Catalunya va acomiadar el 2024 immersa en una de les pitjors crisis hídriques de les darreres dècades. Les conques internes van tancar l'any amb només un terç de la seva capacitat, una xifra que situava els embassaments en nivells similars als de 2022 i molt lluny dels registres previs a la concatenació d'anys secs.
El sistema Ter-Llobregat, del qual depèn el gruix de la població catalana, tot just superava el 35 %, mentre embassaments emblemàtics com Sau, Darnius-Boadella o Siurana es trobaven en mínims històrics, amb imatges que es van convertir en símbol de l'emergència climàtica.
Aquest tancament d'any consolidava una sensació de bloqueig. Tot i episodis puntuals de pluja, la sequera no donava treva i les restriccions seguien vigents en nombrosos municipis. L'horitzó del 2025 s'obria, aleshores, amb una incertesa profunda sobre la seguretat del subministrament i la sostenibilitat del sistema hídric català.
Un any de pluges
Dotze mesos després, el panorama és radicalment diferent. El tancament del 2025 arriba amb les conques internes per sobre del 80% de la seva capacitat, més del doble que un any abans, després d'una successió d'episodis de pluja que han anat transformant.
La primera inflexió va arribar a la primavera. Les precipitacions persistents de març i abril van permetre una recuperació accelerada dels embassaments i van portar la Generalitat a aixecar a l'abril totes les restriccions al consum d'aigua al sistema Ter-Llobregat, després de mesos de mesures excepcionals.
A principis de juny, els pantans van assolir el 83% de la seva capacitat, un nivell que no es registrava des d'abans de l'inici de la sequera.
El pantà de Sau, parcialment ple (imatge d'arxiu corresponent al 22 de juny de 2024 després d'una primavera plujosa)
Des de llavors, les reserves s'han mantingut de manera estable per sobre del 70%, fins i tot durant l'estiu, quan es va produir un lleuger descens que va ser compensat per les pluges de la tardor. La millora no ha estat puntual, sinó sostinguda, fruit d'una pluviometria més generosa de l'habitual.
L'empenta final
L'episodi decisiu ha arribat els darrers dies de l'any. El temporal de pluja i neu que ha afectat Catalunya durant les festes nadalenques ha elevat les reserves de les conques internes fins al 80,5%, amb gairebé 546 hectòmetres cúbics d'aigua embassada, segons les darreres dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.
El creixement ha estat especialment ràpid des de mitjans de desembre: en només dues setmanes, els pantans han passat del 70% a superar el 80%, impulsats per rius que baixen plens i aportacions constants.
La tendència apunta que les xifres segueixin a l'alça els pròxims dies, assolint nivells que no es veien des de fa molts anys.
Embassaments plens
La recuperació es reflecteix amb claredat als principals pantans. Susqueda, el més gran de Catalunya, es troba al 98,6% de la seva capacitat i ha hagut d'obrir comportes per desembassar aigua de manera preventiva.
Sau, que fa un any tot just superava el 16%, se situa ara al voltant del 68%, i el campanar que es va convertir en símbol de la sequera ha tornat a quedar ocult sota l'aigua.
Pantà de Sau
Darnius-Boadella, un dels embassaments més castigats durant la crisi, supera ja el 71%, mentre que Foix, al límit entre Barcelona i Tarragona, ha arribat al 88% i també ha hagut d'alliberar cabals.
En canvi, els pantans de la conca de l'Ebre que abasteixen Catalunya presenten una recuperació més moderada, al voltant del 70%, ja que havien sortit abans de la situació crítica.
El contrast entre el tancament del 2024 i el del 2025 és contundent. D'un escenari d'escassetat estructural i restriccions generalitzades a un altre d'abundància relativa i embassaments gairebé plens. Tot i així, els responsables hídrics insisteixen en la necessitat de prudència. La millora no esborra els efectes acumulats d'anys de dèficit ni elimina la vulnerabilitat d'un territori cada cop més exposat a la irregularitat climàtica.