'Cas CREA': la Fiscalia de Barcelona admet la querella de la UB contra el catedràtic Ramon Flecha
La comissió d'investigació de la universitat conclou que els fets dels quals s'acusa el fundador de CREA podrien ser constitutius de delictes "molt greus"
Contingut relacionat: CREA, el grup assenyalat pels presumptes abusos del professor Flecha a la UB, anuncia la seva dissolució
Notícies relacionades
La Fiscalia Provincial de Barcelona ha admès a tràmit la denúncia presentada per la Universitat de Barcelona (UB) pels presumptes abusos atribuïts al catedràtic emèrit Ramon Flecha, acusat per almenys 14 dones de conductes d'assetjament sexual, maltractament, explotació, coacció psicològica, vexacions i intimidacions.
L'origen del cas es troba en un escrit presentat de forma interna per les víctimes dones el passat mes de juliol. Arran d'aquest document, la UB va obrir una comissió d'investigació per esclarir els fets i, quatre mesos després, en considerar que els indicis apuntaven a conductes “molt greus”, va decidir traslladar el cas a la Fiscalia.
La resposta de la UB
Ara, tal com ha avançat RTVE, el ministeri públic ha acceptat la denúncia i la derivarà en els pròxims dies a la secció corresponent per a la seva anàlisi.
De manera paral·lela, la UB també va activar la seva via interna amb l'obertura d'expedients disciplinaris i l'adopció de mesures cautelars. Entre aquestes, la suspensió d'ocupació durant un període inicial de sis mesos a dues persones, així com la retirada a una tercera de la condició de catedràtic honorari.
Aquestes mesures se sumen a la suspensió de Ramon Flecha, que roman vigent des del passat mes de juliol.
Per la seva banda, el rector Joan Guàrdia ja va confirmar la setmana passada que la UB es personarà com a acusació particular tan aviat com el procés judicial es formalitzi. Un missatge de fermesa que busca reparar la imatge de la institució davant les crítiques per la suposada impunitat de què va gaudir el grup CREA durant mandats anteriors.
Ramon Flecha, fundador de Crea, en una intervenció anterior
La investigació interna
La comissió d'investigació es va constituir a finals del passat mes d'agost i va començar a treballar la primera setmana de setembre. En aquests quatre mesos ha celebrat 15 sessions de treball en què han comparegut, fins ara, 11 denunciants.
La comissió continuarà amb la seva tasca en les pròximes setmanes i prendrà declaració a la resta de persones denunciants, analitzant també possibles irregularitats de caràcter acadèmic i ètic de què ha tingut coneixement.
Patró d'assetjament sistemàtic
Segons fonts de la investigació, l'informe apunta que l'entorn de Flecha operava sota dinàmiques de control emocional i aïllament professional. Aquestes estructures haurien facilitat que els presumptes abusos es perpetuessin durant dècades sense que els mecanismes de control interns saltessin.
Els peritatges psicològics inclosos a l'expedient subratllen la "fiabilitat i persistència" dels relats de les víctimes. Aquestes dones descriuen un patró de conducta que inclou des de l'assetjament laboral fins a agressions sexuals, emparades per la jerarquia que Flecha ostentava en el món acadèmic.
Des dels anys 90, diversos testimonis havien intentat alertar sobre la situació al departament de Sociologia. Tanmateix, el prestigi internacional de Flecha i la seva capacitat per atreure fons de recerca europeus haurien funcionat, segons els crítics, com una "cuirassa" davant les investigacions internes.
Un grup d'estudiants a la UB
Altres denúncies el 2004 i el 2016
La de juliol de 2025 és la primera denúncia formal que la Universitat de Barcelona ha rebut després dels arxius de 2004 i 2016, quan diversos investigadors lligats a CREA van denunciar conductes sectàries.
Ambdues, però, van ser arxivades després de les investigacions corresponents —la més recent, portada a terme per la Guàrdia Civil— en concloure's que no existien indicis de delicte.
Malgrat les acusacions passades, la denúncia de juliol tipifica els fets, per primera vegada, com de presumpte grup coercitiu d'alt control. És a dir, de secta.
![Ramón Flecha, en archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/06\/vida\/1003742671614_14830325_320x180.jpg"])
Les primeres conseqüències
Amb tot, el passat 15 de juliol de 2025, 14 dones vinculades a la universitat, a les quals des de llavors se n'han sumat 2 més, van assenyalar Flecha per presumpte assetjament sexual, després del qual la UB el va suspendre del seu càrrec com a catedràtic emèrit i va iniciar la investigació.
Per la seva banda, la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat va suspendre cautelarment el reconeixement 'Trajectòria d'excel·lència' a la ja exdirectora del grup CREA, la professora de la UB Marta Soler.
A més, recentment, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va suspendre cautelarment la Junta Directiva i les activitats de l'Associació Catalana de Sociologia (ACS) com a societat filial a causa del seu vincle amb el grup CREA.
