Escollir el nom d'un fill és una de les primeres decisions de gran càrrega simbòlica que prenen els pares. No es tracta només d'una qüestió estètica o sonora, sinó d'un acte que acompanya la persona durant tota la seva vida i que influeix en la seva identitat, en la manera com es presenta davant dels altres i en com és percebuda socialment. Aquest connecta el nadó amb la seva història familiar, amb valors, records i aspiracions, i en molts casos reflecteix també el context cultural i emocional del moment en què arriba al món.
En els darrers anys, s'observa, a més, una clara tendència a recuperar els noms tradicionals compostos, una moda que respon al desig de reivindicar les arrels dels nostres avantpassats. Combinacions clàssiques com Josep Antoni, Maria Teresa o Joan Manel permeten homenatjar generacions anteriors i mantenir vives costums familiars.
El nom compost
Si mirem el rànquing de noms, segons les últimes dades de l'Idescat del 2024, els més freqüents continuen sent Antoni, Josep, Jordi, David i Francesc. I si mirem els noms de dona són: Maria, Montserrat, Maria del Carme, Marta i Laura.
Sí, el nom compost més utilitzat en territori català és Maria del Carme. 68.740 persones el porten: 51.554 a Barcelona, 5.457 a Girona, 3.875 a Lleida i 7.854 a Tarragona.
La major afluència d'aquest nom es troba en el període entre el 1960-1969 i la menor a l'època actual, a partir del 2020.
Significat del nom
El nom Maria del Carme, així com la seva forma abreujada Mari Carme, és un nom compost d'origen religiós amb un significat àmpliament documentat en la tradició cristiana i en la cultura hispànica. Està format per dos noms amb entitat pròpia el valor conjunt dels quals no és casual, ja que fa referència directa a una advocació mariana concreta, la Mare de Déu del Carme, molt arrelada a Espanya i als països de tradició catòlica.
Maria prové de l'hebreu Miryam, un nom de significat debatut des del punt de vista filològic, però que sol interpretar-se com "l'escollida de Déu", "l'estimada de Déu" o "la senyora". En el cristianisme, adquireix una importància central en ser el nom de la mare de Jesús, cosa que explica el seu ús massiu i continuat al llarg dels segles.
Carme deriva del terme hebreu Karmel, que significa "jardí" o "vinya fèrtil", i al·ludeix al Mont Carmel, un lloc bíblic de gran rellevància espiritual. D'aquest origen neix l'advocació de la Mare de Déu del Carme, considerada protectora; i, especialment, venerada en àmbits mariners i populars.
En conjunt, Maria del Carme pot interpretar-se com "Maria sota l'advocació del Carme", és a dir, una referència directa a la Mare de Déu com a protectora. La forma Mari Carme és simplement una adaptació col·loquial molt comuna a Espanya, que no modifica el significat del nom, però sí reflecteix la seva integració en l'ús quotidià.