Aparcar a Barcelona no és una tasca senzilla. El caudal de cotxes a les calçades de la ciutat és molt alt, sobretot a les hores punta. Així doncs, quan és moment d'estacionar, la competència és molta. A més, tothom vol intentar fer-ho gratuïtament, sense pagar parkings o parquímetres. És un objectiu difícil de aconseguir.
D'altra banda, hi ha algunes zones, delimitades amb pintura verda, que estan reservades per als veïns. Amb la pertinen tarja, els residents poden deixar els seus vehicles tot el temps que desitgin. D'altra banda, aquells que no viuen a la zona podran estacionar allà, però només durant una o dues hores, segons ho indiqui el rètol; a més de pagar una taxa.
Reservat per a veïns
impedeix el pas a aquells que no siguin veïns. Es tracta d'una de forma circular, amb una circumferència vermella i un farcit blanc, que prohibeix expressament superar a tots els que no resideixen allà. És il·legal creuar-la. A diferència de la línia verda, no es pot abonar una quantitat per passar. És una llei inexorable.
La policía en un aparcamiento
No hi ha massa zones com aquestes a Barcelona però, les que hi ha, han de ser respectades. Les normatives de trànsit regulen la circulació de vehicles per intentar generar un benestar comú. En aquest cas, és just que els residents no tinguin ocupats els carrils que només són per a ells. És el cas de la carretera de les Aigües.
Zona concorreguda
La mencionada ubicació està molt de moda. Una gran quantitat de persones acudeixen a caminar, córrer o pujar en bicicleta diàriament. Amb els ciclistes, segons explica El Periódico, els veïns tenen por de ser atropellats. En passejar per l'entorn natural, es veuen avançats per aquests conductors amb els seus vehicles de dues rodes a tota velocitat. En haver descensos, el risc d'accident és real.
La carretera de les Aigües
No obstant això, aquest no és el motiu principal de la ràbia dels veïns. El problema és amb els cotxes i amb les motos, a raó dels aparcaments. Les places per aparcar es queden molt curtes per la gran afluència de la zona, per la qual cosa els visitants superen límits que no han de per poder deixar els seus vehicles.
Allà on es pugui
Després de circular fins al final del carrer Manuel Arnús i no trobar buits lliures entre les places pintades, giren a la dreta, cap a la carretera estreta que duu fins al carrer Maduixer. El problema és que ignoren el rètol que prohibeix exactament fer això. Excepte als veïns.
D'aquesta manera, quan els residents intenten circular per aquesta zona, de corbes pronunciades i doble sentit, es troben amb cotxes aparcats. També, amb la complicació de moure's. De fet, un voral no destinat per a l'estacionament estava sent utilitzat per a aquest fi. Així doncs, una muntanya de sorra va bloquejar l'espontània funció que se li havia aplicat.
Problemes
L'afluència de la carretera de les Aigües per persones que es dediquen a fer esport és normal. És una zona natural, àmplia i relaxada. És positiu que la gent tingui aquest tipus d'hàbits. No obstant això, el problema està en la manca de responsabilitat d'aquells que arriben a la zona amb el seu vehicle propi, en lloc de a peu o mitjançant transport públic.
L'enfado dels veïns prové de temps enrere i les queixes són constants. Motius tenen per a això, perquè la mencionada carretera no és de circulació còmoda. Així doncs, quant menys vehicles l'emprin, millor. Especialment, si hi ha una limitació legal que impedeix rodar sobre ella a menys que sigui un col·lectiu concret.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial