Tancar webs no tanca el negoci. Encara que la gestació subrogada és il·legal a Espanya, hi ha agències intermediàries que continuen operant des de Catalunya.
Sessions informatives, pressupostos detallats i assessorament integral permeten accedir, sense grans obstacles, a un mercat transnacional de la reproducció reservat a qui pot pagar-lo. Si hi ha capacitat econòmica, la solució està sempre a l'altra banda d'una frontera.
L'aparent proliferació d'aquest mercat a Catalunya es va topar recentment amb una acció legal. La Fiscalia de Barcelona i Madrid va aconseguir, per primera vegada, el tancament de tres pàgines web que publicitaven la gestació subrogada, en considerar-les publicitat il·lícita. Aquesta actuació pionera es va dur a terme per la via civil en no haver-hi constància que els embarassos es consumessin en territori nacional.
"És maquillatge"
No obstant això, per a l'advocada i activista feminista Núria González López, especialitzada en la denúncia d'aquesta pràctica, aquesta mesura és insuficient i la seva significació és pur "maquillatge". La lletrada argumenta que, igual que va passar amb els anuncis de prostitució, que van ser prohibits sense impactar en el consum, el tancament de webs no aturarà l'activitat.
La gestació subrogada està formalment prohibida a Espanya, considerada un contracte "nul de ple dret" per la llei i qualificada de "violència contra les dones" pel Tribunal Suprem.
La jurista catalana és taxativa: si l'activitat d'aquestes agències és una il·legalitat a Espanya (un "delicte" segons l'article 221 del Codi Penal), el que s'hauria de fer és tancar les agències i no només les seves pàgines web.
La raó per la qual no s'arriba a aquest extrem, segons González, és la "voluntat política". Es parla d'un negoci que projecta un volum de negoci mundial de 45.000 milions de dòlars per al 2035.
Prohibit per llei, possible en la pràctica
Les lleis espanyoles han estat inequívoces. La gestació subrogada no està permesa i el Tribunal Suprem, des de fa una dècada, ha estat dur, afirmant el 2022 que "les mares i els nens són tractats com a simples mercaderies".
Tanmateix, el negoci opera activament; les agències intermediàries floreixen en l'ecosistema català. L'advocada González revela que, tot i que les seves seus socials sovint es troben en coworkings i sense cartells visibles, poden ser localitzades i operen de forma activa a internet. "Pagant, tot és possible", sentencia la lletrada.
La prova d'accés
Per exemplificar la facilitat d'accés i el procés que es ven al client, aquest digital va contactar amb una agència internacional de gestació subrogada amb oficines al centre de Barcelona, una companyia que es presenta com un "despatx d'advocats multidisciplinari". L'entrada és immediata. No hi ha filtres previs, advertències legals ni qüestionaris sobre l'encaix jurídic del procés a Espanya.
Després d'un primer correu electrònic, el contacte inicial, a través d'una consulta telefònica, funciona com una sessió informativa on es traça una "fulla de ruta" legal i logística que esquiva la prohibició espanyola.
"Aquí no hi ha cap problema en informar-te. Això és una cosa que fem cada dia", explica a l'inici de la trucada. El to és proper, segur, professional. Des del primer moment, la gestació subrogada es presenta com un servei estructurat, habitual i viable. "Tu tries el programa que més et convé i, a partir d'aquí, només és qüestió de signar o no el contracte", apunta el treballador.
El mapa de les garanties
En plantejar el cas d'una parella a Catalunya amb problemes de fertilitat, el consultor de la companyia identifica ràpidament les opcions més "segures": Estats Units i Grècia. L'externalització de l'embaràs i del part és la clau del model. Des de Catalunya es capta el client, se l'assessora i se l'acompanya; la part mèdica es desplaça a països tercers.
Estats Units, en concret, es presenta com la via "100% viable des del minut u", sent el país menys restrictiu on "ho pot fer qualsevol", i el nen neix automàticament amb passaport americà.
