La secta ‘Llum de la Veritat’ recluta a Catalunya: “Van intentar captar el meu fill amb una oferta de feina”
El psicòleg Miguel Perlado alerta d'abusos econòmics, aïllament social i explotació laboral dins del culte Sukyo Mahikari
Més informació: La secta Llum de la Veritat obre un macrotemple a la zona 'pija' de Barcelona
Notícies relacionades
“El meu fill creia que havia trobat una feina, però l'estaven intentant captar en una secta”, resumeix la Sònia -nom fictici per protegir la seva identitat i la de la seva família- sobre el periple que el seu benjamí ha viscut des de l'inici d'aquest darrer estiu.
Després de complir la majoria d'edat a la primavera, el jove va iniciar la cerca d'una feina de cap de setmana que no li robés massa temps, però que li permetés cobrir les seves despeses personals. Va ser a través d'una popular plataforma d'anuncis de feina on va acabar coneixent l'home que va intentar introduir-lo al culte Sukyo Mahikari, ha explicat la dona a Crónica Global.
Coneguda arreu del món com ‘Llum de la Veritat’, es tracta d'una organització oficialment recollida al registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, tot i que assenyalada com a grup coercitiu per psicòlegs experts en la matèria. “Presenta comportaments sectaris, sens dubte”, subratlla Miguel Perlado.
Torneigs d'escacs
La descripció del lloc, encara que semblava inofensiva, va activar una alerta a la Sònia. Era una cosa molt senzilla: el futur contractat només havia d'ajudar un home relativament gran i amb malaltia de Parkinson a moure el ratolí de l'ordinador amb el qual participava en torneigs d'escacs. Per això, el jove havia de passar les tardes de dissabte al domicili del senyor, en un ambient tranquil i de certa intimitat.
“Jo li vaig dir que era una feina molt estranya, però va resultar ser real; al principi em preocupava i jo li anava preguntant pel que feia a casa de l'home, però tot semblava normal i em vaig relaxar”, reconeix la dona. Tanmateix, tot va canviar quan es va començar a afiançar la confiança entre tots dos i l'ocupador va voler compartir “la il·luminació” amb el jove.
Carrer Anglí, 48
La Sònia no va saber realment què estava passant fins que va trobar per casa un tríptic ple de conceptes dels quals no havia sentit a parlar mai com “transmetre i rebre llum”, “prendre consciència dels mecanismes divins” o “experimentar una nova manera de viure”.
Tríptic d'introducció a Sukyo Mahikari proporcionat per l'escacista cedida
A la portada hi havia un dibuix de dues persones agenollades, una amb els ulls tancats i els palmells junts en posició de pregària, i l'altra amb la mà esquerra aixecada a l'alçada del front de la primera; es tracta de la postura característica de la pràctica espiritual de Sukyo Mahikari, amb la qual diuen ‘transmetre la llum de la veritat’.
També hi havia una adreça escrita a boli: “Carrer Anglí, 48”.
Primeres il·luminacions
Després de diverses setmanes de feina, l'escacista es va oferir a fer-li “una il·luminació per enviar-li a Déu a través de la mà” i el jove hi va accedir per curiositat; això es va convertir en una pràctica habitual. En els moments morts que els quedaven entre tirades, l'home li anava explicant les bases d'aquest grup que a Espanya està registrat com a religió, fins que finalment li va recomanar que visités el temple barceloní, seu nacional de la Llum de la Veritat.
El noi va confiar llavors que es tractava d'“un senyor molt espiritual, però bona persona”, tot i que va accedir a deixar la feina i mai va arribar a visitar el temple al qual l'havien adreçat.
Seu de Sukyo Mahikari al número 48 del carrer Anglí de Barcelona Google Maps
“Tinc molta por que me'l prenguin i al desconeixement de quant li han pogut rentar el cervell”, assumeix la dona, que es calma a si mateixa pensant que el seu fill “ha estat llest” d'avisar-la del que ha passat.
Abusos i explotació
L'estructura social i les pràctiques descrites per alguns integrants de Sukyo Mahikari no responen als marges d'una doctrina religiosa, sinó a un comportament destructiu cap als seus integrants, segons ha analitzat per aquest mitjà el psicòleg especialitzat en sectes Miguel Perlado.
D'entre les estratègies de control i sotmetiment que aquest culte exerceix sobre els seus adeptes, l'expert ha pogut constatar mètodes com abusos econòmics, aïllament social, explotació laboral, confrontació amb l'aliè, culpabilització i manipulació, sobrecàrrega emocional, censura informativa o construcció d'una cosmovisió apocalíptica.
Persones infrahumanes
Sukyo Mahikari “planteja un apocalipsi del qual només els seus adeptes se salvaran”, sintetitza el psicòleg. Sobre aquesta base, desenvolupen la resta de la narrativa, que aboca les víctimes en una cursa contrarellotge per “purificar-se” per passar un suposat “judici” final que arribarà amb l'extinció, seguint els passos marcats per l'organització.
Pàgines interiors d'un llibre d'introducció a Sukyo Mahikari
Asseguren que “tots carreguem amb karmes negatius passats que cal purificar”, detalla Perlado. En aquest recorregut, “s'exerceix molta pressió per donar diners i dedicar temps”, fins al punt de defensar que “s'hauran de fer esforços heroics” en el sentit econòmic i “com més hores es treballi” gratuïtament, “més karma es netejarà”.
Així, defensen que aquells que quedin fora de l'organització, a qui es refereixen com a “persones infrahumanes”, moriran cremats.
Esperit militaritzat
La primera part de la formació es fa en temples locals, com el de Barcelona, però un cop s'ascendeix al segon i tercer nivell, es requereix als participants traslladar-se temporalment primer a Luxemburg i després al Japó.
L'ambient dins de l'organització té un “esperit gairebé militaritzat amb molta càrrega emocional” i es fa un “èmfasi constant en reclutar a tota costa amb una voluntat discreta”.
A més, a partir de la segona fase dels ensenyaments, “l'exigència de temps supera les deu hores diàries” i “s'estimula que s'acabi vivint dins del temple”, aïllant definitivament els integrants del grup de la resta de la societat, observa l'expert.
De víctima a captador
El psicòleg adverteix que “l'adoctrinament prové d'un convenciment absolut, no d'alguna cosa retorçada”, de manera que són les pròpies víctimes qui porten nous seguidors.
En la mencionada formació, els integrants de l'organització aprenen l'“Art de Mahikari”, la forma pròpia de pregària que acaba amb la transmissió i la recepció de la “Llum de Déu” amb l'objectiu de purificar els karmes. Per Perlado resulta preocupant que arribin a plantejar obertament la possibilitat de “patir convulsions” durant aquesta pràctica.
Neguen ser una secta
En declaracions a Crónica Global, Albert Santamaria, president de Sukyo Mahikari a Barcelona, ha assegurat desconèixer el cas en concret i defensa que “aquestes pràctiques no responen als ensenyaments” del grup.
Així mateix, nega les acusacions que relacionen el culte amb el concepte de secta i assegura que “les portes estan obertes a tothom, tant per entrar, com per sortir”.
