Gina, la menor que fue sustraída por su padre, espera ser repatriada en un centro tutelado en Nápoles
Vida

Un mes sense la Gina: la menor segueix en un centre tutelat de Nàpols a l'espera de la seva repatriació

Aquest dimarts, un jutjat de menors de la ciutat italiana celebra una vista clau mentre el pare, ja en llibertat, demana que la nena es quedi a Itàlia

Contingut relacionat: La pista del cotxe de Facundo, el pare de Gina, es perd a Ripoll després de no tornar la nena

Leer en Castellano
Publicada

La família de la Gina, la nena de cinc anys que va ser sostreta pel seu pare el passat 13 de desembre, va pensar que havia rebut el millor regal de Nadal quan els Mossos d’Esquadra i un grup de detectius privats van aconseguir localitzar-la el dia 25 en una casa de la família paterna a Vitulazio, al nord de Nàpols.

La petita estava "sana i estalvi", localitzada i fora de perill immediat. No obstant això, des de llavors Gina no ha tornat a casa, a El Prat de Llobregat. Des de fa més de dues setmanes roman en un centre de protecció de menors a Itàlia, a l'espera que la justícia d'aquest país autoritzi formalment la seva repatriació a Espanya.

El Conveni de L'Haia

D'aquesta manera, el que semblava el final del calvari va obrir, en realitat, una nova fase del drama: la judicial. Perquè, encara que el trasllat de la menor va ser il·lícit i està reconegut com a tal per les autoritats espanyoles, el seu retorn no és automàtic.

Segons les fonts expertes consultades, la repatriació de la menor està sotmesa a un procediment internacional regulat pel Conveni de L'Haia sobre els aspectes civils de la sostracció internacional de menors, un tractat que Espanya i Itàlia tenen subscrit i que obliga els Estats a cooperar per tornar els nens traslladats il·legalment al seu país de residència habitual.

Imatge de Gina, la menor sostreta pel seu pare

Imatge de Gina, la menor sostreta pel seu pare Cedida

Complicacions burocràtiques

El Conveni parteix d'una idea clau: cap progenitor pot canviar el país que ha de decidir sobre la custòdia d'un menor. No entra a valorar amb qui ha de viure la nena, sinó on s'ha de prendre aquesta decisió. En aquest cas, a Espanya.

Però per executar aquesta restitució és necessari que un jutge italià l'autoritzi, després de comprovar que no concorre cap de les excepcions previstes —com un risc greu per a la menor o una vulneració de drets fonamentals— i després de garantir que el retorn es realitzarà de forma segura i ordenada.

Sessió clau a Nàpols

Així doncs, i quan aquest dimarts 13 de gener es compleix exactament un mes des de la sostracció, un jutjat de menors de Nàpols celebrarà una vista preliminar per analitzar el cas i decidir si activa formalment el procediment de restitució internacional. La resolució que adopti el tribunal marcarà el futur immediat de la nena.

La vista se celebrarà, a més, amb un element que afegeix tensió al procés: el pare de la menor, que va ser detingut després de ser localitzat a Itàlia, es troba actualment en llibertat i s’ha personat en el procediment amb l’objectiu que la nena es quedi a Itàlia. És a dir, el mateix progenitor que es va endur il·lícitament la menor fora d’Espanya està ara litigant al país d’acollida per consolidar una situació creada al marge de la legalitat.

Aquest tràmit, que sobre el paper es presenta com “urgent”, en la pràctica implica informes socials, intervenció de la Fiscalia de menors i, a vegades, l'audiència del mateix nen si té edat suficient.

Durant aquest temps, la menor queda sota tutela provisional del sistema de protecció del país requerit, en aquest cas Itàlia. Per això, Gina no ha estat lliurada encara a la seva mare, sinó que roman en un centre de menors a Nàpols, en una espècie de llimbs jurídic que ni la seva família ni els investigadors esperaven.

Un cas de violència vicària 

L'advocada de la mare, Carla Vall, ha estat encara més contundent en la seva valoració jurídica. En declaracions a 'El Prat Digital', va assegurar que “és un cas de violència vicària i s'han vulnerat els drets de Gina, que és la víctima directa i a la qual s'està instrumentalitzant per danyar la seva mare”.

La lletrada va afegir que “hi ha diversos delictes i causes en curs, existeix una sostracció de caràcter internacional amb la clara intenció d'impedir que la nena tingui accés al seu entorn proper”.

Vall va denunciar a més una situació de “bloqueig” competencial que, al seu judici, no té justificació legal. “Itàlia està fent valer la seva competència per sobre de la nostra. Jurídicament és incomprensible, perquè tenim una resolució d'un jutjat d'El Prat que diu que la nena ha de ser retornada a la seva llar, a la seva mare, i, per tant, Itàlia el que hauria de fer és complir amb els convenis internacionals”, va sostenir.

Un llimbs que s'ha prolongat, a més, en ple període nadalenc, amb jutjats funcionant a mig gas i terminis que s'estiren mentre la vida d'una nena de cinc anys queda en suspens entre dos països.

Imatge de Facundo Nahuel i la seva filla Gina

Imatge de Facundo Nahuel i la seva filla Gina Crònica Global

Campanya de micromecenatge

A aquest bloqueig jurídic se suma ara una càrrega econòmica que la mare de la menor difícilment pot assumir en solitari. Laia Castelltort --la progenitora-- ha impulsat una campanya de recaptació de fons a través de la plataforma 'GoFundMe' per fer front a les despeses derivades del procés, tant a Itàlia com a Espanya.

“Les autoritats italianes encara no han activat la repatriació immediata de la meva filla. Afronto uns costos judicials molt elevats: necessito contractar a advocats habilitats a Itàlia per aconseguir que Gina torni a casa, i he d'afrontar quatre processos oberts a Espanya contra el pare, tant civils com penals. La suma pot arribar als 40.000 euros”, explica.

La campanya, difosa a través d'una plataforma de micromecenatge, ha començat a circular a les xarxes socials i ha rebut el suport de cares conegudes com l'actor Octavi Pujades, que s'ha fet ressò de la iniciativa per donar visibilitat al cas.

El seu rastre es va perdre a Ripoll

Amb tot, Gina va ser sostreta el passat 13 de desembre pel seu pare, Facundo Nahuel de Santis, que va decidir trencar el règim de visites i no tornar-la a la seva mare. El punt de trobada era la comissaria, a les set de la tarda, però mai va aparèixer.

Des d'aquell moment, la maquinària policial dels Mossos d’Esquadra es va activar per intentar localitzar un home que, segons la investigació, no va actuar de forma impulsiva.

Abans de desaparèixer amb la menor, Facundo es va desfer de diversos dels seus estris i propietats, venent-los per obtenir diners en efectiu i facilitar així la seva fugida sense deixar rastre bancari. Un moviment que va reforçar la tesi de la premeditació i que buscava els recursos necessaris per mantenir-se ocult durant un temps prolongat.

Tal com va poder avançar Crònica Global, les últimes pistes el situaven a la zona de Ripoll (Girona). Després de saltar-se el règim de visites —que no li permetia pernoctar amb la nena a causa dels seus antecedents per maltractament cap a la seva exparella—, el rastre de l'home es va perdre al nord de Catalunya, on es trobava la seva residència habitual. 

Segons la informació que es va saber després de la desaparició de la menor, Facundo compta amb denúncies prèvies per violència de gènere, un factor que va elevar la perillositat del cas i va activar les alertes policials. El jutjat ja havia emès les ordres internacionals corresponents per a la seva detenció immediata quan, finalment, va ser localitzat a Itàlia.