En l'era del match i l'scroll infinit, els límits del consentiment semblen desdibuixar-se entre píxels i notificacions. Però la violència no s'evapora al núvol: canvia de forma.
Així ho han recordat aquest dimarts a Barcelona l'Associació de Dones Agredides Sexualment (AADAS), la Fundació Aspacia i Tinder, que s'han reunit en la segona edició de la campanya #MySafeSpace, una iniciativa que busca frenar les violències digitals i repensar com ens relacionem a les apps de cites.
"El sexting s'ha convertit en la nova minifaldilla", ha advertit Ana Nahxeli Beas, advocada d'AADAS, durant la seva intervenció a la conferència. "Que algú t'enviï una foto pujada de to, no justifica la seva difusió. No és una excusa per justificar una violència sexual digital".
La app de Tinder en un mòbil
Les ciberviolències són les mateixes violències de sempre, però adaptades a l'ecosistema tecnològic. Control, xantatge, humiliació, culpa. El que abans passava al carrer, avui es reprodueix als mòbils, els xats i les xarxes socials, amb la perdurabilitat i capacitat de difusió com a agreujant.
Del control de contrasenyes al xantatge emocional en línia
AADAS ha compartit exemples de la seva 'Guia sobre Consentiment Sexual', un document que tradueix al llenguatge digital els dilemes clàssics del consentiment. Pressions per enviar fotos íntimes, insistències per contestar missatges o revisions de contrasenyes disfressades de "confiança".
"Les violències digitals no són només virtuals, tenen un impacte emocional real", ha explicat Beas. "Volem que els joves entenguin que posar límits clars és un acte d'autocura i llibertat".
Les xarxes no són un territori neutral. El "t'estimo" pot transformar-se en un "digues amb qui parles" i la curiositat en vigilància constant.
Tinder, l'"espai segur"
Vicente Balbastre, director de Comunicació de Tinder per al sud d'Europa, ha defensat la responsabilitat de les plataformes en la creació d'entorns més segurs.
L'app, amb 50 milions d'usuaris actius mensuals, ha implementat en els darrers tres anys més de 30 funcions de seguretat, entre elles la verificació per vídeo selfie, l'opció 'Share My Date' (per compartir les dades d'una cita amb un contacte de confiança) i missatges d'advertiment amb IA: "Et incomoda aquest missatge?" o "Estàs segur/a d'enviar-lo?".
Joves amb un mòbil a la mà
Segons dades de la companyia, aquestes eines han reduït en més d'un 10% l'ús de llenguatge nociu i han augmentat els informes de contingut ofensiu. "A Tinder treballem perquè la seguretat no sigui només protecció, sinó la base de relacions autèntiques i lliures", va assegurar Balbastre.
Tanmateix, la pregunta subjacent persisteix: pot una app desactivar els patrons de dominació que la societat encara no ha resolt?
Continuïtat, no ruptura
Des de Fundació Aspacia, la coordinadora Priscila Cabrera Ventura ha remarcat que les violències digitals no són un fenomen nou, sinó una continuïtat de les violències masclistes tradicionals. La tecnologia no crea el masclisme, però l'amplifica i el fa més persistent.
"Es criminalitzen alguns contextos, com les discoteques o les xarxes socials, quan la violència de gènere travessa tots els espais", ha defensat Beas. "L'objectiu ha de ser eradicar les violències, no els llocs on s'expressen".
Aprendre a dir "no" també en digital
La jornada va tancar amb un missatge clar: el consentiment també s'escriu amb emojis, àudios i missatges. Dir "no" en digital —bloquejar, silenciar, eliminar, denunciar— és una forma contemporània de resistència. En paraules de Beas, "posar límits no hauria de ser un acte de valentia, sinó de normalitat".