Així és el conjunt fortificat militar més gran del món: declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Portugal és un dels destins més destacats de la Península Ibèrica per la riquesa del seu patrimoni històric i monumental.

La seva frontera amb Espanya concentra una notable diversitat paisatgística i cultural, que abasta des dels prats i muntanyes del nord fins a les platges de l'Algarve, passant per una successió de pobles que esquitxen la línia fronterera i que conserven un notable interès històric.

Aquest territori s'ha consolidat com un espai especialment atractiu per a recorreguts per carretera, que permeten descobrir localitats amb identitats molt diverses.

Alguns d'aquests nuclis mantenen un caràcter rural i natural, mentre que d'altres van desenvolupar, per raons estratègiques, complexos sistemes defensius que els van conferir una marcada identitat militar.

On és

Entre ells hi ha una localitat que destaca per la magnitud i l'estat de conservació de les seves fortificacions, així com per la seva rellevància històrica dins el context peninsular: Elvas.

Aquesta ciutat, situada a la regió de l'Alentejo, va tenir un paper fonamental en la defensa i consolidació de la independència de Portugal, cosa que explica el seu marcat caràcter militar.

Patrimoni mundial

El seu sistema defensiu, basat en fortificacions abaluartades de traça estrellada, constitueix un dels conjunts d'arquitectura militar més rellevants d'Europa.

El valor patrimonial d'aquest sistema, juntament amb el nucli històric de la ciutat, ha estat reconegut amb la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

La seva proximitat a la frontera espanyola, a uns 20 quilòmetres de Badajoz, ha reforçat històricament la seva funció estratègica i facilita avui el seu accés com a destí cultural de primer ordre.

El conjunt fortificat d'Elvas es va desenvolupar al llarg de diversos segles i integra estructures de diferents èpoques. El nucli principal és la fortalesa abaluartada, construïda entre els segles XVII i XVIII, que incorpora fins a quatre línies defensives corresponents als segles XII, XIV i XVII.

Com és

Aquest sistema defensiu arriba a una extensió aproximada de 10 quilòmetres i compta amb set baluards, quatre mitjos baluards, fossats, casernes, magatzems i diverses portes fortificades. Tot el conjunt va ser dissenyat per garantir la defensa integral de la ciutat davant d'atacs externs.

A aquest dispositiu s'hi sumen dos forts exteriors situats en turons estratègics: el Fort de Nossa Senhora da Graça, al nord, construït al segle XVIII, i el Fort de Santa Luzia, al sud, erigit al segle XVII.

L'altre fort

Tots dos tenien com a objectiu controlar els punts elevats des d'on es podia amenaçar la ciutat. La presència de fortificacions auxiliars de menor mida completa un sistema considerat el més gran i complex de la seva tipologia a nivell mundial.

El Fort de Graça, amb la seva característica planta estrellada, és considerat per nombrosos historiadors com una de les fortificacions abaluartades més poderoses mai construïdes. La seva edificació va començar el 1763 i respon als principis de l'arquitectura militar d'inspiració vaubaniana.

El conjunt s'estructura en tres nivells: defenses exteriors, cos principal i reducte central. Aquest darrer presenta quatre baluards i una porta monumental situada a la cortina sud.

Patrimoni urbà i monumental

Més enllà de les seves fortificacions, Elvas és una ciutat clau en la història de Portugal. Ha estat ocupada per diferents civilitzacions al llarg dels segles, totes elles responsables de configurar la seva identitat actual.

El primer assentament documentat correspon a l'època romana, quan era coneguda com a Alpesa. Al segle VIII va passar a mans musulmanes i, després de la conquesta cristiana el 1226, es va consolidar com un dels principals bastions fronterers al sud del riu Tajo.

Lloc sensible

La proximitat amb Espanya va convertir Elvas en un punt especialment sensible des del punt de vista militar. Aquesta situació va impulsar la construcció d'un sistema defensiu de gran complexitat.

Així, el castell d'Elvas va ser concebut per resistir setges prolongats i atacs d'artilleria, sense parangó a l'àmbit europeu. Però la ciutat té molt més per oferir.

El nucli històric, sense anar més lluny, és de gran interès. Els seus carrers reflecteixen les diferents etapes històriques de la ciutat i alberguen monuments de notable valor patrimonial.

Entre ells destaca l'aqüeducte d'Amoreira, una infraestructura d'origen romà que s'estén al llarg de set quilòmetres i compta amb 843 arcs, constituint un dels elements més recognoscibles del paisatge urbà.

Origen islàmic

El castell d'origen islàmic és un altre dels punts rellevants del conjunt històric. A això s'hi sumen espais civils i religiosos com la Praça da República, on es troba l'antiga catedral, avui Església de la Mare de Déu de l'Assumpció.

També destaquen l'Església de les Dominiques, de planta octogonal, la picota manuelina, la torre fernandina i els arcs que assenyalen les antigues entrades a la ciutat emmurallada. Una visita que no decep.