Publicada

Ha arribat la temporada alta dels estafadors. L’auge de les compres des del Black Friday fins després de Reis crea el caldo de cultiu perfecte per als delinqüents que operen a internet, que activen en aquestes dates les seves campanyes més afinades.

Des dels falsos avisos de paquets que no arriben fins a les estafes vinculades a la Loteria de Nadal, experts i cossos policials fa setmanes que alerten de les principals modalitats, de les més sofisticades i de com intentar esquivar-les. Trampes cada cop més perfeccionades.

Compte amb la Loteria

Les estafes vinculades al sorteig de Nadal no són noves, però es renoven cada any i conviuen els clàssics de tota la vida amb versions digitals molt més sofisticades.

Una de les més conegudes és el 'tocomotxo', una estafa clàssica en què algú convenç la víctima que li està venent un dècim premiat --fent veure que no entén bé el seu valor o simulant necessitat urgent de diners-- quan en realitat el bitllet és fals o no està premiat.

A aquest clàssic s’hi sumen fraus més moderns, com el del suposat dècim premiat que arriba per correu electrònic o missatge de mòbil, i per cobrar-lo s’exigeix un pagament previ o la cessió de dades personals i bancàries.

També proliferen les pàgines web falses que imiten l’oficial de Loteries i Apostes de l’Estat i que només volen robar dades bancàries.

Exemple d’estafa relacionada amb la Loteria Agència catalana de ciberseguretat

El paquet que no arriba

El frau també es cola per la via dels enviaments. L’exemple més habitual és el de l’SMS o correu del paquet que no s’ha pogut lliurar, que dirigeix a una web fraudulenta per robar dades personals. 

A això s’hi sumen correus que suplanten empreses de missatgeria i les botigues en línia efímeres que ofereixen gangues impossibles i mai envien el producte.

Captura d’un missatge fraudulent INCIBE

Apel·lant a les emocions

En aquestes dates també es detecten més casos de l’estafa del fals familiar amb problemes econòmics i les falses campanyes solidàries que s’aprofiten de l’augment de la sensibilitat social en aquestes dates.

Com esquivar les trampes

Davant d’aquest escenari, policies, experts en ciberseguretat i entitats bancàries insisteixen que la millor eina continua sent la prevenció i la informació. No es tracta només de conèixer les estafes, sinó d’adoptar petits hàbits que ajudin a detectar a temps l’engany i a minimitzar-ne les conseqüències.

En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra insisteixen que les compres de Nadal es facin sempre a través dels canals oficials, evitant prendre decisions sota pressió o urgència. 

A més d’aquestes pautes bàsiques, tant els cossos policials com els experts en ciberseguretat i les entitats bancàries recorden que no s’ha de portar un paper amb contrasenyes o PIN a la cartera, i que és important evitar claus massa evidents, com dates d’aniversari o seqüències fàcils de deduir.

L’auge d’estafes per Bizum 

Els Mossos també insisteixen que cap organisme oficial utilitza Bizum per fer pagaments o cobraments inesperats, i davant d’una trucada que generi dubtes, el recomanable és no facilitar cap dada personal, penjar i verificar la informació contactant amb l’entitat o servei oficial per altres canals.

Si un número apareix a la pantalla i desperta sospites, es pot consultar a Internet per veure si està relacionat amb fraus, i bloquejar-lo si es confirma que és fraudulent. 

Així mateix, recomanen que abans de fer un pagament en una web de comerç electrònic, convé assegurar-se que és fiable i, si existeix l’opció, evitar fer la compra a través de Bizum, ja que la transferència és instantània i és pràcticament impossible revertir-la.

Compte amb el que es publica a les xarxes

Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra recomanen ser prudents amb el que es publica a les xarxes socials, sobretot quan es tracta d’informació que pot revelar dades personals o patrimonials, com presumir d’haver guanyat la loteria o d’estar fora de casa durant diversos dies.

També aconsellen evitar compartir dades confidencials, revisar la configuració de privacitat dels perfils i practicar l’anomenat 'egosurfing', és a dir, buscar el nom propi a Internet per comprovar quina informació apareix publicada i sol·licitar-ne la retirada si es detecta que s’han difós dades sense consentiment.

I si som víctimes?

En cas de ser víctima d’una estafa, els cossos policials recomanen actuar amb rapidesa: trucar immediatament a l’entitat bancària per intentar bloquejar una transferència o revertir un càrrec i presentar denúncia a la comissaria més propera.

Perquè, encara que les xifres oficials puguin fer l'efecte que la ciberdelinqüència està continguda, el frau digital segueix molt viu i troba a Nadal el seu terreny més fèrtil: més diners en circulació, més compres i més distraccions.