L'Hospital de Bellvitge privatitzarà la bugaderia el 2027 sense un informe de viabilitat econòmica
La Junta de Personal va enviar una carta a la gerència al setembre en què rebutjava de ple aquesta decisió
Més informació: L'Hospital de Bellvitge externalitzarà l'única bugaderia pública de l'ICS
Notícies relacionades
La privatització de l'única bugaderia pública de l'Institut Català de la Salut topa amb el rebuig frontal de la Junta de Personal de l'Hospital de Bellvitge. L'òrgan critica que s'ha pres aquesta decisió sense un informe de viabilitat econòmica per saber quins beneficis o pèrdues té aquesta infraestructura que funciona des de la dècada dels 80, a banda d'altres raons que consideren "insuficients".
En tot cas, l'externalització dels serveis es finalitzarà el 2027, per la qual cosa queda un any i mig per davant en què la gerència, a càrrec de Cristina Capdevila, haurà de reubicar els 65 treballadors afectats, en gran part amb classificació pública i dedicats els darrers 30 anys al servei.
Per a aquesta plantilla, en què hi ha diversos membres de més de 60 anys, es buscaran alternatives per a les quals necessitaran un reciclatge formatiu.
"Privatització injustificada"
El document, al qual ha tingut accés Crónica Global, està signat tant per CCOO, UGT, Metges de Catalunya, CGT, SATSE, FTPS, així com SESNNLLE i CSIF. Hi demanen la "paralització immediata" d'aquest procediment, així com la confecció d'una taula de negociació per estudiar "alternatives viables" per tal de mantenir el servei i l'ocupació.
"El compromís per part de la direcció ha de ser mantenir els serveis essencials dins de la xarxa pública, sense recórrer a la privatització injustificada", sentencien al text. Per això, asseguren que continuaran defensant un model de "sanitat pública, universal i de qualitat, en què els serveis interns i el personal de l'hospital siguin valorats, respectats i propis".
UGT -segon sindicat majoritari al centre- argumenta que les raons oficials de l'hospital es corresponen amb una "deixadesa" sostinguda en el temps. Fonts properes assenyalen que hi ha "incertesa" generalitzada, malgrat la taula de seguiment que s'ha constituït perquè els passos de reubicació dels treballadors es facin adequadament.
Interior de la bugaderia de l'Hospital de Bellvitge Barcelona
"Deixar morir"
Els arguments de l'hospital per fer la privatització de la bugaderia responen al fet que la infraestructura ha quedat obsoleta, per la qual cosa la inversió per a la seva renovació resultava molt elevada. A més, apostaven per una transformació tecnològica que comportava la reducció de la petjada de carboni del centre. Tot plegat, en un procés que s'allargarà entre els pròxims 12 i 18 mesos, en els quals es formarà el personal en altres tasques.
Davant d'aquestes respostes, UGT lamenta l'"abandó" i el "desinterès" en renovar la maquinària gradualment al llarg de les quatre darreres dècades. La lògica, mantenen, és "deixar morir les coses" i, així, posteriorment justificar la privatització del servei. Fins ara, els clients clau de la bugaderia pública eren: els serveis sanitaris de Viladecans, part de l'Hospital Vall d'Hebron, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i la pròpia comunitat de Bellvitge, composta per 5.000 persones.
Les tasques principals es dediquen al rentat de roba plana —relacionat amb llençols i indumentària de llit— i uniformes. És més, asseguren que "mai" hi ha hagut queixes sobre els òptims resultats del rentat que, cada dia, rep almenys vuit tones de roba, segons dades del mateix hospital.
La base dels serveis essencials
La base del sistema sanitari es fonamenta en serveis essencials que, a diferència dels professionals de la salut, solen quedar ocults o oblidats en el dia a dia, com la cuina, la seguretat o la neteja. Unes activitats que són més susceptibles de ser privatitzades, com va passar en el passat amb el mateix servei de restauració de Bellvitge, recorden des del sindicat. Un cas al qual s'hi suma ara aquesta decisió de la gerència.
La carta de la Junta de Personal —similar en funcionament als comitès d'empresa— no ha obtingut resposta des del 22 de setembre, asseguren les fonts consultades. Hi expressen una "profunda preocupació" per les "greus" conseqüències que suposaria aquesta mesura. Més enllà de l'impacte sobre el personal laboral, dediquen cinc punts a raonar la seva postura.
Més llits?
Entre elles, que suposa la pèrdua d'un servei essencial i estratègic, el qual respon a un control de qualitat, que en l'àmbit privat "podria generar demores, errors logístics i un deteriorament en les condicions higiènicosanitàries". A més, censuren la "manca de diàleg i transparència" que s'ha donat des del seu anunci, ja que es va prendre sense la intermediació de la Junta; i, finalment, que es tracti d'una "privatització encoberta".
Més enllà de les raons emeses al comunicat, el sindicat apunta que s'ha parlat de la possibilitat de transformar l'espai de la bugaderia amb la finalitat que, en un futur, s'hi acullin més llits. Tanmateix, afirmen, hi ha espai dins del futur pol biomèdic de L'Hospitalet per construir infraestructures que responguin a aquesta necessitat d'hospitalització, a diferència del que passa amb l'Hospital del Mar.
Interior de la bugaderia de l'Hospital de Bellvitge Barcelona
Respostes de l'hospital
A partir de l'1 de desembre, Viladecans buscarà neteja externa i, amb això, començarà el desmantellament de la bugaderia de l'Hospital de Bellvitge, manifesten les fonts sindicals. Encara amb la manca d'anàlisi econòmica, el representant de CSIF Sanitat, Jesús Jiménez, estimava que les bugaderies externes suposen per a l'ICS més de 20 milions d'euros en despesa, una xifra que seguiria creixent si es manté el model.
En resposta a aquest mitjà, la direcció de l'Hospital de Bellvitge indica que es va reunir amb els sindicats el passat 6 de novembre, moment en què "se'ls va oferir tota la informació sobre l'estat actual del tema". En la mateixa sessió, es va acordar mantenir reunions durant les properes setmanes, apunten.
D'aquesta manera, l'Institut Català de la Salut (ICS) perd l'última bugaderia pública que quedava al sistema, mentre l'Hospital Vall d'Hebron mira de reüll el que passa al pol sud de la sanitat catalana, sabent que, al seu interior, encara opera l'única cuina pública del sistema.
