La línia que separa una teràpia alternativa d'un presumpte delicte contra la llibertat sexual ha centrat aquest dilluns la penúltima sessió del judici a l'Audiència de Barcelona contra un osteòpata i quiromassatgista de Canet de Mar.
Des del banc dels acusats, i enfrontant-se a una petició de 46 anys de presó per presumptes abusos a una dotzena de dones entre 2008 i 2020, l'acusat ha ofert un relat detallat en què ha defensat la innocència de les seves pràctiques.
El cas dissecciona la conducta d'un professional que operava en tres escenaris diferents: la seva consulta privada, una masia a Canet de Mar i el pavelló esportiu d'un club d'hoquei de Mataró.
Allà, segons el Ministeri Públic, va teixir una xarxa de confiança que li va permetre traspassar els límits professionals.
Sense "ànim libidinós"
Davant el tribunal, l'acusat ha definit la seva feina com una "teràpia global" i "holística", on el contacte físic intens, la nuesa i la confiança extrema no eren eines de depredació, sinó de sanació. Negant categòricament qualsevol "ànim libidinós".
La seva versió, però, ha xocat frontalment amb la prova pericial. Forenses i psicòlegs han desfilat per la sala per ratificar que gran part de les denunciants presenten quadres compatibles amb el Trastorn d'Estrès Posttraumàtic, ansietat i sentiments de culpa; símptomes que, segons la ciència forense, donen credibilitat als relats d'abús i desmunten la tesi de la "invenció" o el "complot" suggerida per la defensa.
"Toco el múscul"
Durant l'interrogatori, l'acusat ha admès no tenir la titulació oficial de fisioteràpia —"m'he format en escoles de quiromassatge i he après amb cirurgians", ha explicat—, però ha reivindicat la validesa tècnica de les seves maniobres basant-se en la semàntica anatòmica.
Preguntat per la fiscalia sobre els tocaments als pits relatats per les víctimes —algunes d'elles menors d'edat que acudien a ell per tractar lesions esportives d'esquena—, l'acusat ha tirat de manual per justificar-se: "El pit forma part del cos. Jo toco el pectoral, la inserció muscular, mai la glàndula mamària ni el mugró".
Sota la premissa de "treballar el cos de manera harmònica", ha explicat haver massatjat zones adjacents als genitals o als glutis, insistint que "tot el que faig està documentat als llibres".
Façana de l'Audiència Provincial de Barcelona
Ho nega tot
Sobre l'acusació més greu que pesa sobre ell —una presumpta penetració vaginal a una pacient—, el processat ha estat taxatiu i emocional: "Això ho deu haver somiat. Jo no he ficat un dit a la vagina de cap pacient. M'ha trencat l'ànima aquesta denúncia".
Així mateix, per contrarestar la narrativa de l'acusació pública, que sosté que actuava amb "ànim de satisfer els seus desitjos sexuals", ha al·legat una suposada dificultat fisiològica per excitar-se durant el seu exercici professional: "Porto des dels 16 anys dedicant-m'hi, un cos nu no m'excita".
La sorpresa de la banyera
La sessió ha viscut un moment de tensió probatòria durant la fase documental, quan s'ha reproduït un àudio de WhatsApp enviat per l'acusat a una de les joves denunciants, el desembre de 2019.
El so a la sala era nítid. En ell li indicava: "Hola. Seu a la butaca... puja al bany". Allà, segons l'escrit d'acusació, l'esperava una banyera plena on ell es va introduir posteriorment, nu o en roba interior, per rentar-la i fer-li un massatge.
L'acusat ha assegurat davant el tribunal que es tractava d'un "regal" ofert des de la "confiança i complicitat" que tenia amb la pacient.
Ha negat que hi hagués intencionalitat sexual en l'acte de compartir el bany: "Sóc un terapeuta poc habitual, molt obert, no tinc límits en aquest sentit", ha afirmat.
Seqüeles i records intrusius
En contraposició al relat de normalitat de l'acusat, els perits han exposat les seves conclusions clíniques.
Les metgesses forenses de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya i perits privats han confirmat l'existència de seqüeles psicològiques en diverses denunciants.
Utilitzant els criteris de la Classificació Internacional de Malalties, han detectat simptomatologia d'estrès posttraumàtic de grau lleu a moderat, així com "records intrusius", "ansietat generalitzada" i dificultats en l'esfera sexual, tots ells causalment vinculats als fets denunciats.
Un punt crucial de la jornada ha estat l'explicació del comportament de les víctimes. L'estratègia de la defensa ha consistit a qüestionar per què, si se sentien agredides, tornaven a la consulta, repetien les sessions o van trigar anys a verbalitzar l'abús.
El "bloqueig" com a resposta científica
A preguntes de l'advocada de l'acusació particular, Carla Vall, sobre els mecanismes que van impedir a les dones identificar l'abús de manera immediata, les forenses han al·ludit al bloqueig emocional.
"És freqüent que els fets es repeteixin fins que la víctima identifica el que està passant", ha il·lustrat una de les perites. Segons els experts, el context jugava en contra de les dones.
El fet que existís una relació prèvia de confiança —l'acusat era el massatgista oficial del club d'hoquei on jugaven diverses víctimes, una figura d'autoritat al vestidor, o fins i tot un familiar— va actuar com un factor de confusió i silenci.
"Conèixer l'agressor facilita que no interpretin l'abús com a tal al principi. A vegades, per immaduresa, no ho racionalitzen fins passat un temps", han assenyalat les expertes.
Aquesta explicació tècnica busca desmuntar l'argument que el silenci inicial o la reiteració de visites impliquin consentiment.
De fet, la Fiscalia subratlla en el seu escrit que l'acusat va aprofitar aquest "vincle de familiaritat" i pretextos pseudocientífics com "canalitzar energies" o "sincronitzar respiracions" per vèncer la resistència de les pacients.
Recta final cap a la sentència
El judici ha exposat davant el tribunal dues narratives oposades: la d'un terapeuta que defensa la singularitat dels seus mètodes davant l'acusació penal, i la d'una dotzena de dones els informes mèdics de les quals acrediten seqüeles psicològiques compatibles amb els fets denunciats.
La Fiscalia manté la seva petició de 46 anys de presó, indemnitzacions per 220.000 euros i inhabilitació professional.
El tribunal de la secció 5a ha emplaçat les parts a demà dimarts per a la lectura de conclusions definitives, els informes finals i el torn de darrera paraula de l'acusat, després del qual el cas quedarà vist per a sentència.