Jannah's Club, l'oasi de ball d'una jove catalana que empodera les dones en un Marroc en revolta
La història de Jana Pugès, fundadora d'una escola de ball a Agadir, es creua amb la Gen Z 212, el moviment juvenil revolucionari que utilitza les xarxes per denunciar la desigualtat i la manca de serveis públics
Contingut relacionat: Isabel Peralta, activista neonazi, després de la seva condemna: "No tinc por a la presó"
La biografia de Jana Pugès (Gavà, 23 anys) s'erigeix com una ruptura radical amb el "pilot automàtic" occidental. Aquesta creadora de contingut catalana ha optat per permutar el confort de Barcelona per Tamraght, un antic enclavament pesquer al sud de Marroc. Allà ha fundat Jannah's Club, un projecte que funciona com un laboratori social i un espai d'emancipació per a dones.
La història de la Jana no és un cas aïllat, sinó un reflex de l'incipient "èxode invers" de joves europeus que, desencantats per l'automatisme de l'existència occidental, busquen al Magrib una vida ancorada en el present continu, marcada per l'autenticitat i la generositat. Aquesta narrativa personal s'entrellaça amb l'efervescència d'una Generació Z marroquina que, a través de les xarxes, desafia les estructures sociopolítiques del Regne.
Una posta de sol a la costa atlàntica del Marroc
El xoc del "saber viure"
L'elecció del Marroc va ser impulsada per una filosofia de la immediatesa. En arribar per primera vegada al Marroc, la Jana va experimentar un "xoc molt fort", una epifania identitària en observar el ritme local: "Aquesta gent sí que sap què és viure". La jove reconeix la vinculació d'aquesta espontaneïtat amb la pobresa, però en treu una lliçó capital: "Fins i tot tenim molt a aprendre [d'ells]".
Una imatge panoràmica de la costa d'Agadir, al Marroc
El contrast es va manifestar també en la confrontació amb els prejudicis europeus, que segons la Jana són inherents a la seva educació. L'acollida a Tamraght, però, va desmantellar els arquetips. "Va ser com per acabar de corroborar que la gent ha estat tan equivocada. Anava a la platja, deixava el mòbil a la platja, ningú m'ha robat".
Autonomia femenina
Ubicat a Tamraght, un poble conegut localment per les seves onades, Jannah's Club va néixer de la necessitat de "buscar-se la vida". La Jana explica que, en aquestes zones turístiques, la feina està reservada al local: "Si ets europeu, t'has de muntar el teu negoci... la feina és per a la gent local i punt, i ho entenc". La Jana descarta l'aspiració a la riquesa, assumint un minimalisme material escollit amb un lloguer de 200 euros mensuals que li exigeix una existència frugal.
El seu projecte és una manifestació de la dissidència generacional, paral·lela a la de la joventut urbana. Mentre que la Gen Z 212 protesta contra un sistema polític i econòmic fallit, la Jana protesta amb el cos i la vida contra el model de vida occidental que produeix aquesta mateixa frustració.
El club es configura com un "safe space" (espai segur) exclusivament per a dones, on estils com el sexy style es reinterpreten, desposseïts de la sexualització. L'objectiu és la reafirmació de l'autoconfiança. "El punt és fer-les sentir més segures. Encara que vinguis amb una xilaba... aquest no és el tema", precisa, intentant deconstruir una imatge local: "Aquí serà sexy una persona que va amb una minifaldilla. I és com... Quina llàstima".
El mirall de l'expat
L'esforç de la Jana la distingeix categòricament del perfil d'estranger predominant del que a Barcelona es catalogaria com a 'expat', que sovint persegueix l'avantatge econòmica sense la voluntat d'assimilació cultural. "Les europees aquí paguen 500 euros al mes per un apartament" i, habitualment, "venen a fer diners" sense molestar-se a aprendre la llengua: "Ni s'adapten ni aprenen la llengua".
"Aquí no hi ha cap europea que estigui fent l'esforç de parlar darija, t'ho prometo... Les marroquines no arriben a tenir aquesta connexió amb elles. Ja el simple fet de poder fer bromes en darija fa la connexió".
Jana amb dues de les seves alumnes de ball
La Jana, al contrari, se sotmet a un règim d'autoexigència per integrar-se a través de la darija (el dialecte local), una actitud que els locals validen: "'Ostres, ets com nosaltres', em diuen".
Aquest esforç d'assimilació és el que li permet establir un nou contracte social de respecte mutu, il·lustrat en un gest senzill però significatiu. La Jana descriu com respecta la crida a l'oració aturant la música a les seves classes, un gest d'integració que va sorprendre les seves alumnes: "Cinc marroquines es van quedar així com... Com pot ser que ho sàpigues? I em van dir... 'ets musulmana'. I jo els vaig dir... No, però acullo la cultura".
La disrupció digital, el paral·lelisme en la crisi
L'existència de la Jana se situa a l'epicentre de la crisi que defineix la joventut global: la percepció d'un futur estancat. Si la Jana defuig de la "presó daurada" d'Occident, la "Gen Z 212" es rebel·la contra la precarietat imposada pel seu propi Estat.
El moviment marroquí és un eco d'una revolta generacional global al Sud Global. Organitzats a través de plataformes com Discord, i utilitzant hashtags i campanyes virals, els joves exigeixen un canvi de prioritats. Com subratlla el sociòleg Mehdi Alioua en una anàlisi publicada pel mitjà France24, les demandes són un crit contra la manca d'oportunitats: "Una vida digna, millor distribució de la riquesa, i sobretot, sistemes funcionals d'educació i sanitat".
Manifestants aixequen cartells durant una protesta organitzada pel col·lectiu autodenominat “GenZ 212” a Rabat, Marroc, el 18 d'octubre de 2025. El grup va protestar per exigir reformes en la sanitat i l'educació públiques.
Els amics de la jove de Gavà confirmen el dilema de la joventut urbana, atrapada entre el desig de canvi i la supervivència. Un jove de Casablanca articula la dificultat intrínseca de la protesta: "Aquí els joves no saben com protestar, perquè si no treballen, no menjaran".
La crítica s'adreça a la despesa pública sumptuària, com les inversions en estadis per al Mundial 2030, mentre els serveis bàsics col·lapsen. Un altre conegut de la ballarina, aquest de la capital, explica la desil·lusió a aquest digital: "Molts joves que van iniciar el moviment senten una profunda decepció" en veure la protesta desvirtuada per la violència. El descontentament juvenil es manifesta al Marroc amb la denúncia política, i en la Jana, amb el rebuig vital.
La recerca incessant del 'Jannah'
La Jana ha trobat en la generositat local el major actiu de la seva nova vida. El llegat que el Marroc deixarà en ella és l'ètica de la generositat incondicional: "Donar sense esperar res a canvi".
Malgrat la temporalitat del seu contracte de lloguer i de la necessitat ineludible de retornar a Barcelona per finançar la seva següent etapa, la Jana ha trobat en un Marroc revolucionat la llibertat essencial: "Aquí teniu la bona vida. Aquí sabeu viure".
