Trobar pis a Barcelona és un desafiament marcat per l'alta demanda i l'escassa oferta disponible. Molts anuncis es tanquen en poques hores, cosa que obliga els qui busquen habitatge a actuar amb rapidesa i a adaptar-se a preus que no deixen de pujar. Les visites multitudinàries i la pressió per decidir sense temps suficient s'han convertit en part habitual del procés.
A això s'afegeixen requisits exigents i situacions poc clares: fiances elevades, contractes amb condicions difícils d'assumir i publicacions que no sempre es corresponen amb la realitat. La combinació d'aquests factors fa que la recerca sigui un tràmit tens i, de vegades, esgotador per a qui intenta assentar-se a la ciutat.
Experiència personal
Fernanda Arnaiz és una mexicana de 29 anys que resideix a Barcelona. Comparteix pis amb el seu xicot. Són tres les vegades que ha hagut de buscar un habitatge de lloguer. És una tasca kafkiana i esgotadora. L'oferta és poca, en comparació amb la demanda. A més, els preus tenen una tendència molt alta. Tanmateix, la repetició permet trobar dreceres.
Al seu compte de TikTok, @ferarnaiz, ha publicat un vídeo de gairebé tres minuts sobre la qüestió. Ho va fer a petició d'una altra usuària. La realitat és que aquesta xarxa social és un punt d'unió per a moltes persones que comparteixen les seves experiències.
Cercar en persona
"Porto aquí tres anys. He viscut en tres pisos diferents. El primer, amb quatre amigues. El segon, amb dues. Ara visc amb el meu xicot, també som dos. Vaig venir des de Mèxic i, en arribar a Barcelona, vaig llogar un Airbnb per poder buscar. No hi ha res com veure el pis físicament, la zona, com és de nit, metro... Primera recomanació: sí o sí veure el pis físicament. Si fas videotrucada o veus les fotos per Internet, les agències són molt llestes i saben què ensenyar", comença.
El logo d'Airbnb, darrere d'un teclat d'ordinador
A més, explica que portals especialitzats com Idealista i Badi són els que va utilitzar per veure allotjaments. Quan algun li cridava l'atenció, escrivia directament a l'agència. "El procés és molt ràpid: vas a visitar-lo, dones l'avançament i et mudes els propers dies", relata. Així mateix, adverteix de possibles anuncis fraudulents: "Compte, res de Facebook ni pàgines sospitoses. Les estafes estan molt fortes. També cal assessorar-se, que les agències creuen que la gent no sap i demanen molts diners i coses que després ni són legals".
Tasca esgotadora
"Està complicat, difícil, esgotador, però trobes. Has d'estar superpendent d'Idealista i d'aquestes pàgines per veure què pugen", tanca la jove mexicana. La realitat és que trobar un allotjament en bones condicions i per un preu assequible és molt complex. És una tasca que absorbeix, ja que requereix molta atenció.
Una persona que es planteja comprar un habitatge
A més de les webs esmentades per la Fernanda al seu vídeo, d'altres com De pis en pis o Fotocasa són molt útils. Així mateix, compartir a les xarxes socials la recerca pot ajudar a trobar algú que busqui companys o ofereixi un pis. Tota ajuda és necessària, per la qual cosa cal esgotar totes les vies.
Recursos i estratègies que poden marcar la diferència
Per a qui afronta aquest procés per primera vegada, planificar bé els horaris, preparar la documentació amb antelació i establir un pressupost realista ajuda a no perdre oportunitats. La disponibilitat immediata sol jugar un paper important, per la qual cosa tenir marge per acudir a visites el mateix dia pot resultar decisiu.
També és útil mantenir diversos canals oberts: registrar-se a alertes, contactar directament amb agències i aprofitar el boca-orella de coneguts que ja viuen a la ciutat. Cada petit ajust pot accelerar una recerca que, tot i ser exigent, té final.