Una mare fa mesos que recorre l'est de la Península Ibèrica amb la seva filla en braços. Fuig sense un destí fix des del 27 de maig, el dia que va abandonar l'Hospital Sant Joan de Reus, després del naixement de la petita, i intenta esquivar el sistema de protecció de menors.
“Visc com una fugitiva perquè els serveis socials em volen treure el meu nadó”, confessa a Crónica Global. Ha canviat de telèfon mòbil, ha tancat les seves xarxes socials i es muda sovint de ciutat amb la intenció de passar desapercebuda: “És un sense viure, no sé quin dia em trobaran i me la trauran”.
“Estic cercant feina en negre, però amb un nadó tan petit és difícil treballar”, aprofundeix sobre la seva situació. Comenta que no es pot empadronar enlloc, ni demanar la baixa per maternitat, ni signar cap contracte de feina perquè, d'aquesta manera, l'administració la podria localitzar: “Visc a l'aventura i, de vegades, em sento com una delinqüent”.
La primera fugida
“Setmanes abans del part, em van citar a protecció al menor i em van dir que tot estava en ordre i que no m'havia de preocupar, que no tenien per què treure'm la nena, encara que tingués altres fills tutelats”, explica la Sara -nom fictici per protegir la seva identitat-, que vivia a Castelló en aquell moment.
Tanmateix, va demanar “uns informes” a l'hospital i allà va descobrir que, “tan bon punt donés a llum”, li retirarien la nounada. Per evitar el que havia decretat l'administració valenciana, va prendre la decisió de sortir de la seva comunitat un dia abans del part i es va traslladar a Tarragona.
Troballa amb la DGAIA
El moviment no va canviar el curs dels esdeveniments, ja que dues tècniques catalanes van assumir el cas i es van personar al centre mèdic on la Sara va tenir la seva filla, gràcies a la informació facilitada per les institucions veïnes.
“Em deien que hi havia un cas de maltractament infantil i que jo no era capaç de tirar endavant la meva nena”, lamenta. Detalla que van al·legar motius com que ja havia perdut la custòdia d'altres fills abans -tres dels quals estan tutelats per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat de Catalunya (DGPPIA), l'antiga DGAIA- i que no té entorn familiar ni d'amistats.
També recorda que li van comentar el fet que “havia denunciat el pare de la nadona per maltractament i que encadenava relacions tòxiques”, tot i que considera que això no seria un problema perquè l'home “és a la presó”.
Es va endur la seva filla
De seguida va contactar amb l'advocada Silvina Scotino, qui va intercedir per ella i va convèncer el director d'aquest hospital públic perquè deixés sortir la Sara amb la seva filla, en comptes de retenir-la. Malgrat la resolució administrativa, la lletrada va amenaçar d'interposar una denúncia contra l'equip de govern del centre mèdic per un suposat cas de “segrest de menors”.
L'advocada Silvina Scotino
“Vam sostenir que no era raonable que li retiressin la seva filla perquè no es donava cap de les circumstàncies que es podien considerar perilloses per a la nena”, detalla la lletrada.
Més fills
Mentre fuig dels serveis socials catalans i valencians, no sap res dels seus altres fills. Va perdre la seva custòdia fa vuit anys, quan es va separar de la seva exparella i pare d'aquests, que es va quedar a càrrec dels petits, abans que l'administració acabés assumint-ne la custòdia. Des de llavors, viuen en un centre gestionat per la DGPPIA.
“Ara em volien donar alguna visita, però amb la condició que fos amb la nena i jo no la posaré en risc, per això m'han tornat a treure fins i tot les videotrucades”, indica per justificar la seva manca d'esforços per recuperar la custòdia de tots els seus fills.