Infografia que il·lustra el procés de gestació subrogada als Estats Units
D'altra banda, Grècia s'estableix com l'alternativa dins de la Unió Europea i l'opció més recomanada per l'agència. La gran diferència legal rau en què el procés judicial, que ratifica el consentiment de la gestant i atorga la maternitat a la mare contractant, es realitza abans de la transferència embrionària. Això permet que la mare contractant sigui inscrita al registre grec com a mare d'intenció. Per continuar amb la investigació, ens decantem per Grècia.
El procés que venen les agències està meticulosament dissenyat per a l'elusió legal. El consultor de l'agència no amaga la necessitat de saltar els obstacles que planteja la llei grega, tot i ser l'opció "segura" dins la Unió Europea.
Una infografia amb la fulla de ruta de l'agència intermediària a Grècia
La llei a Grècia exigeix que la mare d'intenció justifiqui una incapacitat mèdica per gestar. Per a una dona sana o amb una condició lleu com l'endometriosi, la solució és la mateixa: un informe ginecològic que certifiqui que l'embaràs representa "una gestació de riscos". És a dir, es necessita un metge "amic" que proporcioni un informe.
Acrobàcies amb la legalitat
La conversa amb el treballador de la intermediària va revelar a més una sèrie d'"acrobàcies" necessàries per complir amb els requisits legals grecs i, alhora, evadir les restriccions de la legislació espanyola.
Pel que fa a l'estat civil, en el cas d'una parella homosexual, la dona que pretén sotmetre's al procés a Grècia ha de recuperar el seu estat de soltera. El consultor va admetre que això era un requisit i que fins i tot ha "hagut de divorciar dones. És patètic, però és així".
Pel que fa a les gestants, tot i que el naixement i el judici es produeixin a Grècia, la gestant ideal és la ucraïnesa. Això es deu al fet que la compensació a les dones gregues està limitada a 12.000 euros, i a aquest preu "no ho farà ningú". En canvi, les gestants ucraïneses cobren al voltant de 30.000 dòlars.
Pel que fa als tràmits, el procés és notablement llarg, durat "dos anys i mig com a mínim o pessimista més de tres anys". Inclou la creació embrionària a Albània (país que permet la selecció de sexe), la preparació de la residència a Grècia (que s'obté amb un contracte de lloguer, encara que sigui de 200 o 300 euros al mes per a la documentació), i la celebració d'un judici previ a Atenes, la sol·licitud del qual arriba aproximadament a l'any i mig d'iniciat el procés.
Seleccionar, pagar, retirar
En un moment clau de la conversa, el treballador de l'empresa compara directament el procés amb una transacció econòmica volàtil. En parlar dels costos als EUA (que s'enfilen fins als 200.000 euros), explica l'escassetat de gestants americanes (que cobren 50.000-60.000 dòlars de base) i els costos afegits. "Això funciona una mica com una subhasta. És a dir, depèn després també de quina gestant sigui, i què demani ella en el procés de selecció".
Les agències venen el procés com una "garantia legal absoluta", un "servei" on l'ètica i les condicions de les gestants queden en un segon pla.
És més, l'agència del sector reproductiu, que en el seu dossier desaconsella destinacions com Mèxic o Xipre per riscos i per explotació de dones, insisteix en la seva professionalitat i s'enorgulleix de pagar més a les gestants (24.000 a 30.000 euros) per evitar "explotar ningú", mentre assenyalen que altres clíniques low cost paguen només 12.000 euros.
La descripció del procés de selecció de la gestant ideal (jove, amb fills previs, estable mentalment, sense malalties cròniques) se centra en la seva idoneïtat física i psicològica com a "proveïdora". "La part important és que tinguis garanties legals i que el nen sigui teu", insistia el treballador de l'agència.
La deshumanització també es percep en la relació entre els futurs pares i la gestant. Núria González, en la seva investigació, coincideix que l'única obligació del client és el pagament. L'agència li va assegurar que no hi havia possibilitat que la mare es penedís perquè "el nen li'l treuen tan bon punt neix".
Un negoci global
Aquesta anàlisi de la pràctica s'alinea amb la investigació global. Un recent reportatge de The New York Times sobre el cas de dones tailandeses portades a Geòrgia per deutes concloïa que "no hi ha altruisme en la gestació subrogada".
Dona embarassada amb un codi de barres
La Relatora Especial de l'ONU, Reem Alsalem, sosté que aquesta pràctica "es caracteritza per l'explotació de les dones i els nens" i "reforça les normes patriarcals en mercantilitzar i cosificar el cos de les dones".
A Espanya, aquesta cobertura rigorosa ha tingut conseqüències. El mitjà La Marea ha estat demandat per una de les empreses investigades en la seva sèrie de reportatges en profunditat sobre el negoci global. L'agència els demana 60.000 euros per "intromissió il·legítima en l'honor". La Marea, que ha indagat en països com Ucraïna, Geòrgia i Grècia, denuncia aquesta acció com un intent de "censura prèvia".
Regular, prohibir o mirar cap a una altra banda
La gestació subrogada és un punt de fricció en la política i la societat. Mentre que el Govern espanyol la cataloga com a violència i endureix les vies de registre, a Catalunya el debat ha inclòs veus que en demanen la regulació.
Un informe del Comitè de Bioètica de Catalunya, encarregat durant el Govern de Pere Aragonès (ERC), va proposar legalitzar la gestació subrogada "altruista" sota supervisió pública.
En aquest sentit, les seves propostes de regulació se centren en un model restrictiu: la prohibició d'intermediaris comercials, un model exclusivament solidari que prohibeixi qualsevol compensació econòmica més enllà de les despeses derivades de l'embaràs, i la creació d'un registre públic de gestants i de pares interessats.
Tanmateix, l'informe va comptar amb un vot particular en contra del doctor José Viñas Salas, que va emfatitzar que la pràctica "utilitza la dona (gestant) com un mitjà". A més, va advertir que no s'han de "confondre desitjos amb drets" i que la "medicina del desig no ha de ser subvencionada per la sanitat pública".
Entre la norma i el mercat
La Generalitat, per la seva banda, ha evitat entrar a valorar la proposta, recordant que la regulació d'aquesta pràctica transcendeix les seves competències i requereix una modificació de les lleis estatals.
Mentre això passa a nivell autonòmic, el Govern espanyol ha endurit la seva postura. La nova instrucció del Ministeri de Justícia (en vigor des de maig de 2025) impedeix la inscripció directa dels nadons nascuts a l'estranger, fins i tot si existeix una sentència judicial forana que la validi. L'objectiu és evitar que els ciutadans espanyols "burlin la prohibició d'aquesta pràctica al nostre país".
L'últim pas
Un vocal de la Associació de Pares per la Gestació Subrogada explica a Crónica Global que el retorn a Espanya obliga ara a passar per un llarg procés d'adopció per possessió d'estat. La paradoxa és que, atès que a Espanya "mare és qui pareix", la sentència grega és ignorada, i la mare o l'altre pare comitent (en casos de parelles homosexuals o on no hi ha vincle genètic) ha de realitzar l'adopció.
Aquest procediment implica, si és possible, tornar a Espanya en cotxe per evitar haver d'identificar el nadó i no fer "soroll" durant un any, per després provar que el menor sempre ha estat en aquest àmbit familiar. El tràmit és llarg ("mínim uns tres anys" des de l'arribada a Espanya), però el vocal assegura que es tracta de "casos d'èxit". L'adopció es concedeix sempre perquè seria perjudicial psicològicament per al nen ser tret d'aquest nucli familiar.
El vocal de l'associació confirma que auditen agències com la investigada dues vegades l'any per actualitzar la informació, revisar contractes i comprovar la seva solvència econòmica, assegurant així als futurs pares que "tot sortirà com ha de sortir".
Mentre les administracions intenten contenir la pràctica per la via legal, el negoci segueix actiu. Les agències continuen oferint informació, pressupostos i acompanyament des de Catalunya, adaptant els processos a cada canvi normatiu i desplaçant les fases clau de l'embaràs fora d'Espanya.
No hi ha rastre visible de la gestació subrogada en el marc legal, però sí una estructura operativa estable, capaç de connectar clients, clíniques i gestants en diferents països. La prohibició no ha eliminat el mercat: l'ha reorganitzat.