Ariadna Pons (El Masnou, 1991) ja somiava de petita en dissenyar iots i vaixells de vela. “Crec que perquè els meus pares, regatistes aficionats, es van conèixer navegant, i el meu germà i jo hem navegat sempre amb ells, fins i tot quan la meva mare estava embarassada”, recorda. Tan obsessionada estava amb el seu futur ofici que, amb onze anys, va arribar a enviar una carta, en castellà, a la Universitat de Southampton, Regne Unit, la més prestigiosa en l'àmbit de l'arquitectura naval, per demanar-los que, si us plau, li guardessin una plaça. I des d'allà, “alguna secretària amb bon cor” li va respondre que sí, que li guardaven la plaça, “però que abans havia d'estudiar molt i portar-me molt bé”.
“No sé si vaig estudiar molt ni si em vaig comportar massa bé, però el cert és que ho vaig aconseguir”, es riu Pons, que el 2015, després de treure's la doble titulació en Enginyeria de Sistemes i Tecnologia Marina i Arquitectura Naval a la UPC, es va anar a Southampton per cursar un màster en Iots i Embarcacions de recreo.
Ariadna Pons
El màster li va obrir les portes al millor del millor de la indústria, i el 2017, després de presentar una candidatura oberta, va aconseguir incorporar-se a l'empresa dels seus somnis, l'astillero danès X-Yachts, que la fitxà com a dissenyadora d'interiors per a les seves oficines a Hamble, Regne Unit. Allà es va convertir en la mà dreta de Niels Jeppesen, un dels fundadors, qui el 2022 li acabaria proposant obrir junts el seu propi estudi de disseny d'iots: Jeppesen & Pons. “La idea era fer el mateix treball que fins aleshores: dissenyar vaixells, des del concepte inicial, interior i exterior, fins als dibuixos de producció i el tipus de materials que s'utilitzen en cada part”, explica Pons. Dos anys més tard, van llançar el seu primer velero dissenyat en comú, l'Arcona 50, guardonat amb el premi European Yacht of the Year 2024 en la seva categoria, la qual cosa va convertir Pons en la primera espanyola a recollir el guardó més codiciat de la indústria nàutica mundial.
“Cada projecte té diferents angles de plantejament, però el primer que tens en compte en dissenyar un vaixell és qui serà el client final i per a què l'utilitzarà: per anar de vacances amb la família? Per guanyar regates? Per les dues coses? Cada vaixell té la seva personalitat”, afirma la reconeguda arquitecta naval, recentment retornada a Anglaterra després de visitar el Saló Nàutic 2025 a Barcelona. En el cas de l'Arcona 50, l'objectiu era fer un vaixell de cruising, és a dir, d'oci, sense perdre performance. “A mi em recorda a Anna Wintour, la veterana editora de Vogue, una senyora amb classe, que sempre va impoluta, però amb un caràcter fort”, comenta. En l'Arcona 50 això es transmet mitjançant detalls com un disseny de proa més agressiu o la seva capacitat per agafar velocitat, “encara que en conjunt no és un vaixell extremat, sinó amable i elegant, i és fàcil de portar entre dues persones si no t'apeteix competir. Està pensat per a una persona que li agrada navegar però que també vol gaudir i deixar-se portar”, conclou.
Ariadna Pons
Jeppesen & Pons manté la seva seu al Regne Unit, on resideixen tots dos socis, tot i que, com a estudi de disseny amb una clientela 100% internacional, podrien estar a Barcelona o a qualsevol altra ciutat. “Potser la principal avantatge és que, al estar tan a prop de la universitat de Southampton, tenim més a mà una cartera de recursos humans de qualitat”, explica Pons.
L'arquitecta està a punt de finalitzar un nou projecte, el JP40, un velero dirigit més específicament a la performance, és a dir, a competir, amb una estructura modular que permet a l'usuari afegir, mitjançant add-on, altres estructures per aportar confort a l'embarcació: mòdul taula, mòdul nevera, mòdul bany... segons les seves necessitats.
“Alguna vegada he donat una xerrada o conferència a la universitat i s'han aproximat noies per dir-me: “m'ha agradat molt, perquè m'he vist reflectida”, comenta Pons, admetent que l'escassetat de referents femenins en la indústria naval és una realitat. No obstant això, per a ella això no va ser un problema. “Es tracta de lluitar per fer el que a un li agrada”, diu.
Essent dona, és cert que aquesta lluita implica haver de lluitar amb persones amb prejudicis i pensaments antics, “com arribar a un lloc i que tothom pensi que sóc secretària o dissenyadora d'interiors, perquè són els llocs més habituals ocupats per dones en el sector”, admet. Però tampoc li agrada quan la presenten com a arquitecte naval “dona”: “és com si l'etiqueta de gènere tingués alguna cosa a veure amb la meva professionalitat, i això, per a mi, encara genera més exclusió. Vull ser considerada una arquitecta naval a pèl”, conclou.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial