Desenvolupen una teràpia dual per combatre en models preclínics el càncer de mama triple negatiu
La inhibició de MYC amb el fàrmac Omomyc es revela com una prometedora diana terapèutica, especialment en combinació amb inhibidors de PARP
Relacionades: A la zona zero de la pesta porcina de Catalunya: "Hem de desinfectar-ho tot"
Un estudi pioner liderat per investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha aportat llum sobre una nova i "potencial" estratègia terapèutica per combatre el càncer de mama triple negatiu (CMTN) amb mutacions als gens BRCA1/2.
Els resultats, publicats a la revista científica Cell Reports, demostren l'eficàcia preclínica d'Omomyc, un inhibidor de MYC desenvolupat per la spin-off del VHIO i Icrea Peptomyc S.L. La proteïna MYC està desregulada en prop del 70% dels càncers i impulsa el creixement cel·lular descontrolat, la metàstasi i les recidives.
Dany a l'ADN i sinergia terapèutica
L'equip d'investigació, liderat per la doctora Laura Soucek, cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals, va comprovar que el tractament amb Omomyc en models preclínics de CMTN disminuïa l'expressió de gens clau per a la reparació de l'ADN, induint, al mateix temps, danys a l'ADN tumoral.
Aquesta observació va portar els científics a provar la combinació d'Omomyc amb inhibidors de PARP (PARPi), un tractament estàndard per a tumors amb mutacions BRCA. Soucek explica que "això ens va impulsar a combinar Omomyc amb un inhibidor de PARP, revelant un potent efecte cooperatiu tant in vitro com in vivo, que va resultar en una major resposta antitumoral, un augment del dany a l'ADN i apoptosi, és a dir la mort cel·lular programada".
La combinació va produir un impacte terapèutic sinèrgic en xenoinnerts derivats de pacients (PDX), superant la taxa de control de la malaltia de les teràpies individuals.
Superant la resistència
Una de les troballes més significatives és la capacitat d'Omomyc per superar la resistència a PARPi. L'estudi va observar que els models PDX resistents als inhibidors de PARP presentaven una activitat transcripcional de MYC "significativament més gran". En tractar-los amb Omomyc, es va aconseguir superar aquesta resistència.
A més, els investigadors van identificar que la signatura transcriptòmica de MYC en mostres de pacients, obtingudes abans del tractament amb PARPi, podria servir com a biomarcador predictiu de la resposta. Això "suggereix que aquest biomarcador podria ajudar a identificar quins pacients es beneficiaran més d'aquest tipus de teràpies", conclou el VHIO.
