CCOO assenyala l'habitatge com el principal factor de desigualtat social a Catalunya

Comissions Obreres de Catalunya ha elaborat un estudi del qual es desprèn que l'habitatge és actualment el principal factor de desigualtat social en aquesta comunitat autònoma. Per aquesta raó, el sindicat considera necessari un "gir de 180 graus en les polítiques públiques", segons ha informat a través d'un comunicat basat en l'estudi L'accés a l'habitatge a Catalunya. Un problema de classe.

El sindicat adverteix que aquest context podria desencadenar una nova bombolla immobiliària: “Estem repetint els mateixos errors que ens van portar a un desastre econòmic que va tenir costos socials enormes”. Tanmateix, es manté optimista i assegura que la crisi de l'habitatge actual “té solució” si s'afronta amb reformes legislatives i fiscals, a més d'una ampliació del parc d'habitatge assequible.

Especulació

CCOO assenyala que el principal problema de la situació actual “no està causat per la manca d'oferta, sinó per l'especulació, la desviació del parc cap a usos no residencials i dècades de polítiques públiques insuficients”.
El panorama actual de l'habitatge a Catalunya és el següent: el 25% de les propietats són segones residències; hi ha 106.000 pisos turístics i l'11% del parc està buit. En aquest context, l'habitatge protegit s'ha reduït fins als 100.000 pisos.

Aquestes dades, traduïdes en índexs de desigualtat, signifiquen que el risc de patir pobresa o exclusió social de les llars llogateres és més del doble que el de les llars propietàries i sis vegades superior al d'aquelles que posseeixen habitatges dels quals obtenen rendes de lloguer.

Mercat de lloguer

Les dades derivades de l'estudi destaquen algunes de les particularitats d'aquesta possible nova bombolla. Un dels factors clau del panorama actual és el protagonisme del mercat de lloguer, connectat amb els efectes de la crisi de 2008. Com a conseqüència de l'explosió de l'anterior bombolla, la construcció d'habitatges va disminuir un 95% en un període curt de temps; es va dificultar l'accés al crèdit hipotecari per la crisi financera i els salaris van baixar, tant pels efectes de l'atur com per la inflació.

Així, en els darrers anys el percentatge de propietaris ha baixat gairebé un 15%, del 81% el 2005 al 67,2% el 2024. Aquesta xifra es redueix encara més entre els més joves i entre la població d'origen estranger.

Això no respon a un canvi en les prioritats de la població, sinó a la incapacitat d'accedir a la compra. Segons xifres del sindicat, el 82% dels enquestats que viuen de lloguer voldrien poder comprar un habitatge. El mercat de lloguer es converteix així en l'única alternativa per a molts que desitgen independitzar-se.

Especulació

Els habitatges d'ús turístic constitueixen un altre dels fenòmens que disminueixen la quantitat de propietats accessibles. Segons dades de CCOO, en els darrers anys el seu nombre ha augmentat un 124%. Això, juntament amb l'augment de la població en més de 600.000 persones, ha provocat que un bé ja escàs —a causa de la manca de construcció en els darrers anys— ho sigui encara més.

L'estudi assenyala també que el 22% de les propietats en lloguer estan en mans d'empreses (excloent administracions públiques, entitats sense ànim de lucre i altres), mentre que un 12% addicional pertany a inversors rendistes amb cinc o més habitatges per titular.

Solució

“Només construir nou habitatge no és la solució, de la mateixa manera que no ho és imprimir diners quan un país està en crisi econòmica”, afirma el sindicat.

CCOO considera necessari reduir la bretxa que existeix entre llogaters i propietaris mitjançant mesures com prohibir la compra d'habitatges amb fins especulatius en aquelles zones on el mercat residencial està tensionat; ampliar el parc d'habitatges assequibles; i reformular la Llei 12/2023 pel Dret a l'Habitatge, entre altres 18 propostes destinades a reduir aquestes desigualtats.