"Estic treballant en negre, aportant, però sense poder cotitzar legalment. Depenc d'un expedient encallat", explica Jagjit, sol·licitant d'arrelament social a Barcelona.
La reforma del Reglament d'Estrangeria i l'aposta pels tràmits digitals van prometre una burocràcia més fluïda. Tanmateix, el sistema ha entrat en un bucle pervers: la promesa d'agilització ha desfermat una demanda massiva que, en topar amb una plantilla administrativa congelada, ha provocat un nou embut.
Avui, l'espera per la nacionalitat i la residència torna a xifres crítiques, superant "amb escreix" els terminis legals, tal com reconeix Quim Clavaguera, diputat de l'ICAB i responsable de la Comissió d'Estrangeria.
A mitjans de 2025 Barcelona acumulava més de 7.400 expedients pendents, mentre que el temps mitjà de resolució a Estrangeria s'enfilava fins als vuit mesos, quan, fa cinc anys, se situava en poc més de tres mesos.
Retards que superen el termini
Des de l'advocacia es percep aquesta tensió. Clavaguera manté cautela: "És massa aviat per donar una resposta sòlida sobre l'impacte del nou Reglament".
Però el diagnòstic és rotund: pel que fa a l'Oficina d'Estrangeria, "no hem detectat canvis en els temps de resolució, que en tot cas, superen els terminis reglamentaris". L'advocat confirma que, si bé la presentació electrònica va ser una "millora transcendental" en eliminar el filtre de la cita prèvia, no ha resolt la crisi de gestió.
Una de les seus de l'oficina espanyola d'Estrangeria
Des de 2021, el Ministeri de Justícia i les oficines d'Estrangeria presumeixen d'una gestió plenament digitalitzada. Tanmateix, en la pràctica, la burocràcia continua atrapant expedients als mateixos passadissos, ara virtuals.
La càrrega de feina es reflecteix en la tasca dels lletrats. L'ICAB ha realitzat més de 4.100 assistències del Torn d'Ofici i ha gestionat més de 6.100 consultes a advocats sobre Estrangeria només el 2025.
"Ara puc presentar 30 expedients de nacionalitat en un sol dia", explica l'advocat Cristian Balcells, director del despatx Balcells Group. "Abans calia demanar cita al Registre Civil i això filtrava molt. Avui qualsevol pot tramitar-la en línia, però això també ha generat un nou embús".
El col·lapse silenciós de les sol·licituds de nacionalitat
En teoria, la llei estableix un termini màxim de 12 mesos (abans nou) per resoldre una sol·licitud de nacionalitat. Passat aquest temps, l'interessat pot interposar un recurs contenciós davant el jutge. En la pràctica, les xifres s'allunyen d'aquest ideal.
"Ara mateix l'espera es pot allargar fins a dos anys", assegura Balcells. "Hi va haver una època, fa tres o quatre anys, en què tot es resolia en menys d'un, però amb l'augment de sol·licituds el sistema s'ha tornat a saturar".
Al despatx de Gabriela, gestora administrativa a la consultoria Legalizados, han viscut aquesta muntanya russa: "El 2022 vam arribar a rebre concessions en dos mesos. Després el sistema es va estabilitzar en sis, i ara tornem als vuit o deu mesos com a mínim".
Aquesta oscil·lació, diu, "genera una enorme incertesa" entre els sol·licitants. "Escolten que a un amic li van donar en quatre mesos i pensen que alguna cosa va malament amb el seu expedient. No entenen que depèn del volum de sol·licituds, de si el sistema intern del Ministeri col·lapsa o si hi ha més funcionaris actius en aquell moment".
Malgrat la frustració, els professionals coincideixen que el procés actual és més ràpid que fa cinc anys, quan hi havia "expedients sense resoldre des de 2017". Però la millora tècnica no ha anat acompanyada d'una reforma humana. "Són centenars de milers de sol·licituds i un nombre molt finit de funcionaris", adverteix Gabriela. "Per molta digitalització, si no hi ha més mans, no hi ha més resolucions".
Un treballador amb el seu ordinador
Modestia, equatoriana de 38 anys, espera des de fa 14 mesos una resposta al seu expedient. "Ho vaig fer tot per internet, vaig pujar els papers, vaig pagar les taxes… i res. Només rebo correus automàtics. És com parlar-li a una màquina", explica. Viu a l'Hospitalet i treballa cuidant una persona gran.
Jurar al registre, esperar el DNI
Fins i tot quan la nacionalitat es concedeix, el camí no s'acaba. Falta la jura de nacionalitat, el tràmit davant el Registre Civil que converteix la resolució en ciutadania efectiva.
A Barcelona, aconseguir cita pot trigar fins a sis mesos. "I sense aquesta jura no hi ha DNI, ni passaport, ni res", recorda Gabriela. "Alguns clients trien fer-la davant notari, pagant, però el registre continua trigant el mateix a emetre la literal de naixement. A Madrid capital o a Barcelona ciutat, el procés es pot allargar mig any".
Diversos DNI sobre una taula
El resultat és una paradoxa: el sistema permet presentar sol·licituds des de qualsevol part del país en minuts, però els passos finals continuen lligats a la saturació local dels registres.
Residències: el llimb quotidià
L'altre gran embut es troba a les residències i renovacions. Tot i que la digitalització va permetre presentar sol·licituds sense cita prèvia, el sistema no ha eliminat els embussos. En algunes oficines, els estrangers esperen dos o tres mesos només per aconseguir torn i uns altres tants per rebre una resolució.
"En total, un procés que s'hauria de resoldre en tres mesos acaba durat vuit o deu", explica Balcells. "Durant aquest temps, moltes persones queden en un llimb legal: no poden treballar, viatjar ni accedir a ajudes públiques".
La situació és especialment greu per a qui depèn de la renovació del seu permís per mantenir un contracte o matricular els seus fills. Gabriela descriu casos de treballadors que perden feines per retards de setmanes en l'actualització dels seus documents. "Hi ha empreses que no esperen, i l'Administració no té mecanismes d'urgència".
Cua d'immigrants davant l'oficina d'estrangeria de Palma de Mallorca
A Catalunya, les competències compartides entre l'Estat i la Generalitat agreugen la confusió. Mentre el Departament de Treball ha millorat la tramitació de permisos laborals, les sol·licituds dependents de l'Oficina d'Estrangeria estatal continuen acumulant retards.
Jagjit, malià de 29 anys, viu aquesta realitat des de fa mesos. "Vaig presentar la meva renovació al maig i encara no tinc resposta. Treballo a la construcció, però sense el NIE actualitzat no em deixen entrar a l'obra", diu. "No puc estar a casa sense cobrar".
La resposta institucional
Davant la saturació, l'advocacia col·legiada emergeix com l'últim escut de garantia. L'ICAB insisteix que la intervenció professional és "clau" per assegurar la defensa dels drets i un assessorament jurídic de qualitat.
En la revisió judicial dels expedients, recorda Clavaguera, només els lletrats col·legiats poden intervenir, i el seu paper resulta decisiu per corregir errors administratius o forçar la resposta de l'Administració quan s'incompleixen els terminis legals.
El col·legi reclama, a més, que l'advocacia institucional tingui veu en el disseny de les polítiques migratòries, i no només en la seva aplicació. "És convenient que la professió tingui un paper rellevant en el consens de les polítiques d'estrangeria", subratlla Clavaguera.
L'ICAB manté un contacte permanent amb l'Oficina d'Estrangeria i la Generalitat per millorar la coordinació digital, i ja ha atès més de 6.000 consultes d'advocats en el que portem d'any. Però el marge d'actuació és limitat: sense un reforç de personal i sense inversió tecnològica sostinguda, la digitalització continuarà sent —com diu Balcells— "una modernització a mitges".
Un dret que encara es tramita en diferit
Espanya és un dels països més ràpids d'Europa a concedir la nacionalitat, almenys sobre el paper. Però qui travessa el procés sap que cada clic, cada document digital, cada cita impossible és també una forma de frontera.
En el fons, els retards no són només un problema de gestió. "Hi ha persones que fa més anys que viuen a Espanya que al seu país d'origen —recorda Gabriela—. Els seus fills han nascut aquí, estudien aquí, pensen en espanyol. Només falta un paper que ho confirmi".