Els quists d'ovari són les tumoracions més freqüents de l'aparell reproductor femení. Una de cada quatre els patirà, moltes d'elles fins i tot sense saber-ho. Depenent de l'edat, el risc de malignitat canvia radicalment: en la joventut solen ser inofensius, però la seva aparició després de la menopausa fa saltar les alarmes. És llavors quan aquests "inquilins" silenciosos han de ser el focus d'un control ginecològic constant i rigorós.
Els quists d'ovari són un problema ginecològic comú que afecta a dones de diferents edats, tot i que moltes vegades passen desapercebuts. Es tracta de sacs plens de líquid que es formen als ovaris i, en la majoria dels casos, són benignes i desapareixen per sí mateixos. No obstant això, quan creixen massa, causen dolor o alteren el cicle menstrual, poden convertir-se en una preocupació mèdica important.
L'edat, factor clau
Per explicar-nos per què es produeixen, el risc que comporten o com es tracten, parlem amb el prestigiós equip de Ginecologia de l'Hospital Quirónsalud Còrdoba. El cap del servei, el doctor Balbino Povedano aclara el punt de partida: "Quan parlem de quist d'ovari, ens referim a les tumoracions que afecten tant a la trompa com a l'ovari". Però més enllà d'aquesta definició general, és l'edat de la pacient la que marca la freqüència i el risc.
La doctora María Dolores Torres, ginecòloga del mateix centre, posa el focus en les xifres: "És molt més freqüent en dones premenopàusiques, sobretot en població jove, que aquí fins i tot anem a un 20-25%; la majoria són funcionals, però el percentatge és elevat." De fet, s'estima que aquest trastorn afecta a més del 20% de les dones espanyoles en edat fèrtil.
La tendència s'inverteix amb l'edat. En la dona menopàusica, la incidència baixa al 10% aproximadament, però l'escenari és més delicat: "Allà la possibilitat de malignitat és major", adverteix la doctora Torres.
Retrat robot de la pacient de risc
Encara que els quists funcionals (vinculats al cicle menstrual) apareixen sense un motiu aparent, la possibilitat de desenvolupar quists no funcionals o amb risc augmenta si la dona presenta certs factors.
La doctora Torres detalla aquesta llista: "Entre els factors de risc que normalment trobem, sobretot parlem de dones obeses, amb cert grau de sobrepès, dones que són mares ja majors de 35 anys, que avui en dia és cada vegada més freqüent. Les dones que fumen també és un altre factor de risc, antecedents familiars que la teva mare o la teva àvia hagi tingut un quist d'ovari o un càncer d'ovari també es considera factor de risc".
Per a l'abordatge clínic, el doctor Balbino Povedano estableix una classificació pràctica: "Jo faria tres grans grups de quists d'ovari. Uns són els quists funcionals, que són quists que apareixen i desapareixen sols en funció del moment del cicle en què es troba la pacient; altres serien els quists benignes i l'altre, els quists malignes".
Alarma subtil
El quist d'ovari s'ha guanyat el seu àlies de "company silenciós" a pols. La doctora Torres ho confirma: "Poden estar acompanyant-nos durant llargs períodes i que no sapiguem ni tinguem consciència que tenim un quist a l'ovari i que, de sobte, en una revisió rutinària el trobem".
El símptoma més freqüent, quan apareix, és el dolor. El doctor Povedano descriu la gamma de molèsties: "La clau de la sintomatologia és que són asimptomàtics. Oblidant-nos dels asimptomàtics que es detecten en una prova d'imatge casual, el símptoma més freqüent és el dolor. Altres símptomes són la sensació d'inflamació, de plenitud o de símptomes gastrointestinals, com nàusees, vòmits, estrenyiment. També per pressió, a vegades poden produir símptomes urinaris, com urgència per orinar, més ganes d'orinar o ténesi vesical, que és com aquesta sensació de no... de fer pipí i seguir tenint ganes d'orinar".
Altres senyals d'alerta que sí experimenten algunes dones inclouen inflor abdominal, dolor durant les relacions sexuals o sagnat anormal entre regles.
