Els que van de camí al Pedraforca l'han passada més d'una vegada. Una xemeneia enorme de ciment que s'eleva amenaçadora cap al cel, quan les muntanyes de la serra del Cadí-Moixeró comencen a estrènyer-se.
Quan fa mal temps o boira, la imatge ja és esgarrifosa. Recorda una central nuclear, però res a veure, es tracta d'una central tèrmica, però el seu estat d'abandonament li dona un aspecte lúgubre molt més preocupant.
Des de fa prop de 15 anys, aquesta mola silenciosa es deteriora enmig del Pirineu, sense que l'Administració faci res. Els veïns de la zona han plantejat en més d'una ocasió a Govern i Generalitat que desmantellin aquestes instal·lacions, però no ha passat.
I així, els anys passen i les restes de la central s'omplen de grafits, joves i vàndals que no deixen d'entrar a les instal·lacions, per tafanejar o fer el gamberro. Res més.
Origen de la planta
El contrast entre el que va ser i el que és ara és més que obvi. A finals dels anys 60, la conca minera de l'Alt Berguedà vivia encara de l'extracció de lignit.
Aquest carbó de baixa qualitat, però abundant, havia impulsat l'economia local des de principis del segle XX. D'aquí que es decidís construir una central termoelèctrica.
On és
El lloc escollit va ser les afores de Cercs. L'objectiu era doble: aprofitar aquest recurs energètic i situar una planta estratègica a prop de l'àrea metropolitana de Barcelona, el consum elèctric de la qual creixia any rere any.
La central es va aixecar sobre una esplanada artificial guanyada a la muntanya. La seva posada en marxa el 1971 va suposar una autèntica revolució tecnològica per a l'època.
Central tèrmica de Cercs
Amb una potència instal·lada d'uns 160 MW, la planta es va convertir en una peça clau del sistema elèctric català. Durant dècades, milers de tones de lignit extret de les mines properes van alimentar l'enorme caldera que movia la turbina principal.
La seva enorme xemeneia, de 120 metres d'alçada, dona fe de la potència d'aquesta central. Passa el mateix amb la torre de refrigeració, de més de 100 metres, la silueta de la qual s'ha convertit en una referència inconfusible a la C-16.
Problemes amb la planta
Per a molts habitants de la comarca, aquests elements van ser durant dècades el senyal que la indústria seguia viva. Avui, en canvi, els recorden que aquell passat ha quedat enrere. Oblidat.
Els problemes assetjaven la planta. Agricultors, veïns i grups ecologistes van denunciar la degradació dels boscos de l'entorn a causa de la pluja àcida.
El tancament de la planta
L'emissió de diòxid de sofre va provocar un litigi històric: per primera vegada a Espanya, un responsable d'una instal·lació industrial va ser condemnat per delicte ecològic. L'empresa propietària va haver de pagar una multa significativa.
Aquella sentència va ser un punt d'inflexió que va obligar a modificar els combustibles utilitzats i a aplicar millores ambientals. Tot i així, la planta va continuar en funcionament fins al 31 de desembre de 2011.
La central es va apagar per sempre fa prop de 15 anys. Els denunciants estan orgullosos d'haver acabat amb la seva activitat. Ara el problema és un altre.
L'abandonament del complex industrial ha atret lladres i vàndals de tota mena. També s'hi acosten curiosos dels llocs abandonats que fins i tot fan vídeos recorrent les instal·lacions.
Situació actual
Les imatges espanten més que les xemeneies en un dia gris. Les estructures metàl·liques estan rovellades, moltes finestres han desaparegut, els quadres elèctrics han estat saquejats i les sales interiors presenten importants signes de deteriorament.
El vandalisme, el robatori de cablejat i l'entrada constant de curiosos han accelerat la degradació. En entrar "només s'escolta el silenci i les teves passes", comenta un instagramer que tafaneja el lloc.
Un perill públic
El que pot semblar un planàs o un lloc a visitar és un “perill per a la seguretat pública”, en paraules de l'Ajuntament de Cercs, que exigeix que es prenguin mesures.
La presència de materials potencialment tòxics, com restes de fibrociment envellit, i el risc real d'esfondraments parcials poden causar alguna desgràcia entre aquells curiosos i vàndals que voltin la central.
I és que, mentre la gran torre de refrigeració i la xemeneia segueixen dretes, els edificis secundaris mostren danys severs: sostres despresos, estructures que han cedit i escales interiors que no suportarien un ús continuat.
No només això. Fotografies recents mostren sales inundades, canonades exposades, maquinària arrencada i parets marcades per pintades. L'abandonament és evident. En canvi, el recinte manté accessos oberts o parcialment trencats, cosa que facilita l'entrada no autoritzada.
Futur incert
El passat ja no pot tornar i el futur de la central tèrmica de Cercs continua sent una incògnita. Des del seu tancament, s'han plantejat diversos projectes: reconvertir-la en un centre de recerca sobre energies renovables, transformar-la en un espai museístic de patrimoni industrial o, directament, procedir al seu desmantellament definitiu.
Cap d'aquestes propostes ha passat del paper, i el complex segueix en un limb legal en què la propietat i les administracions debaten les seves responsabilitats. El present de la planta és el de l'abandonament.