Què és l'osteomielitis púbica, la malaltia que pateix Salvador Illa
És una infecció de l'os que afecta la sínfisi del pubis, l'articulació situada a la part anterior de la pelvis
Altres notícies: Salvador Illa pateix una osteomielitis púbica
Notícies relacionades
Salvador Illa pateix osteomielitis púbica. Aquesta malaltia és una infecció de l'os que afecta la sínfisi del pubis, l'articulació situada a la part anterior de la pelvis que uneix ambdós ossos púbics. Es tracta d'una forma poc freqüent d'osteomielitis, però potencialment greu, ja que compromet una zona clau per a l'estabilitat i la mobilitat. Està causada, en la majoria dels casos, per bacteris, sent Staphylococcus aureus, el microorganisme identificat amb més freqüència.
Els bacteris poden arribar a l'os per diferents vies: a través de la sang, des d'una infecció en una altra part del cos; per extensió directa després de cirurgies pèlviques, urològiques o ginecològiques o després de traumatismes i procediments invasius. Les fonts clíniques assenyalen com a factors de risc la cirurgia recent a la pelvis, la diabetis, la immunosupressió, el consum de drogues per via intravenosa i les infeccions urinàries o de teixits propers. És una entitat que, sovint, es confon amb altres causes de dolor pubià, com l'osteïtis púbica, que és inflamatòria, però no infecciosa.
Dolor intens
Des del punt de vista clínic, es manifesta principalment amb dolor intens al pubis, l'engonal o la pelvis, que empitjora en caminar o moure les cames, i pot anar acompanyat de febre i malestar general. El diagnòstic es basa en proves d'imatge --sent la ressonància magnètica la més precisa-- i en anàlisis que mostren inflamació sistèmica. A més de cultius per identificar el germen.
Tractaments
El tractament de l'osteomielitis púbica es basa, en primer lloc, en el tractament antibiòtic, durant un període prolongat, habitualment entre 4 i 6 setmanes. I, en molts casos, s'inicia per via intravenosa per assegurar concentracions adequades a l'os. Aquest s'escull inicialment de forma empírica i s'ajusta en funció del microorganisme identificat mitjançant hemocultius o biòpsia òssia. Aquest enfocament és fonamental per eradicar la infecció i evitar que es cronifiqui.
En segon lloc, en determinats pacients és necessari un tractament quirúrgic complementari. La cirurgia es reserva per a casos en què existeixen abscessos, os necròtic, manca de resposta al tractament antibiòtic o formes cròniques de la malaltia. El procediment pot incloure el drenatge de col·leccions, el desbridament de l'os infectat i la neteja de teixits afectats. A més, la gestió sol completar-se amb repòs relatiu, control del dolor i seguiment clínic i d'imatge, dins d'un enfocament multidisciplinari que millora el pronòstic i redueix el risc de recaigudes.
