Els bons hàbits estan en perill d'extinció. El ritme de vida, carregat de presses i estrès laboral, dificulta tasques com cuinar o sortir a fer esport. Trobar espais per desenvolupar activitats saludables és molt complicat. A més, en anar al supermercat, són cada cop més els aliments de baix valor nutricional i hipercalòrics.
Això repercuteix en la salut de les persones, que cau en picat. Així ho reflecteixen les darreres dades publicades per la Enquesta de Condicions de Vida, elaborada per l'INE. Segons el darrer registre, corresponent a 2023, un 39,8% dels habitants d'Espanya patiria sobrepès, mentre un 15,2% seria obès. D'altra banda, un 1,7% tindria un pes insuficient. D'aquesta manera, només el 43,3% de la població estaria en el seu pes forma.
Situació a Catalunya
El context general del país és negatiu. Dins del que cap, Catalunya té una de les millors dades. Es tracta de la quarta autonomia amb menor percentatge de persones que pesen més del recomanable. País Basc (45,4%), Melilla (47,6%) i Cantàbria (50%) estan per sobre del territori mediterrani, la xifra del qual és el 50,9%.
El 47,6% de la població catalana es troba en una situació de normopès. D'altra banda, la bàscula d'un 1,5% mostra una xifra inferior de la que seria saludable en els seus casos particulars. D'aquesta manera, el valor de les persones sanes és inferior a la meitat dels habitants del territori.
Referència per analitzar
L'Institut Nacional d'Estadística s'ha basat en l'índex de massa corporal (IMC) per elaborar aquests valors. Es calcula dividint el pes, en quilograms, de la persona entre l'alçada elevada al quadrat (IMC = pes (kg) / alçada (m)²). Si el valor es troba entre 18,5 i 25, el pes és saludable; si el resultat està per sobre d'aquest llindar, tindria sobrepès --o fins i tot obesitat, si se situa per sobre de 30--, i si està per sota de 18,5, tindria un pes insuficient.
En comparació amb les dades del 2022, el percentatge de persones en normopès de Catalunya ha descendit dos punts. El sobrepès s'ha incrementat en un 0,5% i l'obesitat ha disminuït un 0,3%. D'altra banda, els individus amb un valor inferior al saludable, s'han reduït pràcticament a la meitat.
El polèmic IMC
L'índex de massa corporal (IMC) és àmpliament utilitzat en salut pública per estimar el sobrepès i l'obesitat, ja que el seu càlcul el fa fàcil d'obtenir. Tanmateix, diferents estudis recents assenyalen que, encara que correlaciona acceptablement amb adipositat en poblacions àmplies, presenta limitacions per predir el risc de malalties cròniques i avaluar l'excés de greix a nivell individual. Així mateix, adverteixen que certs punts han de ser revisats.
Les crítiques més recents assenyalen que l'IMC pot ser inapropiat per a certs subgrups. No distingeix entre massa muscular i greix, ni considera la distribució del greix corporal (com l'acumulació visceral) ni variacions en la funció metabòlica dels individus. A més, alguns experts subratllen que continuar recolzant-se exclusivament en aquest càlcul en contextos clínics podria portar a classificacions errònies i que persones en risc no siguin identificades correctament.
Tendència establerta
Les dades confirmen que l'excés de pes continua sent un problema generalitzat a Espanya, inclosa Catalunya. Encara que les diferències territorials són notables, la tendència es manté estable des de fa més d'una dècada: només dues autonomies aconsegueixen que més de la meitat de la seva població mantingui un pes saludable (País Basc, 53,1%, i Melilla, 51,3%). Mentrestant, la resta del país se situa per sobre del llindar, amb sobrepès o obesitat. La situació convida a la reflexió.