Campesino
Vida

El cognom d'origen català que designa una professió: prové del llatí i té el seu origen a l'Edat Mitjana

Va començar sent un malnom descriptiu, que identificava algú pel seu ofici o condició social

Altres notícies: Catalunya presenta un dels nivells més alts de segregació escolar per origen immigrant de tota la Unió Europea

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Tenir un cognom és més que portar una paraula heretada: és dur amb nosaltres una part de la història que ens precedeix. Cada cognom guarda empremtes d'aquells que van venir abans, de les seves lluites, els seus oficis, els seus llocs d'origen i els seus somnis. Funciona com un pont que ens connecta amb un passat al qual estem units, ens ajuda a comprendre d'on venim i ens dóna un sentit de pertinença dins d'una família i una comunitat més àmplia.

A més, actua com un fil que travessa generacions, recordant-nos que formem part d'una història que continua. Ens convida a valorar les nostres arrels i, alhora, a pensar quin llegat volem deixar a aquells que vindran després.

Cognom d'ofici

Pagès (també escrit Pages sense accent en contextos castellanitzats) és un cognom d'origen català molt antic l'arrel del qual es troba directament en l'estructura social i econòmica de la Catalunya medieval. Prové del substantiu català pagès, que significa camperol, llaurador o persona dedicada al treball de la terra. Aquest terme, al seu torn, prové del llatí pagensis, usat a l'Edat Mitjana per designar els habitants dels pagus o districtes rurals de l'Imperi, és a dir, persones que vivien i treballaven al camp. Amb el temps, el mot va evolucionar en les llengües romàniques per referir-se específicament al campesinat.

Com la majoria de cognoms sorgits entre els segles XII i XV, Pagès va començar sent un malnom descriptiu: identificava algú pel seu ofici o condició social. En un context en què l'agricultura era la base de l'economia, no és estrany que el terme es consolidés com a cognom hereditari, primer per distingir membres d'un mateix llinatge dins de petites comunitats rurals i més tard per marcar la pertinença familiar en documents notarials, censos i registres parroquials. És un clar exemple de cognom ocupacional, similar a d'altres de la mateixa època com Fuster (fuster), Teixidor (teixidor) o Sastre.

El cognom es va estendre sobretot en àrees rurals de Catalunya, especialment, en comarques agrícoles com l'Empordà, Osona, la Garrotxa o l'interior gironí, encara que amb el temps va migrar cap a zones urbanes i també a altres regions d'Espanya i d'Amèrica.

Famosos Pagès

Aquests són alguns famosos que es diuen Pagès:

  • María Pagés: coreògrafa i ballaora sevillana. Figura internacional del flamenc contemporani. Ha rebut premis oficials com el Premi Nacional de Dansa (Ministeri de Cultura d'Espanya) i el Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2022. 
  • Victòria Pagès: actriu catalana coneguda pel seu treball en teatre, televisió i doblatge. Ha participat en sèries emeses per TV3, RTVE i altres cadenes nacionals (Cor de ciutat, Merlí, Cuéntame, etc.).
  • Francesc Pagès: biòleg marí. Científic espanyol especialitzat en zooplàncton gelatinós i cnidaris pelàgics. Investigador de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), amb publicacions en revistes científiques internacionals sobre fauna marina antàrtica i mediterrània.
  • Joan Pagès Blanch: catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials. Professor emblemàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en educació cívica i didàctica de la història. Té una extensa obra acadèmica amb publicacions en revistes científiques internacionals i ha estat director de múltiples projectes de recerca.