La realitat econòmica de molts treballadors a Tarragona, sovint invisible, es concentra en la precarietat dels salaris que a penes permeten afrontar el cost de la vida. Un professional dedicat a la neteja de vidres ha exposat la seva situació a Talent Match, revelant que els seus ingressos mensuals se situen "més o menys 1.100 o 1.120 euros".
Aquesta xifra, que es troba molt a prop del salari mínim, estableix un punt de partida baix per a qui ha de gestionar les responsabilitats de la vida adulta en una ciutat com Tarragona.
El treballador de la neteja de vidres subratlla la manca de connexió entre la remuneració i les expectatives de vida. És a dir, fa èmfasi en el futur d'un jove de 17 anys, assenyalant que en algun moment "es casarà, tindrà una responsabilitat i ha de poder arribar al final del mes". Implícitament, un sou dins el rang dels 1.120 euros planteja serioses dificultats per sostenir aquestes responsabilitats a llarg termini.
La ciutat catalana amb més taxa d'atur
Paradòxicament, la regió de Tarragona presenta un mercat laboral que és, alhora, incapaç d'absorbir a tots els seus ciutadans i desesperadament necessitat de mà d'obra en certs moments. El netejador reconeix que hi ha "molta gent que està a l'atur, que no té feina aquí a Tarragona".
No obstant això, aquesta realitat coexisteix amb una alta demanda estacional. La recerca de "més mà d'obra" s'activa particularment en el sector de la hostaleria, que veu créixer la seva activitat a partir de juny, amb el començament de l'estiu.
Durant aquests mesos, els hostalers busquen personal, incloent "cambrers o personal de cuina", una necessitat que comença a juny i s'estén, generalment, fins a setembre i desembre.
Aquesta dinàmica estacional subratlla una profunda disfunció del mercat: la necessitat de feina és alta, però sovint és temporal, la qual cosa contribueix a la inestabilitat.
No obstant això, segons aquest professional, el problema més acusant que impacta la vida i el talent a Tarragona no és estrictament la falta d'ocupació, sinó el cost de l'habitatge. En ser preguntat si el talent local marxa a altres llocs, el netejador desvia immediatament el focus cap al tema immobiliari: "La vida no són interessos pel tema dels pisos".
Aquesta afirmació suggereix que la dificultat per accedir a un habitatge assequible fa que altres beneficis o interessos de viure a la zona quedin en segon pla, convertint-se en l'obstacle principal per a l'estabilitat i el desenvolupament del treballadors, independentment de si troben feina per 1.120 euros al mes en la neteja de vidres o en la hostaleria.
En definitiva, l'experiència del netejador de vidres revela una Tarragona on un sou d'al voltant de 1.120 euros al mes s'enfronta a la doble pressió d'una estructura laboral dual (amb desocupació crònica i pics de necessitat de mà d'obra en hostaleria), però el principal desafiament és la inaccessibilitat i el cost de "els pisos".
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial