LUX, el nou disc de Rosalía, va sortir fa sis dies i ja és tot un èxit. En aquest projecte mostra una evolució clara respecte a treballs anteriors. L'àlbum està estructurat en quatre moviments, cosa que reforça el caràcter conceptual, proper a la música clàssica i a l'art-pop.
Es desenganxa dels ritmes urbans que van marcar els seus altres discos per endinsar-se en terrenys més orquestrals, introspectius i dramàtics. Crítics assenyalen que temes com 'Mio Cristo Piange Diamanti' -cantat en italià- s'acosten a una ària operística. També hi ha fusions inesperades: pop, electrònica, influències clàssiques, múltiples idiomes i atmosferes que busquen transcendir allò comercial.
Tota una casuística que no ha passat desapercebuda pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez García, que ha dedicat la seva carta dominical a Rosalía.
Art musical
El bisbe escriu a la cantant reconeixent la força espiritual i la recerca interior que percep en el seu art, tot i que admet no comprendre-la del tot. La convida a soltar amarres i a trobar en el silenci interior, la pau i el sentit que l'èxit exterior no pot donar.
En declaracions a Crónica Global, de la mà de Gómez García hem desgranat la carta dominical que li ha dedicat a la de Sant Esteve Sesrovires: "Més aviat m'he sentit provocat per LUX i per les seves declaracions que li donaven context. Sentia necessitat d'escoltar el que ella ens diu i el que no ens diu", reflexiona sobre si, amb aquesta carta, buscava iniciar un diàleg amb la catalana.
Reitera que, per a ell, és natural conversar amb artistes. Sobre l'art contemporani, amb els seus símbols i les seves emocions, que poden interpel·lar i sacsejar la nostra vida interior.
En una de les seves frases del dominical expressa el següent: "Quan tot calla, trobes pau o només soroll? Potser la resposta no és fora, sinó dins teu". Ens ha aclarit que, per a ell, "la pau no és absència de so, sinó harmonia interior: saber qui ets i cap a on camines". I, en relació amb l'art: "Aquesta pau es reconeix quan l'obra no neix només de la vanitat, sinó de la veritat que l'artista vol comunicar. És un equilibri entre expressió i sentit. Per mi la pau té un nom: Jesucrist".
Xavier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat
L'obra de Rosalía
Considera que la feina de Rosalía "pot obrir camins de diàleg entre la cultura popular contemporània i la tradició espiritual". "Quan una obra toca allò simbòlic, encara que sigui des de l'estètica, desperta preguntes sobre allò sagrat. No hi ha només apropiació, pot haver-hi també aproximació. Aquí hi ha una oportunitat per al diàleg, si es fa amb respecte i sense imposar", afegeix el bisbe de Sant Feliu.
Respecte al paper que té l'església amb la cultura actual, apunta que l'ideal és "escoltar sense prejudicis, amb senzillesa i amb el cor, per comprendre i compartir experiències vitals. No es tracta de jutjar, sinó d'acompanyar la recerca de sentit, de veritat o bellesa o tan sols el crit que pot bategar en tota expressió artística". Explica que "l'Església no espectadora, distant, té una història mil·lenària, mostrant que la fe genera cultura, dialoga amb la bellesa i la creativitat. Cal explorar diàlegs i nous llenguatges. Sense por".
La seva cançó preferida
Però quina és la cançó preferida del bisbe de Sant Feliu?: "Més que triar-ne una de preferida, em quedo amb aquelles que, musicalment, em semblen més minimalistes. Unes m'agraden més que altres, però en totes emociona la veu única de Rosalía". Al seu parer, "l'art deixa veure la fragilitat humana i aspira a la plenitud, sobretot això. Aspira a la plenitud humana i es toca amb l'espiritualitat".
"A vegades les cançons connecten amb emocions i evoquen moments, així que podem canviar les preferides; segons, però avui per avui seria aquesta: Mio Cristo piange diamante", diu.
Portada del disc de Rosalía