Aquestes són les 20 ciutats de Catalunya beneficiades pel Pla de Barris del Govern: una inversió de 412 milions d'euros

Han passat més de 20 anys des que la Generalitat i els ajuntaments van impulsar un programa d'ajudes per rehabilitar i millorar els barris més desafavorits o degradats de les ciutats catalanes.

El seu objectiu és reduir les desigualtats territorials i millorar la qualitat de vida dels veïns mitjançant inversions coordinades que van des de la promoció d'obres públiques fins a actuacions socials, educatives i econòmiques.

Les ajudes es concedeixen cada quatre anys i el programa ha demostrat la seva eficàcia. Per això, la renovació de l'anomenat Pla de Barris i Viles per al període 2025-2029 s'esperava amb expectació.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha desvetllat aquest dimecres el misteri. En total, 20 municipis catalans es beneficiaran de la primera convocatòria d'aquest programa, que preveu una inversió de 412 milions d'euros, dels quals 232,71 milions seran aportats per la Generalitat (un 56 %) i la resta pels ajuntaments.

A qui beneficia

S'espera que aquests diners beneficiïn directament unes 273.519 persones que viuen als barris on es posaran en marxa aquests projectes.

Allà es desenvoluparan iniciatives proposades pels ajuntaments que se centren en la transformació física dels barris —com la construcció d'escoles, parcs o centres sanitaris—, l'impuls de la transició ecològica i l'acció sociocomunitària.

Ciutats beneficiades

Illa ha destacat que el Govern ha rebut 83 sol·licituds de municipis, de les quals n'ha seleccionat 20, procedents de les vuit vegueries.

La província més beneficiada és la més poblada, Barcelona. En ella, els barris de la capital i de les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Vic, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Joan Despí, Manresa i Mataró se'n veuran beneficiats.

Pressupost detallat

Les segueixen Tortosa, Amposta, Calafell, Reus i Tarragona, a la província de Tarragona. Després, Lleida, amb la capital del Segrià al capdavant, també rebrà part de la inversió, juntament amb els municipis de la Seu d’Urgell, Solsona, la Pobla de Segur i Torralameu.

De la província de Girona només hi ha tres ciutats incloses en el Pla de Barris: la pròpia capital, Olot i Figueres. El president ha animat els 63 ajuntaments que s'han quedat fora a presentar els seus projectes en properes convocatòries.

Així es reparteix el pressupost:

Actuacions

Dels 20 projectes seleccionats, nou es realitzaran en barris de teixits històrics i nuclis antics; sis corresponen a polígons construïts als anys seixanta i setanta, i els cinc restants presenten altres característiques.

Illa ha concretat que aquest pla comptarà amb cinc convocatòries més, fins al 2029, en què es destinarà un total de 1.600 milions d'euros —1.000 milions aportats per la Generalitat i 600 milions pels ajuntaments—.

Què passarà ara

Aquest divendres, el Govern signarà les resolucions de concessió de les ajudes i els ajuntaments tindran 12 dies hàbils per acceptar-les i presentar al·legacions.

Posteriorment, hi haurà una resolució definitiva a mitjans de gener i es constituiran els comitès d'avaluació i seguiment de cada projecte, integrats per representants de la Generalitat, els ajuntaments i els moviments veïnals.

El president català ha defensat aquest pla com “un gran missatge d'esperança i de confiança” i ha remarcat que la desigualtat no és inevitable, sinó que es pot combatre amb polítiques adequades com aquest Pla de Barris.

Illa ha assegurat que aquesta iniciativa permetrà millorar la vida dels ciutadans i fer política útil davant el soroll que, al seu parer, existeix actualment en l'àmbit polític. “I n'hi haurà més els pròxims mesos”, ha advertit.

Missatge d'Illa

El president ha reivindicat també “l'esperit” de la Llei de Barris impulsada i aplicada pels expresidents Pasqual Maragall i José Montilla.

D'altra banda, el dirigent socialista ha animat de nou els 63 ajuntaments que s'han quedat fora a presentar els seus projectes en futures convocatòries.

Diputacions

El Govern té la intenció de presentar la segona convocatòria del Pla de Barris al maig de 2026, perquè els ajuntaments puguin presentar les seves propostes fins a principis de setembre, i preveu que en aquesta segona convocatòria es rebin més sol·licituds.

A més, el Govern té previst arribar a acords amb les diputacions per crear espais tècnics de referència que ajudin els municipis a preparar els seus projectes. Així mateix, aquest any les diputacions de Barcelona i Girona ja han publicat convocatòries perquè els municipis puguin contractar equips de redacció de projectes.

Els programes presentats pels municipis tenen una durada de cinc anys, estan calendaritzats i totes les actuacions són cofinançades, de manera que el Govern anirà transferint els fons als ajuntaments a mesura que es vagin complint les fites previstes.

Fonts del Govern han indicat que el fet que no hi hagi pressupostos aprovats per al 2026 no impedirà la continuïtat de la convocatòria, tot i que han reconegut que “seria més senzill” comptar amb uns comptes aprovats.

Projectes

Les intervencions poden abastar des de la rehabilitació d'habitatges i espais públics fins a programes d'ocupació, reforç educatiu, cohesió social i dinamització del comerç local, sempre amb un enfocament transversal.

En la seva versió més recent, el Pla de Barris incorpora criteris actuals com la lluita contra la segregació urbana, la transició ecològica, la perspectiva de gènere i la participació veïnal, reforçant la idea que la transformació d'un barri ha de ser tant urbana com social.