Javier Bardem manté des de fa anys un vincle artístic sòlid amb Barcelona i Catalunya, una relació que va cobrar especial rellevància després de la seva participació en Vicky Cristina Barcelona (2008), el film de Woody Allen rodat en alguns dels enclavaments més reconeixibles de la ciutat. L'actor ha explicat en diverses ocasions que encarnar un pintor català li va permetre submergir-se en la sensibilitat cultural i emocional del territori, allunyant-se de clixés i posant en valor la seva autenticitat. L'èxit internacional de la pel·lícula va reforçar aquesta connexió, situant a més Barcelona en el mapa turístic i cultural gràcies a la projecció del film.
Pocs anys després, Bardem va aprofundir encara més en aquesta proximitat en protagonitzar Biutiful (2010), ambientada en diferents escenaris de la capital catalana. La seva interpretació, que li va valer el reconeixement a Cannes, s'inscriu en una narració íntima que torna a subratllar la seva afinitat personal amb el paisatge humà i urbà de la regió. Tant els premis rebuts com les seves declaracions públiques evidencien que Barcelona s'ha convertit per a ell en un referent creatiu i emocional, més enllà dels rodatges que han marcat la seva carrera.
El favorit de Bardem
En l'àmbit gastronòmic, figura entre les personalitats que han fet parada al Restaurant Salamanca, un dels establiments més populars de La Barceloneta. El local va compartir imatges de la seva visita, fotografiant-lo davant del mar en un ambient distès.
Encara que no es coneixen detalls sobre què va demanar exactament, és habitual que els clients il·lustres optin per les especialitats de la casa: paelles, peix de llotja i marisc fresc, emblemes d'una carta profundament lligada al litoral barceloní. La presència de Bardem se suma a la de figures com Leo Messi, Pau Gasol, Vicente del Bosque o Juan Carlos Navarro, a més de celebritats internacionals com Shakira o Plácido Domingo.
Restaurant Salamanca
El restaurant va néixer el 1969, quan Silvestre Sánchez va adquirir un bar anomenat "Can Rosith" a La Barceloneta. Amb el suport de la seva esposa Lorenza i el seu germà Modesto, Silvestre va reformar el local i va canviar el seu nom a "Salamanca" com a homenatge a la seva terra natal. El que va començar com un petit bar i casa de menjars es va transformar, ràpidament, en un establiment de gran mida, afegint salons i una àmplia terrassa davant del mar.
La gastronomia de Salamanca se centra en la cuina mediterrània i de mercat, amb especial atenció a plasmar la qualitat del producte local i el saber fer tradicional. Amb el pas del temps, es va convertir en un lloc emblemàtic a la ciutat Comtal, gràcies tant a les seves paelles generoses i peixos i mariscs frescos comprats a la llotja cada dia, com per les seves exquisides carns i embotits ibèrics portats des de Salamanca.
El lloc ha sobreviscut a les transformacions del seu barri, especialment després dels Jocs Olímpics de 1992 i, en l'actualitat, és un referent tant per als barcelonins com per als visitants; sent també un punt habitual per a celebracions i trobades amb famosos gràcies a la seva ambientació i ubicació privilegiada al costat de la platja.