Allò que va començar com una denúncia per okupació i presumpta activitat mafiosa a un dels epicentres del luxe eivissenc ha acabat amb una condemna penal per coaccions, calúmnies i injúries.
El Jutjat de lo Penal número 1 de Eivissa ha condemnat en Luc Louis C., un aristòcrata belga de 78 anys, i al seu lletrat per pressionar i injuriar al jutge que tramitava la seva causa civil per l'okupació del seu local a Marina Botafoch, el port més exclusiu de l'illa balear.
De víctima d'okupació a acusat per coaccions
El cas té el seu origen en 2018, quan Luc Luis C. va denunciar que una dona i diversos individus vinculats a un restaurant veí havien ocupat il·legalment el seu local, adquirit anys abans per 300.000 euros.
El local il·legalment okupat vist des de l'aire
L'espai, segons va explicar el passat gener a Crónica Global, va ser usurpat mitjançant documentació falsa i, més tard, utilitzat com a magatzem de drogues i cotxes de luxe, una pràctica que ell atribueix a persones vinculades amb la Camorra italiana.
Durant anys, l'empresari va interposar més de vint denúncies davant diferents jutjats d'Eivissa, Palma i Madrid, sense aconseguir recuperar la seva propietat.
La frustració va derivar en una escalada d'enfrontaments judicials que ara l'ha portat al banc dels acusats.
Campanya de pressió contra el magistrat
Segons la sentència, entre gener de 2022 i gener de 2023, els ara acusats van enviar 16 correus electrònics i una carta manuscrita al jutjat, adreçats al magistrat Sergio González Malabia, llavors jutge degà d'Eivissa. En ells li exigien l'execució immediata d'una resolució que ell mateix havia dictat i, en no rebre una resposta favorable, l'acusaven de tenir actitud prevaricadora i de ser poc imparcial.
Malgrat les advertències judicials, els missatges van continuar i van incloure dures crítiques i expressions irreverents. La pressió es va traslladar també a l'àmbit públic: el demandant i el seu lletrat van difondre un vídeo i un article en un mitjà local on posaven en dubte la imparcialitat del jutge i qüestionaven la integritat del sistema judicial eivissenc.
La sentència
El tribunal considera acreditat que tots dos van actuar "amb ànim d'intimidar i menystenir al magistrat", afectant el desenvolupament normal de la seva funció judicial. Per això, els condemna per coaccions, calúmnies i injúries, una sentència que el propietari i el seu advocat recorreran en segona instància.
La resolució imposa a cada un 18 mesos de multa per coaccions i calúmnies, més 10 mesos per injúries, amb quotes diàries de 10 euros, a més del pagament de les costes processals. En cas d'impagament, s'aplicarà l'article 53 del Codi Penal, que preveu la substitució de la multa per privació de llibertat.
El tribunal rebutja els arguments de nul·litat plantejats per la defensa i subratlla que els acusats van ser degudament informats i assistits durant el procés. Així mateix, considera que no existia denúncia formal per prevaricació contra el jutge, la qual cosa confirmaria el caràcter difamatori de les acusacions.
Una batalla judicial sense final
El conflicte de fons — l'okupació del local 309 de la plaça de Llevant, a Marina Botafoch — continua obert en altres instàncies. L'aristòcrata manté que l'immoble va ser ocupat fraudulentament per una xarxa vinculada al restaurant Il Giardinetto d’Eivissa, que hauria ampliat les seves instal·lacions aprofitant l'espai contigu.
Exterior de Il Giardinetto d'Eivissa
El propi local figura vinculat a Antonino V., un empresari italià detingut el 2020 a Catània durant una operació contra la Camorra per tràfic de drogues, extorsió i ús de testaferros.
Des de la concessiória Ocibar, gestora del port esportiu, asseguren que desconeixien l'existència d'una okupació, tot i que reconeixen que el restaurant va ampliar les seves instal·lacions en els últims anys. Els responsables de l'establiment, de la seva banda, han negat qualsevol activitat il·lícita i sostenen que operen sota contractes de lloguer legals signats el 2019.
"Les institucions no em protegeixen"
En declaracions prèvies a aquest mitjà, Luc Louis C. lamentava que les institucions no el "protegeixen", l'"abandonen"; fins i tot l'"han denunciat". Assegurava temer per la seva seguretat i rebutjava recórrer a empreses de desallotjament per la possible implicació de grups criminals.
Mentrestant, continua pagant impostos per un local que mai ha pogut utilitzar i veient com altres l'exploten diàriament.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial