Els universitaris deixen de recollir el títol: la digitalització dispara els diplomes orfes a Catalunya
Les universitats públiques catalanes constaten un descens sostingut en la recollida de títols oficials
Contingut relacionat: Catalunya avança de setembre a juliol la convocatòria extraordinària de les PAU
Notícies relacionades
Durant dècades, el títol universitari va ser el símbol tangible d’haver culminat una carrera. Un document solemne, emmarcat o guardat amb zel. Avui, per a milers de graduats catalans, aquest paper ha perdut bona part de la seva utilitat.
La generalització dels tràmits electrònics en l’àmbit acadèmic i laboral ha canviat els hàbits de tota una generació, fins al punt que cada cop més universitaris es graduen sense recollir el títol oficial.
Des de la implantació del Registre Nacional de Titulats Universitaris Oficials (RNTUO), el sistema estatal que permet verificar electrònicament les titulacions universitàries, i la possibilitat d’acreditar estudis a través de plataformes com Carpeta Ciutadana, el diploma físic ha deixat de ser imprescindible per accedir al mercat laboral o continuar formant-se. Les universitats ho noten als seus arxius.
Imatge aèria de dos estudiants universitaris
Des de Crónica Global s’ha contactat amb les set universitats públiques catalanes. Han aportat dades la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). En el moment de tancar aquest article, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Lleida (UdL) no han pogut proporcionar informació prou detallada com per ser inclosa en el còmput global.
Tot i així, les dades recollides per aquest mitjà apunten a una xifra contundent: almenys 51.000 títols universitaris oficials expedits entre 2015 i 2024 no han estat recollits pels seus titulars a Catalunya. La xifra inclou títols oficials de grau, màster i doctorat. Es tracta d’una estimació mínima, elaborada a partir de la informació facilitada per cinc universitats públiques catalanes, i que no inclou els dos centres clau esmentats.
Un canvi d’hàbit
Les universitats recorden que és normal que els títols més recents presentin majors xifres de no recollida, ja que han tingut menys temps per ser retirats. Tanmateix, aquest factor temporal no explica per si sol la magnitud del fenomen.
La Universitat de Barcelona confirma a aquest digital que des de la implantació del Registre Nacional de Titulats, cada cop es recullen menys títols físics, una tendència que es manté any rere any.
Imatge de la façana del Campus de Plaça Universitat de la Universitat de Barcelona (UB)
A la UB, per exemple, els títols pendents de recollida corresponents a la promoció de 2015 ronden els 900, mentre que el 2024 superen els 4.500. La progressió és constant i apunta a un canvi estructural en el comportament dels graduats.
El RNTUO permet a qualsevol titulat consultar i descarregar un certificat oficial dels seus estudis, autoritzar tercers a verificar-los i acreditar la seva formació sense necessitat de presentar el diploma en paper. Per a molts ocupadors i universitats, aquest certificat digital té plena validesa. El títol físic ja no és imprescindible.
Títols llestos que ningú va a buscar
El procés per obtenir el títol no sembla ser el problema. Segons les universitats consultades, un cop finalitzats els estudis i tancat l’expedient acadèmic, l’estudiant pot sol·licitar el títol i pagar la taxa corresponent. A partir d’aquest moment, el document sol estar llest per recollir-se en un termini d’entre tres i sis mesos, depenent del centre i del volum de sol·licituds.
A més, els graduats reben un avís quan el títol està disponible i disposen de diversos anys per recollir-lo. En alguns casos, fins i tot s’ofereixen alternatives com la recollida mitjançant poder notarial o l’enviament a delegacions oficials a l’estranger. Tot i així, milers de diplomes romanen emmagatzemats a les universitats.
L’explicació, coincideixen les fonts acadèmiques, és que molts titulats no el necessiten.
"No me l’han demanat mai"
Les històries dels propis graduats reforcen aquesta idea. Maria, de 23 anys, es va graduar en Química a la Universitat de Barcelona l’estiu passat. "El vaig pagar fa un parell de mesos, però encara no el tinc. Per accedir al màster, que era a la mateixa universitat, va ser suficient presentar l’expedient acadèmic", explica. Mai li han demanat el títol físic.
L’Alfonso, de 29 anys, va acabar Ciències Polítiques a la UPF el 2021. El seu títol segueix sense recollir. "Són uns 200 euros i, de moment, he pogut fer un màster i treballar amb el certificat substitutori", explica. No ha sentit la necessitat d’anar-lo a buscar.
Com ells, milers de graduats han assumit el cost econòmic del títol —que sol oscil·lar entre 150 i 350 euros, segons el tipus d’estudis— però prescindeixen del document en paper perquè no els aporta un valor afegit real.
Un arxiu que creix sense soroll
El resultat és una acumulació progressiva de diplomes orfes a les universitats catalanes. Només amb les dades disponibles, el volum supera àmpliament les desenes de milers.
Més enllà de l’anècdota, el fenomen il·lustra una pèrdua de centralitat del document físic. El que durant generacions va ser la prova definitiva d’una etapa vital avui és, per a molts joves, un tràmit prescindible.
