Els secrets ocults a la sala de les columnes del Park Güell: de Snoopy al mercat de Gaudí

Pot un geni veure el futur? Va poder Gaudí avançar-se en el temps i imaginar el mític Snoopy i incrustar-lo a la sala de les columnes del Park Güell?

Això és el que alguns creuen quan entren a la Sala Hipòstila del parc, alcen la vista i, entre els mosaics, distingeixen una figura reconeixible.

Més enllà de les seves 86 columnes, molts visitants queden impactats per aquesta visió. Tot i que no és l'única: el llangardaix, la casa d'Hansel i Gretel i altres racons del Park Güell fascinen cada any els milions de persones d'arreu del món que el visiten.

L'anomenada Sala Hipòstila, també coneguda com la sala de les columnes, és un altre dels grans símbols del parc i una de les obres més singulars d'Antoni Gaudí.

Patrimoni protegit

L'espai forma part d'aquest conjunt arquitectònic que havia de ser una urbanització i es va quedar en un parc, però no un de qualsevol.

Avui, el Park Güell no és només un pulmó verd de Barcelona convertit en monument: és Patrimoni Mundial de la Unesco.

Els atractius del Park Güell

La seva fama no es deu només a les seves dimensions i disseny, sinó a la quantitat de funcions, significats i detalls ocults que amaga.

El recinte destaca per la seva integració a la vessant de la muntanya del Carmel, per l'ús del trencadís i per una concepció orgànica de l'arquitectura, on les formes s'adapten al terreny.

Elements com l'escalinata del drac, la gran plaça superior o els viaductes elevats són avui parades obligades per a qualsevol visitant. I, entre tots aquests espais, la sala de les columnes ocupa un lloc central.

Situada sota la gran plaça, coneguda originalment com el Teatre Grec, va ser dissenyada com un mercat cobert per als futurs habitants del parc. La seva funció, d'acord amb el projecte d'urbanització, havia de ser pràctica. Gaudí la va transformar en una estructura monumental.

La funció de les columnes

Les 86 columnes dòriques que sostenen el pes de la plaça superior en donen fe. El seu aspecte recorda un temple clàssic, tot i que reinterpretat des del llenguatge modernista, ple de secrets.

Per començar, les columnes no només compleixen una funció estructural: al seu interior discorre part del sistema de recollida d'aigües pluvials, que canalitza l'aigua cap a un gran dipòsit subterrani. Des d'allà, l'aigua es distribueix mitjançant fonts, una d'elles integrada a l'escalinata del drac.

Snoopy a Barcelona

El sostre de la sala és un dels seus elements més cridaners. Està decorat amb medallons de trencadís dissenyats per Josep Maria Jujol, estret col·laborador de Gaudí.

Cadascun presenta composicions diferents, amb jocs de colors, fragments ceràmics i formes abstractes. I és allà, en un d'aquests medallons, on alguns visitants creuen reconèixer una figura similar a Snoopy.

Va ser una revelació? No. Tal com expliquen els professionals, aquesta assimilació és fruit de la pareidolia, el fenomen psicològic que porta a identificar formes conegudes en patrons aleatoris.

Però que això no porti a la decepció. Més enllà d'aquesta curiositat, el sostre amaga altres detalls menys evidents.

Els mosaics

Entre els fragments ceràmics s'han identificat restes de vaixelles, ampolles i peces reutilitzades. La irregularitat de les formes i la disposició dels materials generen efectes visuals diferents segons la llum del dia.

L'acústica és un altre dels aspectes que més sorprenen. La disposició de les columnes i la geometria de l'espai provoquen una ressonància particular, perceptible fins i tot amb sons lleus.

A tot això s'hi suma que les columnes de la Sala Hipòstila tenen un paper completament funcional. La gran esplanada, concebuda com a espai de reunió i actes col·lectius, s'aguanta directament sobre les columnes.

No és l'únic. El banc ondulant que l'envolta actua, a més, com a canal de recollida d'aigua, tancant un sistema hidràulic eficient i discret.

Un visionari?

Tots aquests elements contribueixen a subratllar la importància de l'arquitecte català. Gaudí no només va trobar un estil únic, sinó que va fer possible una convivència entre l'arquitectura i la natura i, a més, va saber guardar secrets i llançar missatges.

Alguns d'aquests s'han sabut llegir; d'altres, com el de Snoopy, van sortir sense voler, una prova més de com de visionari era el geni modernista.