La vida s'ha posat força cara. Els productes de necessitats bàsiques com els aliments, medicaments, subministraments bàsics, entre d'altres, no paren de pujar, mentre que els sous es queden estancats i molts han de destinar més d'un terç en despeses d'habitatge.
Una realitat que cada cop està més present en diferents professions. Un dels sectors més afectats és el del transport o, millor dit, camioners, on els treballadors fan jornades llargues i els sous són escassos.
Una professió que és molt soferta, ja que els transportistes s'absenten de les seves famílies per emprendre els seus viatges amb la mercaderia i que els pot portar a estar fora diverses setmanes, la qual cosa suposa, perdre's moments familiars importants com celebracions.
Toni Cornellà exposa al seu canal els "testimonis reals" que dibuixen l'estat calamitos del sector del transport de mercaderies a Espanya.
Concretament, Cornellà, qui sovint grava "des de la cabina", ha posat de manifest que la realitat del camioner assalariat es basa en la precarietat extrema, l'explotació i la "tirania" empresarial.
"Autèntics esclaus"
La situació ha arribat a tal gravetat que els conductors són tractats com a "autèntics esclaus", amb salaris que amb prou feines arriben “als 1.500 euros mentre s'enfronten a jornades que poden estendre's fins a les 22 hores”.
L'arrel del problema, segons Cornellà, és la decisió de les grans empreses de transport de no pagar el que correspon, ignorant intencionadament el mercat laboral espanyol.
A més, les dades confirmen la reflexió del transportista: actualment, “existeixen més de 90.000 persones apuntades a l'atur” com a conductors professionals amb els seus carnets i CAP en vigor i llestes per començar a treballar. No obstant això, les empreses han optat per buscar "esclaus fora".
Aquest sistema d'explotació internacional consisteix a atreure persones de països pobres, fent-los pagar entre 4.000 o 5.000 euros per una simple oferta de feina a Espanya.
Un cop al país, se'ls exigeix treballar un mínim de tres anys i són “obligats a acceptar salaris que oscil·len entre 1.100 i 1.500 euros”, sovint treballant "dos tios a la cabina amb dos-cents dobles".
Mentre que, si el treballador decideix marxar abans de complir els tres anys, l'empresa el "penalitza" i li treu diners. Cornellà critica obertament que, davant aquesta "vergonyosa omissió de les seves funcions", els governs espanyols i el Ministeri de Treball "miren cap a una altra banda".
El resultat d'aquesta "tirania" empresarial, on es prefereix tenir el camió aturat o buscar treballadors cada setmana abans que "tractar-nos amb respecte i pagar-nos el que toca", és que el sector està "ple així de gent que va perdent diners" i els nous contractats "duren una o dues setmanes" i marxen.