Encara que més a prop de la seva resolució, la qüestió genera més dubtes que mai. Després que l'EU Veterinary Emergency Team (EUVET) hagi certificat la seguretat de l'IRTA-CReSA, es redueix la possibilitat que el virus de pesta porcina detectat a Barcelona sortís del laboratori que hi experimenta. Com es va originar, doncs, el brot que manté en suspens el sector?
La comitiva d'experts en biocontenció enviats per Europa fins a dues vegades a Cerdanyola del Vallès van centrar la seva segona visita, els dies 11 i 12 de desembre, en assegurar-se del bon fer del centre. Van analitzar les instal·lacions, els protocols de seguretat, els procediments i la formació dels científics i treballadors; també el registre d'incidències i la resposta donada a cadascuna d'elles.
Alleujament
"Res indica que es treballi amb risc de fuites o punts crítics de biocontenció que puguin estar fora de control", ha explicat aquest divendres la secretària general de la conselleria d'Agricultura, Cristina Massot. Després que el Ministeri l'obligués a posar el focus en aquest laboratori participat per la Generalitat, l'equip d'Òscar Ordeig respira més tranquil gràcies a aquest aval a la feina que s'hi fa.
Precisament perquè són experts externs amb un profund coneixement i escollits per la Comissió Europea. "Són els millors", es referia Massot a l'equip de veterinaris; "Reforça l'afirmació que l'IRTA-CReSA ho està fent bé". Mateixa conclusió a la qual previsiblement arribaran els sis experts encarregats de l'auditoria encarregada per Salvador Illa, reunits avui per concloure un informe que es farà públic entre dilluns i dimarts de la setmana vinent.
Agents de la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra al laboratori de l'IRTA, a 18 de desembre de 2025, a Cerdanyola, Barcelona, Catalunya (Espanya)
Pendents d'Algete
Precisament tant el president com el conseller han celebrat aquest divendres a Mataró i a les portes del laboratori respectivament les conclusions provisionals de la missió europea, que ja comencen a compartir-se entre els Estats membre i les comunitats autònomes del país. Tots dos han donat suport al centre d'investigació alhora que han fet una crida a la feina dels científics implicats en la seqüenciació.
Les mirades es giren ara cap a Algete, municipi madrileny que acull el centre de referència nacional en pesta porcina i on es compara el material genètic de les mostres recollides a Cerdanyola del Vallès amb el de la soca 29, trobada en els 26 senglars morts. Són desenes les mostres en anàlisi i no totes estan seqüenciades encara; tampoc a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), centre barceloní que està fent el mateix.
Les altres hipòtesis
Fonts d'Agricultura recorden que el procés requereix temps i no aclareixen quan es podria donar per conclòs; fins aleshores, no descartaran completament una fuga a l'IRTA-CReSA derivada d'un error humà després que les instal·lacions hagin demostrat estar segellades. De fet, el descuit, encara que improbable, és una de les hipòtesis que hi ha sobre la taula, alhora que pren força la teoria de l'entrepà amb embotit contaminat.
El conseller Ordeig va assenyalar aquesta possibilitat poc després de la declaració del brot el passat 29 de novembre, cosa que l'ha portat a ser criticat per assenyalar suposadament els transportistes. No obstant això, l'opció que el virus entrés a Catalunya per carretera --en mercaderies o de la mà d'un viatger-- guanya punts de nou. És quelcom que ja ha succeït a la República Txeca, on fins i tot les autoritats han aconseguit identificar el producte importat que va generar el brot.
Un senglar
A més, l'arribada a quatre potes, a través d'animals malalts, es fa difícil. És la hipòtesi que "pesa menys" a causa de la gran virulència d'aquest virus: els porcs moririen abans de travessar els Pirineus. No obstant això, va passar a Alemanya a través de la seva plana frontera amb Polònia, encara que després es va detectar a Bèlgica i a Suècia sense un rastre clar. Uns "salts en el mapa" difícils d'aclarir i, en cas que la seqüenciació confirmi l'aval europeu a l'IRTA-CReSA, Catalunya podria atribuir-ho al trànsit de persones i de mercaderies derivat de la globalització.