Escollir un bon nom per al nostre fill o filla és una decisió de gran importància perquè aquest es convertirà en una peça central de la seva identitat al llarg de tota la seva vida. No només serà la primera carta de presentació amb la qual es trobaran a la societat, sinó que també influirà en com es perceben a si mateixos, en la seva confiança i en la manera en què altres els recordaran.
Un nom pot transmetre la història i els valors de la família, connectar amb arrels culturals, honorar éssers estimats o simbolitzar desitjos i esperances per al seu futur. A més, és un element que acompanyarà la persona en cada etapa, des dels primers dies d'escola fins a la seva vida professional i personal adulta. És per això que, avui, presentem un que podrà cridar l'atenció a certs progenitors.
El nom de nen
El nom Quintí és la forma catalana derivada de Quintinus, diminutiu llatí de Quintus, un de molt comú a l'Antiga Roma. Quintus significa literalment 'cinquè', i s'utilitzava originalment per designar el cinquè fill d'una família o el nascut al cinquè mes. Amb el temps, l'ús estrictament ordinal es va perdre i va passar a ser un apel·latiu personal habitual al món romà.
El nom està estretament lligat a la tradició cristiana a través de Sant Quintí, un màrtir del segle III molt venerat a la Gàl·lia romana. Segons la tradició hagiogràfica, va predicar el cristianisme i va ser torturat i executat a la regió de Vermand. El seu culte es va estendre ràpidament per l'Europa occidental, especialment, per territoris que més tard formarien part de França, Bèlgica i la franja pirinenca. Aquest arrelament religiós va afavorir que variants del mateix s'incorporessin al repertori de noms lligats a la devoció cristiana, associats a valors com la fortalesa, la constància i la fe.
Dades sobre Quintí
Tot i que mai no ha estat un nom molt freqüent, sí que ha tingut una continuïtat discreta i estable, sobretot en zones rurals o en llocs amb tradició monàstica, on la veneració a determinats sants mantenia vius certs noms d'origen llatí.
Hi ha un total de 23 persones que es diuen Quintí a Catalunya: 15 pertanyen a Barcelona i 4, a Lleida. Predomina a l'àrea territorial del Penedès, seguit de les comarques centrals, del Ponent i del Metropolità. Si ens fixem, per dècades, els primers apareixen entre els anys 1950-1959, seguit de 1970-1979; i després no apareix res fins als anys 2000-2019.
Elecció del nom
Molts pares i mares trien noms antics i catalans per als seus fills perquè busquen recuperar arrels culturals que consideren valuoses i distintives. Alguns d'ells, sovint lligats a la història, la tradició o fins i tot a figures literàries i populars de Catalunya, transmeten un sentit de continuïtat familiar i pertinença. En uns temps on les modes canvien ràpidament, optar per un de clàssic pot representar estabilitat, identitat i orgull pel patrimoni lingüístic i cultural.
A més, agraden perquè sonen únics sense necessitat de ser extravagants. Noms com Martí, Joana, Bernat o Eulàlia tenen musicalitat, personalitat i un encant atemporal que moltes famílies troben atractiu. Alhora, aquests diferencien els nens sense allunyar-se de la tradició, equilibrant autenticitat i elegància. Per a molts progenitors, escollir un de català antic és una manera de donar al seu fill una identitat forta i amb història des del primer dia.