Publicada

L'actor Sergi López està vivint un any increïble. La seva gira amb Non Solum l'ha tornat a portar pels teatres de tot Espanya i Sirat, la pel·lícula d'Oliver Laxe que protagonitza, s'ha colat a la shortlist dels Oscar en cinc categories.

Malgrat aquest reconeixement, l'intèrpret català manté una actitud discreta i propera. No oblida d'on ve i conserva un fort vincle amb els seus orígens.

Sempre ha tingut molt clara la seva relació amb el circ, disciplina amb la qual va començar a actuar, i, sobretot, amb el seu lloc de naixement, Vilanova i la Geltrú (Barcelona).

Són poques les entrevistes en què el protagonista de Sirat no esmenta aquesta localitat costanera que el va veure créixer. Poc importa que la seva trajectòria professional l'hagi portat a escenaris molt diversos: la seva vida personal roman ancorada a un entorn molt concret, el de la capital del Garraf i, més específicament, el seu barri, Sant Joan, també conegut com l’Aiguacuit.

Barri humil

Aquest nucli urbà es va consolidar entre finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, al voltant d'una promoció de habitatges socials. D'origen humil, la zona va anar creixent amb l'arribada de famílies procedents de diferents punts d'Espanya.

La diversitat d'orígens i el fort sentit de comunitat van propiciar la creació de la primera associació de veïns de la ciutat, una entitat que encara avui segueix activa.

Arquitectura discreta

Aquesta història ha convertit Sant Joan en un barri eminentment residencial i de classe treballadora. Humil, però amb identitat pròpia. Com el mateix López: internacional, però arrelat.

El barri no destaca per una arquitectura monumental ni per la presència de reclams turístics, sinó per una planificació pensada per als qui l'habiten.

Carrers amples, blocs d'habitatges d'alçada mitjana, zones verdes i serveis de proximitat defineixen un espai funcional i còmode per a la vida quotidiana.

El restaurant de Sergi López

A Sant Joan es concentren escoles, instituts, supermercats, farmàcies i equipaments esportius, tot en un radi accessible a peu. En aquest entorn va obrir en el seu dia el restaurant Negre Fum, un projecte impulsat per Sergi López juntament amb Jordi Trillas i Joan Pujol.

El barri ha sabut construir una identitat pròpia dins la ciutat, una identitat que atrau i reté tant l'actor com molts dels seus veïns.

Valors

El seu principal valor és la gent, i una prova d'això és la presència d'art urbà que reflecteix la vida quotidiana del lloc. Façanes i edificis antics s'omplen de murals que retraten el passat i el present de Sant Joan i de qui l'habiten.

La manera de ser de Sergi López reflecteix aquesta actitud senzilla i poc mediàtica que caracteritza tant el barri com el mateix actor. La seva vida no està envoltada de flaixos ni de titulars, i aquesta elecció es trasllada també a la seva manera de viure.

Una vida discreta i propera

De fet, ell mateix ha expressat en diverses ocasions la seva satisfacció amb aquesta normalitat. “M'encanta seure en una terrassa del meu poble i esperar que passi algú per xerrar”, ha declarat en més d'una ocasió. Assegura que allà hi ha la seva gent, la que el manté connectat amb la realitat i allunyat de l'exposició constant.

“Tinc la sort de viure en un poble on ja no sóc notícia; em sento al bar, prenc un cafè i la gent em diu ‘eh’, sense més”, explicava recentment en una entrevista a Time Out.

Els valors

Segons l'actor, el seu entorn “no està en aquest món d'ostentació i repercussió mediàtica, està molt lluny de tot això”. López i Sant Joan semblen compartir una mateixa actitud i un mateix esperit.

Sant Joan no presumeix d'exclusivitat. No figura entre les zones més cotitzades ni apareix a guies d'arquitectura urbana, i no ho necessita. El seu valor rau en aspectes allunyats de l'espectacularitat, encara que un dels seus elements més visibles siguin els murals que omplen d'art els seus carrers.

Notícies relacionades