El Gordo es queda curt: els barris de Catalunya on és impossible comprar un pis

El somni de tot 22 de desembre és que toqui el Gordo de Nadal. 400.000 euros és per a molts sinònim de tranquil·litat econòmica. Però no sempre serveix per al que un desitja: comprar-se un pis en condicions i en una bona zona.

És evident que, fins i tot després dels impostos, hi ha llocs on és possible fer-se amb un pis. Tanmateix, en bona part de Catalunya aquest somni ja no és realista. 

L’escalada del preu de l’habitatge ha convertit el premi íntegre del sorteig en insuficient per comprar un pis mitjà en alguns dels barris més cotitzats del territori. Almenys, sense hipoteca.

El fenomen es concentra, sobretot, a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on els preus han assolit nivells que ni tan sols la loteria més gran del país aconsegueix cobrir.

Barcelona: on la sort no arriba

La capital catalana lidera el rànquing de zones on el Gordo es queda curt. No es tracta d’habitatges de luxe extrem, sinó de pisos mitjans, de entre 80 i 100 metres quadrats, en barris consolidats.

Un dels exemples més clars és Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb el preu mitjà més alt de Barcelona. En barris com Sarrià, Les Tres Torres o Sant Gervasi-Galvany, el valor mitjà d’un habitatge supera amb facilitat els 500.000 euros, i en molts casos s’acosta o supera els 700.000. Aquí, el premi del Gordo amb prou feines serviria per cobrir l’entrada.

Ni Eixample ni Pedralbes

Quelcom similar passa a la Dreta de l’Eixample, especialment a l’entorn del passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya o Consell de Cent. La combinació d’edificis històrics, ubicació cèntrica i alta demanda ha disparat els preus. Un pis estàndard en aquesta zona rarament baixa dels 600.000 euros, fins i tot sense reformes integrals.

Un altre cas paradigmàtic és Pedralbes, tradicionalment associat a grans habitatges i rendes altes. Tot i que el barri presenta una gran diversitat de tipologies, el preu mitjà del mercat se situa clarament per sobre dels 400.000 euros. En aquest enclavament, el Gordo no garanteix ni tan sols un habitatge de mida mitjana.

Més enllà de Barcelona

L’encariment de l’habitatge no es limita a la capital. Sant Cugat del Vallès, un dels municipis amb més renda per càpita de Catalunya, s’ha consolidat com una de les places immobiliàries més cares del país.

L’habitatge mitjà a Sant Cugat ja supera els 400.000 euros, tant en pisos familiars com en cases adossades. La bona connexió amb Barcelona, l’oferta educativa i la qualitat de vida han convertit el municipi en un pol d’atracció per a rendes altes, tensionant el mercat fins a nivells on ni el Gordo de Nadal permet comprar sense endeutar-se.

Segones residències d’elit

El mapa dels preus inaccessibles també inclou zones de segona residència premium. L’exemple més clar és Baqueira-Beret, al Pirineu català, on el preu mitjà d’un habitatge se situa molt per sobre del premi del sorteig. En alguns casos, els pisos superen el milió d’euros, impulsats per la demanda nacional i internacional.

A la costa, Sitges, un dels racons més selectes de Catalunya, representa un altre cas significatiu. A les zones cèntriques o properes al mar, el preu mitjà del mercat supera els 400.000 euros, especialment en habitatges orientats a compradors estrangers o d’alt poder adquisitiu.

El contrast territorial

El contrast amb altres províncies catalanes és notable. A Girona ciutat, tot i que hi ha habitatges cars i segments d’alt nivell, el preu mitjà de mercat es manté per sota del llindar del Gordo. A Lleida, la distància és encara més gran: el preu mitjà d’un pis estàndard està molt lluny dels 400.000 euros.

Aquesta diferència territorial reforça una realitat cada cop més evident: el problema de l’accés a l’habitatge a Catalunya és profundament desigual, concentrat a Barcelona, el seu entorn immediat i determinades zones turístiques o de luxe.

Un Gordo que no canvia la vida

Aquesta situació ha fet que la frase típica de què fer amb el premi de la Loteria de Nadal, "tapar forats", sigui realment certa. Fa tot just dues dècades, es deia, però guanyar el Gordo permetia comprar habitatge a pràcticament qualsevol punt de Catalunya.

Avui, en canvi, ni tan sols garanteix l’accés a un pis mitjà als barris més demandats. L’encariment sostingut del mercat immobiliari ha reduït l’impacte real de la loteria més gran del país.