És una de les joies modernistes de Barcelona obertes al públic de manera gratuïta. Tanmateix, és una de les més desconegudes.
Sigui per la seva manca d'ús o per la seva escassa popularitat, els darrers dies ha cobrat atenció per les notícies.
És conegut que el Govern vol establir la futura seu de la Agència Estatal de Salut Pública a Barcelona.
La institució centralitzarà la gestió de la salut pública a Espanya i reforçarà la presència estatal a la ciutat comtal. I quin millor lloc que una joia modernista.
La proposta des de la capital catalana és que l'antiga Residència d'Estudiants Ramon Llull, situada al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, sigui aquest lloc.
Entrada a l'Escola Industrial
Fundada a finals del segle XIX, aquest complex va ser un dels referents educatius de Barcelona. Acollia laboratoris, tallers i aules destinats a la formació tècnica i industrial.
Tot i que, si és conegut per alguna cosa, és per la seva genialitat arquitectònica. Darrere d'aquesta construcció hi ha l'arquitecte català Joan Rubió i Bellver.
Deixeble destacat d'Antoni Gaudí va intervenir en la reforma i adaptació de l'edifici, entre 1927 i 1929, per convertir-lo en residència universitària.
La transformació el va portar a crear espais comuns: menjadors, sales d'estudi i una capella; el propi de les necessitats de la vida estudiantil de l'època, però amb una bellesa indiscutible.
La Residència Ramon Llull combina elements del modernisme i el noucentisme, dos moviments característics de la Catalunya de principis del segle XX.
Façana de l'Escola Industrial
Rubió va aplicar maó vist i pedra per als murs exteriors i interiors, amb arcs parabòlics i voltes de maó que permeten amplis espais sense necessitat d'estructures metàl·liques visibles.
Un dels elements més destacats és la capella, situada sobre el menjador. Aquest espai, amb clara influència de Gaudí, combina arcs de catenària, esgrafiats, vitralls i terracotes decoratives, creant un ambient recollit però monumental.
Els espais comuns de l'edifici també destaquen per la seva funcionalitat i estètica: vestíbuls coberts per arcs tabicats, bigues de ferro i llindars de fusta que aporten calidesa.
La part dels dormitoris conserva la distribució tradicional en paral·lel, amb amplis passadissos i bona ventilació natural. En aquest cas, la intervenció de Rubió va respectar l'estructura original de l'escola agrícola, incorporant solucions modernes sense trencar la unitat formal del conjunt.
Integració en el conjunt de l'Escola Industrial
Però la Residència Ramon Llull només és una part del conjunt monumental més ampli de l'Escola Industrial. Aquí hi ha laboratoris, tallers i altres edificacions educatives.
El disseny de Rubió va mantenir l'harmonia amb la resta del recinte, conservant l'estil industrial de finals del XIX i principis del XX, mentre incorporava detalls modernistes en els acabats, finestres i esgrafiats.
La disposició del conjunt permet una circulació fluida entre edificis i manté patis interiors que aporten llum i ventilació als espais comuns.
D'entre els elements històrics més rellevants del recinte destaquen la xemeneia industrial, vestigi dels tallers de l'escola, i el paranimf, un auditori que conserva la seva estructura original i que ha estat escenari d'actes acadèmics durant més d'un segle.
Sala de l'Escola Industrial
La residència, amb la seva capella i els seus patis, es converteix en un nucli central dins d'aquest conjunt, oferint tant continuïtat històrica com potencial per acollir oficines modernes.
La proposta d'ubicar la futura Agència Estatal de Salut Pública a la Residència Ramon Llull respon a criteris d'espai, accessibilitat i valor patrimonial.
L'edifici disposa de capacitat suficient per a oficines i serveis administratius. A més, les zones comunes podrien transformar-se en sales de reunions, auditoris i espais de formació per a personal tècnic i sanitari.
Un altre avantatge és la seva ubicació: al bell mig de l'Eixample de Barcelona, al costat d'altres institucions acadèmiques i científiques, com l'Hospital Clínic i la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Uns avantatges que la fan el lloc idoni per acollir l'Agència Estatal de Salut Pública.