Rubén Ramírez va ser un dels rostres infantils més cridaners de la televisió espanyola dels anys 90. Amb només nou anys (i fins als 14) es va convertir en una figura habitual de programes d'humor gràcies a la seva capacitat sorprenent per imitar personatges populars de l'època, des de polítics com Felipe González o José María Aznar fins a artistes i comunicadors de primer nivell. Vestit amb grans ulleres i jaquetes cridaneres, el seu desimboltura natural el va portar a protagonitzar shows, en espais d'entreteniment, com 'Esos locos bajitos'.
També, a compartir platós amb Bertín Osborne, Paz Padilla, Luis del Olmo o Antonio Mercero, així com a realitzar cameos en sèries de ficció de gran audiència com Farmacia de Guardia i Este es mi barrio, produccions que van consolidar la seva presència a la petita pantalla durant diversos anys.
Inicis de Rubén
La seva meteòrica trajectòria mediàtica va començar quan, encara sent molt nen, es va presentar espontàniament en un estudi de ràdio i allà va demostrar el seu do per a les imitacions, cosa que va desencadenar una sèrie d'aparicions a televisió i gires per teatres d'Espanya acompanyat de presentadors populars. En aquell període, va compaginar les seves actuacions amb l'educació formal i va viatjar constantment entre Barcelona i Madrid acompanyat pel seu pare, que el cuidava i acompanyava en tots els seus compromisos professionals.
No obstant això, a partir dels dotze anys la seva presència en els mitjans va patir un descens abrupte que no va obeir a un fet dramàtic, sinó a la realitat del propi mercat de l'entreteniment: "el telèfon va deixar de sonar" i les trucades de productors, que abans arribaven amb normalitat, simplement es van detenir. Aquest allunyament dels focus va ser definitiu i va marcar el final de la seva carrera com a nen estrella en pantalla.
Futur professional
En arribar a l'edat adulta, Rubén va prendre decisions relacionades amb la seva formació i el seu futur professional. Va cursar la carrera universitària en Comunicació Audiovisual i va completar un màster en Direcció de Relacions Públiques, Comunicació i Màrqueting, demostrant que el seu interès per les arts i les comunicacions continuava més enllà de la infància. Malgrat aquesta preparació acadèmica, no va aconseguir consolidar una carrera estable en el món dels mitjans, per la qual cosa durant diversos anys es va dedicar al negoci familiar de fusteria, treballant amb el seu pare per guanyar-se la vida en un àmbit completament allunyat dels focus.
Ja en la seva trentena, Rubén ha recuperat part de la seva presència pública a través d'una obra teatral autobiogràfica titulada El nen de la tele, estrenada el 2016 a la Sala Flyhard de Barcelona i representada en diferents espais posteriors. En aquest espectacle, ell mateix narra en primera persona l'ascens, la caiguda i la vida posterior a la fama, intentant convertir la seva experiència en una història que combina comèdia, sinceritat i crítica a la manera com la indústria de l'entreteniment tracta els nens protagonistes. El muntatge ha servit perquè el públic redescobreixi la seva figura i ha estat un vehicle per explorar de manera creativa les tensions entre el passat mediàtic i la seva vida adulta actual.