Molts joves, en acabar els seus estudis universitaris, opten per la docència com a sortida professional. En els darrers anys, aquesta elecció s'ha tornat cada cop més freqüent, impulsada tant per la vocació com per l'estabilitat laboral que ofereix el sector educatiu.
Aquesta tendència coincideix amb una manca creixent de professorat en el sistema educatiu, especialment a secundària i formació professional. L'escassetat és més acusada en determinades especialitats, fet que ha reobert el debat sobre la formació inicial dels docents.
Requisit obligatori
El Màster de Formació del Professorat és un requisit imprescindible per poder exercir com a docent a secundària. Tanmateix, una part de l'alumnat considera que aquesta formació no respon a les necessitats reals de l'aula i que el seu valor pràctic és limitat.
La Carla, graduada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i titulada també en el màster, assegura que mai no va percebre aquesta etapa com una formació clau. “A ensenyar s'aprèn a l'aula”, afirma, subratllant que l'experiència directa és insubstituïble.
Experiència davant teoria
Segons la Carla, les modificacions que s'estan plantejant no resoldran els problemes reals del sistema. Considera que canviar assignatures o ampliar continguts teòrics no prepara millor el futur professorat per afrontar la complexitat diària de les aules.
Una percepció similar té la Marina, graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment cursant el màster a la Universitat Abat Oliba. Des de fa sis mesos treballa com a professora substituta en centres públics de secundària.
Realitat educativa
“A la meva primera classe vaig entendre que el que havia après al màster tenia poca aplicació pràctica”, explica la Marina. Aquest primer contacte amb l'aula va marcar un punt d'inflexió en la seva percepció de la formació acadèmica rebuda.
Des de llavors, reconeix haver perdut la motivació pel màster, tot i que no per la professió docent. La Marina manté la seva vocació, però qüestiona que la formació universitària estigui alineada amb les exigències reals de la feina als centres educatius.
Universitats públiques
Des de les universitats públiques, la resposta és unànime. Totes coincideixen que la capacitat de modificar el màster correspon al Ministeri d'Educació i que les institucions només poden elevar propostes i recomanacions.
Tot i així, defensen que els programes formatius s'han de revisar i actualitzar periòdicament. Consideren imprescindible adaptar els continguts a les noves realitats educatives i a les necessitats del professorat que s'incorpora al sistema.
El paper de la CODE
Les propostes que s'estan valorant sorgeixen en el si de la Conferència de Deganes i Degans d'Educació (CODE), que agrupa la majoria de responsables universitaris de l'àmbit educatiu a nivell estatal.
Tot i que moltes de les universitats consultades eviten pronunciar-se sobre mesures concretes, sí que donen suport a la necessitat d'introduir canvis estructurals. Entre aquests, una major exigència en l'accés, més control de les pràctiques i una possible ampliació del màster.
Rebuig sindical
Les propostes han generat una forta oposició per part d'alguns sindicats docents. L'Andreu Navarra, portaveu del sindicat Professors de Secundària (aspepc-sps), valora molt negativament una possible allargada del màster.
Navarra considera que suposaria un encariment artificial de l'accés a la docència i una barrera addicional en un context de manca de professorat. Al seu parer, el problema no és de durada, sinó d'enfocament conceptual.
Model pedagògic
Des del sindicat denuncien un excés de pedagogisme i reclamen un retorn a la funció acadèmica del sistema educatiu. Defensen el reforç de les especialitats i una formació centrada en la transmissió de coneixements sòlids.
A més, alerten que l'escola està assumint funcions socials que haurien de correspondre a altres polítiques públiques. Aquesta sobrecàrrega, sostenen, desvirtua el paper de l'educació i precaritza la professió docent.
Un debat obert
El sindicat també denuncia que una reforma del màster podria beneficiar econòmicament determinades institucions privades, convertint la formació docent en un negoci més que en un servei públic.
Mentrestant, el debat segueix obert. El Govern haurà d'equilibrar la millora de la qualitat educativa, la urgència per cobrir places docents i l'accés equitatiu a una professió clau per al futur del sistema educatiu.