mica kafkià, que no sembla raonable (ja no dic democràtic) que per organitzar aquest tipus d'actes, l'Associació s'hagi de justificar. Tampoc és raonable que partits que diuen que estarien d'acord a negociar una proposta federal només vulguin fer-ho amb els que pensen com ells. Tampoc ho sembla que per defensar l'independentisme diguin que no té importància ser de dretes ni d'esquerres i que el model social d'una Catalunya independent no ens ha de preocupar perquè això ja vindrà -com el mannà, proveït per mateix cel de forma màgica i magnífica- i en canvi es mostrin tan escrupolosos amb altres propostes d'organització d'Estat. Ja se sap que els arguments falaciosos, quan els canvies els escenaris es mostren cruament inconsistents, com és aquest cas: Com s'entén que per a la creació de nous estats no siguin importants els models socials i per defensar un model federal d'estat s'hagi de ser o d'esquerres o de dretes?

Inconsistent és autodenominar-se democràtic i no voler parlar amb l'adversari. Inconsistent és dir que el federalisme no és possible perquè no hi ha federalistes i quan se’ls troben semblen ignorar-los. Inconsistent és dir que es vol un Estat federal i no respectar la riquesa social i la diferència que forma part de la societat. Manuel Cruz va dir que no és veritat que no hi hagi federalistes a l'altra banda de l'Ebre, sinó que hi ha por a discutir amb ells. No sé si és veritat però, pel que diuen i fan alguns, ho sembla. I més que inconsistència, d'una ingenuïtat molt profunda o de manipulació barroera em sembla quan s’afirma sense vacil·lació que es pot construir un nou estat segregant-se d'un altre unilateralment, sense negociar les condicions i a més afegir que això generarà riquesa i que ningú no pagarà les conseqüències.

Cap democràcia es pot sostenir sense valors democràtics de respecte cap als que representen als ciutadans i tampoc sense respecte a les regles del joc. Hem de reivindicar el dret a reunir-nos amb qui sigui i arribar a acords. Els ingenus que no volen seure a pactar i es defensen dient que és impossible, els entenc quan es mostren amb l'ànim torbat si altres ho aconsegueixen. Però afortunadament, no tots som tan estrets ni igual d'incompetents.