El repte del càncer ovàric
La preocupació principal que subratlla la detecció de qualsevol quist és la possibilitat de malignitat. Tot i que només un petit percentatge dels quists és cancerós (aproximadament un 10%, segons el Dr. Povedano), aquest tipus de tumor ginecològic planteja un greu desafiament.
La doctora María Jesús Rubio, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Quirónsalud Còrdoba, exposa la dura realitat epidemiològica a Espanya: "Fins a un 70% dels càncers d'ovari es diagnostiquen ja en estadi avançat, i això és per les característiques de la malaltia". Aquesta falta de símptomes específics en fases primerenques fa que la detecció precoç sigui una cursa d'obstacles.
La clau del diagnòstic, per tant, està en la caracterització del quist i en la investigació d'aquest 25% de casos que el doctor Balbino Povedano denomina "indeterminats".
L'ull clínic de la imatge
La tecnologia és l'aliat fonamental per diferenciar un quist benign i simple d'un que requereix major atenció. El procés comença a la consulta.
El doctor José María Martos, metge del Servei de Diagnòstic per Imatge del mateix hospital, explica: “El diagnòstic del quist d'ovari es realitza fonamentalment amb tres tècniques diagnòstiques. La primera, amb l'ecografia ginecològica que realitza el propi ginecòleg a la consulta. Amb ella ja se separen bastant, es sap quina quantitat de quists són els que seran benignes dels que necessitaran més proves diagnòstiques".
Si l'ecografia genera dubtes, entra en joc la resonància magnètica, una eina d'alta precisió. "La resonància magnètica té una gran capacitat de detectar en els tres plans de l'espai les lesions, molta capacitat per detallar anatòmicament l'ovari i després permet caracteritzar tisularment, és a dir, caracteritzar quin tipus de teixits hi ha dins d'aquest quist per saber si és un quist simple o si és un quist que requerirà un altre tipus d'intervenció", explica el doctor Martos. També es pot recórrer a la TAC per detalls específics com la presència de greix o calci.
Els especialistes d'imatge saben què buscar en un quist que no és "simple": "Quan el quist comença a tenir una paret més gruixuda, una paret irregular, comença a haver pols sòlids, comença a haver teixit que no és líquid, apareix calci, apareix greix… són una sèrie de detalls que ens fan sospitar que aquest quist no és un quist simple", detalla el doctor Martos.
Del control a la cirurgia innovadora
El tractament dels quists varia des de la simple observació, si són funcionals, fins a la intervenció immediata.
La cirurgia s'indica en escenaris molt específics, com enumera el doctor Balbino Povedano: "La cirurgia al quist d'ovari està indicada en casos emergents que requereixen una cirurgia immediata, que són embarassos ectòpics, ruptura de quist hemorràgic molt sintomàtic o infeccions greus; en quists benignes però majors de 10 cm o que produeixen alguna sintomatologia com pot ser dolor o infertilitat; i per descomptat, davant la sospita d'un quist maligne, que cal extirpar o almenys biopsiar".
Quan existeix una alta sospita de malignitat, la decisió terapèutica es pren en equip. La doctora María Jesús Rubio, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Quirónsalud Còrdoba, recalca la importància del consens: "Un cop que tenim aquestes dades amb alta sospita, s'ha de presentar sempre en un comitè multidisciplinari de tumors, on puguem veure l'extensió, les característiques que pugui tenir el tumor i a partir d'aquí, la possible estratègia terapèutica".
Quant a la tècnica quirúrgica, la tendència actual minimitza l'agressió. El Dr. Povedano distingeix els tipus d'abordatge: "La cirurgia dels quists d'ovari pot tenir dos abordatges: un abordatge mínimament invasiu o una cirurgia oberta, que parlem de laparotomia quan diem cirurgia oberta. L'abordatge mínimament invasiu és la laparoscòpia, la robòtica... i ara hi ha una tècnica nova que és el v-Notes, que és una cirurgia laparoscòpica, però per via vaginal, en què la pacient no té incisions".
En definitiva, la importància de la revisió ginecològica periòdica es reforça com l'eina més eficaç per detectar a temps a aquests "companys silenciosos" i actuar abans que el risc sigui irreversible.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial