Confirmat. Viure sota sostre a Barcelona és car, molt car. De fet, la capital de Catalunya és la segona ciutat més cara de la Unió Europea. La senyora Ada Colau, que va governar la ciutat amb mà de ferro durant vuit anys pot estar orgullosa. Anava a acabar amb el problema de l'habitatge i ho va aconseguir. L'habitatge ja no és un problema. És un drama.
L'activista propalestina està de gira pels mitjans per explicar les seves apassionants aventures creuant la Mediterrània i en aquestes entrevistes amb massatge de peus també parla d'habitatge. Ara s'apunta a la tesi d'impedir la compra especulativa d'habitatge.
Dos escenaris s'obren davant la peculiar exalcaldessa: repetir candidatura a Barcelona (ja li han canviat els estatuts del partit perquè es pugui presentar per quarta vegada) o convertir-se en ministra d'Habitatge, aspiració de Sumar que serviria per estendre les excel·lències de la gestió colauina arreu d'Espanya. Per si a la senyora no li ve de gust, el relleu és Pisarello.
La cirera habitacional apareix en tots els debats, ja sigui al Congrés o al Parlament. La situació és insostenible i intolerable, tal com mostra un informe del Consell Europeu.
"Barcelona, Madrid i Lisboa: on més part del sou es gasta en habitatge a la UE", titula a aquest respecte La Vanguardia.
Escriu Anna Buj: "Barcelona és la segona ciutat de la Unió Europea on més percentatge del sou es dedica a l'habitatge. Només es troba per darrere de Lisboa, i està igualada amb Madrid. Així ho indica un informe del Consell Europeu, difós aquest dimecres, un dia abans que per primera vegada els líders comunitaris discuteixin la crisi de l'habitatge com un problema continental en una cimera a Brussel·les".
"L'estudi s'ha realitzat pel departament d'investigació i anàlisi del Consell, a partir de dades d'Eurostat, del Banc Europeu d'Inversió (BEI) o de l'institut de recerca del Deutsche Bank. Les xifres són molt clares. Els ciutadans de Lisboa, segons aquestes dades, dediquen un 116% del seu sou destinat a l'habitatge. La capital portuguesa és seguida per Madrid i Barcelona, on els seus habitants dediquen un 74% del seu salari".
"Les segueixen ciutats italianes amb problemes molt similars: Milà (es dedica un 72% del sou) i Roma (un 65%). Les ciutats del sud d'Europa estan per sobre de grans metròpolis com París (un 45%) o Berlín (un 40%), i superen de llarg a altres com Luxemburg i Frankfurt (ambdues amb un 34%), Helsinki (35%) o Viena (37%), segons aquesta classificació que ha inclòs a 22 ciutats europees".
Continua Buj: "L'informe del Consell Europeu, titulat “Un sostre, moltes realitats: la complexa crisi d'habitatge d'Europa”, té més males notícies per a Espanya. L'habitatge s'ha encarit de mitjana a la Unió Europea un 58,3% entre 2015 i el primer trimestre de 2025, en els últims deu anys, però Espanya està molt per sobre d'aquesta mitjana. En concret, s'ha encarit un 72%, front a un 13,3% a Itàlia o un 26,6% a França. Els països on els preus han augmentat més dràsticament són Hongria (237%), Portugal i Lituània (147% en ambdós casos)".
"Però a més, Espanya és el cinquè país on els joves, de mitjana, s'independitzen més tard. Ho fan sobre els 30 anys, sent superats únicament pels joves de Croàcia, Eslovàquia, Grècia i Itàlia. El document comunitari destaca que aquest elevat cost de l'habitatge pot ser un dels factors que limiten als joves a l'hora d'independitzar-se i formar una família, la qual cosa podria afectar les taxes de fertilitat".
"A més, assenyala que “l'estrès que provoca la inseguretat en matèria d'habitatge també pot tenir efectes duradors en la salut mental i el desenvolupament professional, el que, en última instància, dificulta la capacitat dels joves per prosperar en el mercat laboral”".
De manera que com les competències comunitàries són limitades (ha de ser l'únic assumpte en el qual la UE no pot imposar regles com la dels taps de les ampolles d'aigua o la quantitat d'oli que pot produir un país membre), hauran de ser els Estats, les comunitats i els ajuntaments els qui facin alguna cosa.
A aquest respecte, la sessió d'ahir al Parlament va arrossegar titulars d'aquest tipus: "Catalunya estudia prohibir la venda d'habitatge que no sigui per viure".
L'enunciat és de Abc i escriu el seu delegat a Catalunya, Àlex Gubern: "Com a administració abanderada de les polítiques públiques d'intervenció en matèria d'habitatge, el govern de la Generalitat estudia donar un pas més i s'obre ara a la possibilitat de vetar les compres d'immobles que no siguin per viure, una mesura amb un dificultós encaix legal i que portaria a Catalunya a un nou escaler després d'haver imposat ja una controvertida i de dubtosa eficàcia limitació dels preus del lloguer".
"Així ho ha explicat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en resposta a una interpel·lació parlamentària de la CUP, en la qual el grup antisistema demanava precisament que es prohibeixi la «compra especulativa» d'habitatge. Illa, en al·lusió a la proposta, va assenyalar que «no s'ha tancat a estudiar cap mesura», apuntant això sí que les decisions que es prenguin han de ser «realistes, viables i efectives»".
"En aquest sentit, Illa va assegurar que ja ha encarregat a la consellera de Territori i Sostenibilitat, Sílvia Paneque, que avalui la proposta tenint en compte el contingut d'un estudi recentment publicat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en què es assenyala que la prohibició podria tenir encaix legal si la mateixa s'aplica de manera limitada i temporal i en les «zones tensades» –on a Catalunya viu el 90% de la seva població i ja s'imposa el límit de rendes–".
E: "Illa va afegir, també en resposta a la CUP, que estudien alhora la proposta de limitar el nombre de pisos dels quals pugui ser titular una persona. «Tot el que es pugui fer amb realisme per garantir l'habitatge com un dret, ho farem», va apuntar Illa, que en aquesta matèria sempre ha presumit de prendre decisions valentes".
Els qui pentinen canes recordaran aquelles dècades dels setanta, els vuitanta i els noranta en les quals les grues formaven part del skyline de les ciutats i els seus entorns. Les promocions sorgien com els bolets a la tardor.
Els entendits expliquen que ja no es construeixen habitatges per falta de sòl i perquè als habitatges s'han de sumar infraestructures, escoles, centres d'assistència primària i tota mena de serveis. Que no hi ha diners públics ni iniciativa privada. Clar, com la gent no paga impostos...
Més notícies. "El canvi de discurs de Junts anuncia el compte enrere de la legislatura: Moncloa dona per trencat el 'pacte global' amb Puigdemont", assenyala un titular de El Español.
Al sumari s'indica que "El Govern s'agafa a la dificultat que Junts recolzi una moció de censura juntament amb PP i Vox, però té por d'una qüestió de confiança".
La peça és de Rubén Fernández: "Després de la darrera reunió fracassada entre Carles Puigdemont i els enviats de Pedro Sánchez fora d'Espanya, cada dia es fa més gran la distància entre el PSOE i Junts, i el Govern veu més a prop el precipici".
"Aquest dimecres, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va posar més distància en parlar per primera vegada a la Cambra de "l'hora del canvi". Fonts independentistes es van encarregar de fer saber que "això no és gratuït, va en serio"".
"No és ni la primera vegada, ni la segona, que Junts amenaça a Pedro Sánchez, però aquesta vegada va sonar diferent. En especial, en parlar de "canvi"".
"Aquest gir en el discurs anuncia la confirmació de l'inici del compte enrere de la legislatura després d'un inici de curs polític complicat per al Govern, que ha patit continus reversos al Parlament".
"Al Govern s'agafen a la dificultat que Junts doni suport a una moció de censura que pugui presentar el PP i que requeriria dels vots de Vox".
"De moment, Junts segueix sense voler parlar del suport a una hipotètica moció de censura del PP. Consideren que no és el moment. I des de l'Executiu repten els populars a que la presentin, assegurant que Sánchez sortiria reforçat".
"De no voler sentir parlar a Moncloa, perquè el temen, és d'una qüestió de confiança. Puigdemont la va sol·licitar abans de l'estiu, però finalment Junts la va retirar a canvi d'una delegació de competències en matèria d'immigració que després va tombar Podemos".
"Els socialistes segueixen considerant que Junts pot permetre coincidir en votacions amb PP i Vox i, de fet, així ho fa moltes vegades en els últims mesos, però no pot permetre fer política a Catalunya fent president del Govern a Alberto Núñez Feijóo".
"El que descarta Moncloa és tornar a una mena de "enteniment global" amb Junts sobre el carril que van establir a l'acord d'investidura de Sánchez el novembre de 2023".
"Per això veuen molt complicat que puguin tirar endavant els Pressupostos, si és que el Govern arriba a presentar-los, per la posició de Junts i també de la de Podemos".
"I per això el Govern busca mobilitzar les seves bases amb tota mena d'estratègies, alguna cosa en el que alguns dels seus socis interpreten com la senyal d'un possible avançament electoral".
I: "Durant el mes de setembre la bandera triada va ser la de Palestina, i ara, a novembre, Moncloa aprofitarà el 50è aniversari de la mort de Franco per fer campanya".
Nogueras, sempre tan subtil, va arremetre contra Sánchez a compte del debat sobre el canvi d'hora (ja ho saben, aquest proper diumenge a les tres de la matinada seran les dues) i és on va deixar anar la ocurrència que en lloc de canviar l'hora potser ha arribat l'hora del canvi. Xistes polítics.
A El Mundo apunten que "El PP exhorta a Junts a tombar a Sánchez: 'Si de veritat volen un canvi, que truquin i reemplacem aquesta etapa'"
Escriu Marisa Cruz: "Míriam Nogueras només representa set vots però els seus escons poden aconseguir de la nit al matí amb una sola decisió un canvi radical a Espanya; poden tombar al Govern i vessar el signe polític canviant els pesos de la balança".
"Pedro Sánchez sap que està a les seves mans i ha cedit davant ells en multitud d'assumptes, alguns d'immensa transcendència, a canvi del seu suport. Per això, i perquè els tem, l'última advertència que li va llançar ahir al Congrés va aixecar pústules a la Moncloa".
"«Potser caldria començar a parlar de l'hora del canvi». Una sola frase de Nogueras va esclatar com un cop de verge a la filera blava i com una campanada en les files de l'oposició popular. Cert és que Junts ha avisat moltes vegades i ha amenaçat sense arribar a colpejar però, ahir, la seva advertència tenia un to diferent i a ningú li va passar desapercebut, sobretot perquè la pròpia Nogueras va insistir fora de l'Hemicicle assegurant que «el xiclet ja s'ha estirat fins al final» i que si no hi ha canvis clars i immediats per part del Govern, serà Junts qui canviarà i «passaran coses»".
"El Govern es va esforçar a minimitzar l'amenaça qualificant-la de «joc de paraules» i negant albergar cap temor a una disposició de Junts a tenyir aliances amb els populars per a derrotar a Sánchez".
Continua la nota: "Al PP, les paraules de la portaveu van sonar bé i tot i que a Gènova volen traslladar una actitud descreguda i escèptica, no deixen de veure una escletxa des d'on emplaçar a un partit amb el qual coincideixen en mol