San Xibeco cruza la plaza del barrio de La Prosperitat
Vida

La Prosperitat celebra la seva 24a festa major d’hivern en honor a la cervesa: Sant Xibeco

Un homenatge veïnal i col·lectiu de tres dies a la capacitat d’aquest barri per riure’s d’ell mateix i aplaudir el quotidià

Altres notícies: Itàlia reconeix Andrea Lecca, del restaurant Trafalgar Pizza Club de Barcelona, com a millor pizzer d’Espanya

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

La Prosperitat va tornar a demostrar aquest cap de setmana que l’esperit festiu del barri segueix més viu que mai. La XXIV edició de la festa major d’hivern de Sant Xibeco i Santa Quinta va omplir carrers i places de música, amb humor i complicitat veïnal, en tres dies de celebració autogestionada que ja formen part del mapa emocional de Barcelona.

La celebració és, en si mateixa, una oda a la cervesa, la festa i el teixit veïnal, un homenatge col·lectiu a la capacitat del barri per riure’s d’ell mateix i celebrar el quotidià. Tot això està protagonitzat per un sant tan peculiar com entranyable: Sant Xibeco, sempre amb el seu nas vermell i el seu hàbit marró, disposat a sobrevolar la plaça i repartir bon humor al seu pas.

Unes festes amb història pròpia

La comissió de l’associació veïnal recorda que aquesta iniciativa va néixer d’una idea molt senzilla. Si tants barris de Barcelona tenien la seva festa d’hivern, per què La Prosperitat no podia tenir la seva? I així, gairebé un quart de segle després, aquesta celebració s’ha convertit en un punt de trobada intergeneracional on participen infants, joves, famílies i veterans del barri.

Núria, membre de la comissió organitzadora, explica que també s’encarreguen d’elaborar el protocol antiagressions, una eina imprescindible per garantir que tothom pugui gaudir d’unes festes segures. “La festa és autogestionada. La gent s’organitza de manera voluntària i es finança amb la recaptació d’anys anteriors i amb les ajudes de les entitats i associacions del barri”, ha assenyalat.

A més, recorda que, als inicis, la festivitat comptava únicament amb la figura de Sant Xibeco, però que fa dos anys s’hi va incorporar Santa Quinta, reconeixible des de lluny gràcies a la seva característica perruca violeta que il·lumina qualsevol carrer per on passa.

Santa Quinta, patrona de la festivitat

Santa Quinta, patrona de la festivitat Òscar Gil Coy

Un vol molt esperat

El matí de dissabte va començar davant de l’associació veïnal amb un dels moments més esperats: la tradicional baixada del sant. Sant Xibeco, fidel al seu estil, va tornar a surcar els aires des d’un balcó gràcies a la tirolina que el va elevar per sobre de la plaça fins a retrobar-se amb Santa Quinta, que l’esperava a l’altra banda.

Just abans que la xaranga Banda Patilla iniciés la processó —balls, víctors i l’infal·lible “eco eco eco, visca Sant Xibeco”—, el públic va gaudir d’un moment còmic, un bateig satíric en què els pares feien un glop de “l’elixir sagrat” (cervesa, és clar) abans de besar el cap dels petits. El fals capellà, entre rialles, va beneir els presents i va marcar el to desenfadat de la jornada.

Processó de Sant Xibeco

Processó de Sant Xibeco Òscar Gil Coy

Al migdia, el tradicional correbars va recórrer els carrers acompanyat de música i veïnes i veïns disposats a seguir la festa fins que el cos demanés treva. A la tarda, els concerts d’Axirripunk, Herederos del Taxi i Las Randompero van tornar a omplir la plaça, tancant una programació feta amb estima, col·laboració i molta creativitat popular.

Celebren i també reivindiquen

La Prosperitat no entén la festa sense comunitat, i tampoc sense consciència. Durant el pregó de dissabte, els veïns van aprofitar per mostrar el seu suport al poble palestí i demanar la fi del conflicte. Amb banderes amb les quals van abrigar tots dos sants i el Kufiya, el mocador tradicional d’Orient Mitjà i Aràbia, van donar veu al conflicte, exigint així el stop a la guerra.

Música i veïnatge

La sensació generalitzada entre els assistents era clara: la festa uneix. Uneix generacions, carrers, famílies, grups d’amics i persones que potser no es creuen durant l’any, però que aquests dies tornen a reconèixer-se com a comunitat.

"És el moment perfecte per quedar amb els amics. Cada any quedem per dinar i sortir a gaudir de la festa", va explicar la Laura, veïna del barri. Així mateix, va assegurar que era un dia molt bonic per passar-lo pels carrers de La Prosperitat, recorrent els bars i creant aquest teixit veïnal que fa que el barri mai mori.

L’inici festiu va arribar el dijous 13 amb un bingo musical al Casal de Barri, seguit per un divendres a la capella al Casal de Joves i una nit de concerts a càrrec de Salsa Punk Orkestra i PD Medias de Recambio. Tot això va escalfar l’ambient per al gran dia: el dissabte 15.

Amb humor, tradició i molt “bon rotllo”, la festa major d’hivern de La Prosperitat va tornar a demostrar que les celebracions fetes des de baix, amb creativitat i suport mutu, són les que millor construeixen barri. I en això, el barri n’és expert.