Aquests són els noms de carrers més comuns a Tarragona: tradició, identitat i història

Sol passar. Un va a un poble, comença a veure els noms dels carrers i resulten familiars. Es repeteixen. I molt.

Passa a totes les localitats de Catalunya, a les 947. Les dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ho evidencien.

La ruta de les mansions de la costa del Maresme: un passeig per antigues ambaixades convertides en cases de luxe

Catalunya compta amb 106.942 vies públiques, entre carrers, places, passatges, avingudes i camins. I més de 1.300 d'elles s'anomenen igual: Major. Tot i que no és l'única: més d'un 10% d'aquestes vies s'anomenen Església, Catalunya, Font o Nou.

Aquests noms parlen. Els més habituals no són fruit de l'atzar. En molts casos, es tracta de denominacions heretades dels nuclis històrics, vinculades a l'organització social i urbana de cada municipi.

Parlen els experts

Per al cap de la Unitat de Toponímia de l'ICGC, Miquel Parella, els noms dels carrers són “un acte notarial del país que ens defineix com a nació”. D'aquí que es repeteixin.

Els carrers principals, places cèntriques i avingudes comparteixen denominacions que formen part del paisatge quotidià i que expliquen com s'ha construït el territori al llarg del temps.

El nom més comú

El nomenclàtor tarragoní és una sintesi de tradició, identitat i història i respon a patrons que es repeteixen en pobles i ciutats de la província. Tarragona n'és un clar exemple.

A la ciutat i la seva àrea d'influència, el nom de Carrer Major predomina. Sol identificar la via principal del nucli antic, eix comercial i punt de trobada veïnal.

Carrer Major de Tortosa WIKIPEDIA

Molt a prop apareix habitualment el Carrer de l’Església, una referència directa al temple parroquial, durant segles centre de la vida social i religiosa.

Aquests noms es repeteixen en municipis grans i petits, des de la capital fins a localitats del Tarragonès i de l'interior de la província.

A ells s'hi sumen denominacions com Font o Nou, associades a elements essencials del poble o a moments de creixement urbà.

El territori a les plaques

L'identitat local i territorial també té un pes destacat en el nomenclàtor. El nom de Tarragona apareix no només a la ciutat, sinó també en altres municipis de la província i del conjunt de Catalunya, una mostra del paper històric de la capital tarragonina.

Així mateix, són freqüents les referències a Catalunya, presents en avingudes i carrers principals, així com a comarques, rius i espais naturals de l'entorn.

Noms de Tarragona i província

Aquestes denominacions reforcen el vincle entre l'urbanisme i el territori i reflecteixen un sentiment de pertinença compartit.

Quan el nomenclàtor es dedica a persones, els noms que predominen a Tarragona coincideixen amb els més habituals al conjunt del país.

El poblet de Lleida poc massificat que cal visitar sí o sí al gener: una autèntica joia medieval

Pau Casals n'és l'exemple més clar: el seu nom apareix en carrers i places de nombrosos municipis de la província, reflex de la seva rellevància cultural i de la seva vinculació amb el territori.

Juntament amb ell, també són habituals noms com Jacint Verdaguer, Lluís Companys, Pompeu Fabra, Joan Maragall o Antoni Gaudí, figures que formen part del relat històric i cultural català i que es repeteixen de manera constant en el nomenclàtor.

De l'espontaneïtat a la planificació

L'origen d'aquests noms respon, en molts casos, a una lògica espontània. Als pobles antics, els carrers s'anomenaven en funció de referències properes i fàcilment identificables.

Va ser amb els creixements urbanístics quan els ajuntaments van començar a intervenir de manera sistemàtica, assignant noms de manera planificada.

Per què aquests noms?

Aquest procés explica per què, al costat dels noms tradicionals, n'apareixen d'altres més recents vinculats a figures culturals, valors o esdeveniments històrics.

L'anàlisi del nomenclàtor posa de manifest una realitat persistent: la majoria de carrers dedicats a persones porten noms masculins.

El derbi català entre el RCD Espanyol i el Girona es podrà veure gratis: com i on gaudir-lo en obert

Tot i que en els darrers anys s'han incorporat més noms femenins, la seva presència continua sent clarament inferior.

Alguns municipis de la província han començat a aplicar criteris per equilibrar aquesta situació, especialment en noves urbanitzacions o en la revisió de denominacions antigues.

Natura i valors compartits

Arbres, flors, vents i elements del paisatge també són presents a les plaques de carrers tarragonins, sobretot en municipis costaners o rurals.

A això s'hi sumen valors com la pau, la llibertat o el progrés, que reflecteixen canvis socials i polítics més recents.

També a Catalunya

L'elecció dels noms correspon sempre als ajuntaments, que els han d'aprovar en ple i sotmetre'ls a exposició pública abans de la seva incorporació al registre oficial.

El resultat és un mapa urbà que, des de Tarragona fins al conjunt de Catalunya, explica el territori a través dels seus carrers.