Així és el barri més ric de Girona: palaus nobiliaris, residències de famílies burgeses i castells medievals

Girona no és Barcelona, no té desenes de barris, això fa que tampoc hi hagi una disparitat de riquesa tan considerable entre les diferents zones de la ciutat.

Aquesta localitat, coneguda per ser la més pija i rica de les capitals catalanes, la renda mitjana per càpita és 4.000 euros menys que la de Barcelona, 28.887 euros per habitant. Això sí, el barri més ric de Girona supera la mitjana de la capital catalana, que està en 32.990 € per càpita.

Aquest racó és el Barri Vell, el barri més cèntric, històric i turístic de tota la ciutat. I, tot i així, conserva part de l'estatus que va tenir en el passat.

Als seus carrers està documentada la presència de castells i de cases de famílies nobles. A més, va ser l'epicentre dels jueus abans de la seva expulsió i lloc de residència de la noblesa local i de l'alt clergat. 

El carrer dels rics

La proximitat a la Catedral de Santa Maria va concentrar els principals casals i palaus urbans. A la Pujada de Sant Domènec s'alineen alguns dels exemples més destacats. 

El Palau Agullana, amb el seu arc elevat que uneix dos edificis sobre el carrer, va ser aixecat entre els segles XIV i XVI pel llinatge dels Agullana, una de les famílies més influents del Gironès.

Cases, castells i palaus

A prop d'allà es troba el Palau Caramany, construït al XVI i reformat al XVIII pels Andreu. A començaments del segle XX, l'arquitecte Rafael Masó, ideòleg també de S’Agaró, va intervenir en la seva restauració, una connexió de la noblesa del passat amb la burgesia catalana del present.

Un altre edifici emblemàtic és la Casa Pastors, situada davant la Catedral. Va pertànyer a la família del mateix nom al segle XVIII i més tard a industrials com Cristòfol Grober. 

El Castell de Bell-Mirall, amb el seu escut datat el 1454, i el modern Palau Fugit, rehabilitat com a hotel, va ser també un antic palauet del XVIII. I ja, a la vora de l'Onyar, la Casa Masó representa la continuïtat d'aquesta tradició residencial al segle XX. 

I, a més de tenir aquest passat, té també un ric present. El Barri Vell concentra la major part del patrimoni històric de Girona. 

Monuments i patrimoni

La Catedral, la Basílica de Sant Feliu, el Monestir de Sant Pere de Galligants i els Banys Àrabs componen un conjunt declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, que atrau cada any milers de visitants. 

A turistes i a gent amb alt poder adquisitiu. Tal com constata l'Agència Tributària, el Barri Vell és el que concentra el nivell de renda més alt de la ciutat.

El barri dels rics de Girona

Les últimes dades recollides a l'Estadística dels declarants de l'IRPF, permeten veure que els veïns d'aquesta zona van declarar en el darrer exercici una renda bruta mitjana de 45.672 euros anuals. 

Molt per sobre de la mitjana provincial i fins i tot 13.000 euros més que la mitjana de Barcelona. La majoria d'aquesta riquesa, un 69,86 %, a més, prové del treball dels seus veïns. 

Tots ells poden presumir de riquesa, però sobretot, de barri i de saber triar la zona. Tot i que alguns pisos són antics, les remodelacions interiors els han dotat de tots els luxes del segle XXI.

I és que, el Barri Vell ha experimentat una transformació progressiva. Tot i que durant l'edat mitjana fos una zona de rics, ben entrat el segle XX i fins als seus últims estertors era una àrea envellida i amb edificis deteriorats. 

Zona rehabilitada

La rehabilitació impulsada per l'Ajuntament i la recuperació turística del centre històric han atret nous residents i elevat els preus de l'habitatge.

Avui conviuen aquí habitatges reformats, palauets convertits en residències de luxe i apartaments turístics d'alta gamma. Luxe i història en el mateix lloc.