L'elecció del nom d'un fill és un dels primers actes de responsabilitat i significat que assumeixen els pares. No és només una etiqueta, sinó una paraula que acompanyarà la persona durant tota la seva vida, que la identificarà en l'àmbit familiar, social i professional. I, també, que contribuirà a la construcció de la seva identitat.
A través d'ell es transmeten valors, afectes, referències culturals, familiars o històriques, i, en molts casos, una determinada visió del món i de les arrels de qui l'escull.
Per això, escollir un nom requereix reflexió i sensibilitat. Un nom pot evocar pertinença, continuïtat i memòria, però també singularitat i projecció cap al futur. Pensar en com sonarà amb el pas del temps, com serà percebut i quina càrrega simbòlica comporta és una forma de respecte cap a la persona que comença la seva vida.
El nom català
El nom Virgili és la forma catalana del nom llatí Virgilius, pertanyent a una antiga gens romana. El seu origen es remunta a la Roma clàssica i està documentat des de l'Antiguitat com a nom propi masculí.
Encara que la seva etimologia exacta no és completament segura, la majoria d'estudis el vinculen al terme llatí virga (branca o vara). És una arrel habitual en noms romans, la qual cosa ha donat lloc a interpretacions tradicionals relacionades amb la vitalitat, la joventut o el creixement.
No obstant això, els filòlegs coincideixen que es tracta, sobretot, d'un nom gentilici romà, més que no pas d'un apel·latiu amb significat literal tancat.
Herència llatina
En l'àmbit català, Virgili està reconegut com a nom propi i forma part de la tradició onomàstica vinculada a l'herència llatina i humanista.
La seva difusió històrica es deu principalment a la figura de Publi Virgili Maró, un dels grans poetes de la literatura llatina. La seva obra va ser àmpliament estudiada i transmesa a l'Europa medieval i moderna, també, als territoris de llengua catalana.
Per això, és un nom poc freqüent, però plenament normatiu en català, associat a una tradició culta, clàssica i literària. També, amb un arrelament que prové directament de la continuïtat cultural del llatí al català.
Dades sobre Virgili
Actualment, segons les últimes dades de Idescat 2024, el nom de Virgili el porten 1.035 persones a Catalunya: 2.449 a Lleida, 1.866 a Girona, 1.621 a Barcelona i 260 a Tarragona.
Pel que fa a comarques, té més presència al Bages, a l'Alt Empordà i a Osona.
Altres noms amb V
Aquests són altres noms catalans de nen que comencen per V:
- Víctor: procedeix del llatí Victor, "vencedor" o "el que venç". És un nom clàssic d'origen romà, molt difós en la tradició cristiana i plenament normatiu en català.
- Vicent: forma catalana de Vincentius, derivat del verb llatí vincere (vèncer). Significa "el que triomfa" i es va popularitzar pel culte a Sant Vicent màrtir.
- Vicenç: Variant catalana històrica de Vicent, documentada des de l'Edat Mitjana. Comparteix origen i significat llatí (Vincentius), amb un ús més tradicional i distintiu.
- Valentí: procedeix del llatí Valentinus, derivat de valens (fort, valent, amb salut). Nom romà molt estès a Europa per la tradició cristiana i humanista.