Albert Rivera, sobre la situació a Espanya: “No és país per a autònoms. Hi ha més de 19 milions de ciutadans dependents de l'Estat”

La situació econòmica i social a Espanya revela una bretxa preocupant entre els qui sostenen les arques públiques i els qui depenen, de fet, de l’Estat. Segons ha explicat Albert Rivera a través del seu perfil d’Instagram, ja hi ha més de 19 milions de ciutadans dependents de l’Estat, contra poc més de 3 milions de autònoms.

És a dir, el país alberga sis vegades més dependents que emprenedors. El pitjor d’aquesta realitat no és només la xifra actual, sinó que la tendència indica que la classe passiva no para de créixer.

Un albañil, sobre lo que cobra en la construcción en España: “Antes ganaba 4.000 euros y ahora 1.200”

Aquest desequilibri numèric es evidencia en desglossar les xifres: tenim gairebé 19 milions d’espanyols, de fet, dependents de l’Estat, mentre que els treballadors per compte aliena contractats per empreses, estarien al voltant dels 17 milions; una situació qualificada de "drama".

Els autònoms, d’altra banda, som una minoria de 3,4 milions. La xifra de dependents inclou a pensionistes, funcionaris, aturats, beneficiaris de la renda mínima vital, i també al personal fix discontinu, que passa la major part de l’any depenent de les arques de l’Estat.

La Justicia obliga a la compañía de seguros a pagar una indemnización de 110.000 euros a una trabajadora por accidente laboral

Això no és una batalla d’uns contra altres. Es tracta, fonamentalment, que el país sigui econòmicament sostenible. És imprescindible destacar que són necessaris els funcionaris i els pensionistes, absolutament. Però la pregunta crucial és: ¿com no aniran a ser imprescindibles els que generen ocupació i paguen els impostos?

Ser autònom, en molts casos, és molt més que una categoria laboral; és una forma de veure el món, l’economia, de viure i de guanyar-te la vida, sense dependre de les decisions de tercers.

Esta es la ciudad donde la tasa de basura es más cara de Cataluña: “238 euros por hogar, es carísima y no la recogen bien”

Les futures empreses seran creades per treballadors autònoms, més que per pensionistes o funcionaris. Seran creades per persones amb la valentia, les ganes, la llibertat i la responsabilitat de posar en marxa un negoci, endeutar-se o contractar altres treballadors.

Resulta "al·lucinant" que alguns prefereixin veure milions de persones a l’atur o acollint-se a la renda mínima vital, abans que veure’ls sent autònoms i aportant a les arques públiques.

Un catalán que gana 7.868 euros al mes en Suiza: “Para comprarme un coche Porsche de 286.000 euros tengo que trabajar 2 años”

Aquesta preferència s’alinea amb una política que certs analistes dedueixen que és clientelar: el govern es sentiria més còmode tenint molts ciutadans dependents de les "paguès", i no tan interessats en els ciutadans autònoms que generen les seves pròpies empreses i no volen dependre d’aquests subsidis.

Inclús s’ha llegit i escoltat aquests dies que alguns polítics defensen que és millor que hi hagi menys autònoms, perquè així el país és més estable.

Marc, camionero con 23 años de experiencia: “Se puede ganar 4.000 euros, pero estás tres semanas fuera de casa”

Darrere d’aquest assetjament, la raó és clara: "els polítics intervencionistes prefereixen tenir a les seves mans el futur econòmic de les famílies espanyoles". Per això, cal oposar-se a aquestes mesures, perquè també ens juguem ser un país d’emprenedors i de ciutadans més lliures.

El col·lectiu autònom, amb 3,4 milions de membres, és un col·lectiu menor, el que es tradueix en un lobby menor i menys capacitat d’exercir pressió. A més, els autònoms no tenen temps de protestar ni de parar la seva empresa per manifestar-se. No demanem una catifa vermella ni un tracte de favor, però almenys, volem lluitar pel nostre negoci, sense que el Govern de torn ens ho faci més difícil del que ja és.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial