El refranyer espanyol diu que el bon perfum es ven en flascó petit. Per això els pobles més petits del país sempre atrauen tanta atenció.
El país està ple de municipis amb pocs habitants i d'una bellesa excepcional, sigui per la seva arquitectura, el seu entorn o una combinació d'ambdós.
Bellesa oculta
A Catalunya hi ha diversos d'aquests municipis, alguns fins i tot han conquerit la famosa National Geographic. Són menys, en canvi, els que fascinen tant a la UNESCO com Durro.
La localitat concentra moltes curiositats: el seu nom té només cinc lletres, la seva extensió és de 28 km², està a uns 1.400 metres d'altitud, compta amb 87 habitants i acull dos Patrimonis de la Humanitat.
Trenca rècords
Aquest petit municipi, situat a l'emblemàtica Vall de Boí i envoltat per majestuoses muntanyes, també s'ha guanyat un lloc a la prestigiosa llista dels pobles més bonics d'Espanya.
Però no només això. Si es tenen en compte els seus habitants i el seu llegat, Durro pot alçar-se amb el títol de ser el municipi que concentra més Patrimonis de la Humanitat per persona, no només de Catalunya, sinó de tot Espanya.
Dos patrimonis de la UNESCO
Des d'una altitud de 1.395 metres sobre el nivell del mar, Durro ofereix unes vistes espectaculars de l'entorn de la vall, conegut pel seu llegat d'arquitectura romànica i per acollir un dels parcs naturals més importants de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Aquest petit poble encapsula així l'essència d'un passat medieval, amb els seus carrers empedrats, cases de pedra i teulades de pissarra. Però no es queda només en el seu aspecte pintoresc.
Vistes de Durro
Durro és un tresor cultural gràcies a dues joies arquitectòniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000: l'església de la Nativitat i l'ermita de Sant Quirc.
L'església de la Nativitat
Aquest petit monument és un magnífic exemple de l'art romànic dels Pirineus catalans. Construïda al segle XII i reformada posteriorment, l'església destaca per la seva estructura senzilla però imponent.
La seva única nau està dividida en quatre trams, coberta amb una volta de canó sostinguda per arcs, i culmina en un absis semicircular que, amb el temps, va ser substituït per una sagristia de forma trapezoïdal.
Com és l'església
L'exterior, auster però carregat de simbolisme, conserva un crismó envoltat de motius zoomòrfics i vegetals al porxo sud, que també acull una porta amb dues arquivoltes sobre columnes amb capitells decorats.
El seu campanar, modificat en èpoques posteriors, atorga un caràcter distintiu al conjunt. A l'interior, els retables barrocs i del segle XIX afegeixen un interessant contrast a l'ambient medieval.
Ermita de Durro
Entre els seus tresors destaca una còpia del conjunt del Davallament, un grup escultòric del segle XII del qual només es conserva la figura original de la Mare de Déu, resguardada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
L'església, declarada Monument Històric-Artístic el 1980 i Bé d'Interès Cultural el 1991, és un record viu de la rica herència romànica de la regió.
Sant Quirc
A 1.500 metres d'altitud i a només dos quilòmetres del poble es troba l'altra joia de Durro i de la UNESCO: l'ermita de Sant Quirc. Es tracta d'una edificació del segle XII que combina elements romànics i barrocs.
Amb una estructura simple, l'ermita compta amb una nau única coberta per una volta de mig canó i un absis semicircular que il·lumina l'interior a través d'una petita finestra espitllera.
Com és l'ermita
A l'interior destaca una còpia del frontal de l'altar romànic original, que representa escenes del martiri de Sant Quirc i Santa Julita, així com un retaule barroc d'inspiració popular.
Des d'aquesta ermita, les vistes panoràmiques de la Vall de Boí són inigualables, cosa que la converteix en una destinació ideal per a qui busca bellesa natural i espiritualitat.
Durro
Una festa, un altre patrimoni
Però no tot és arquitectura: a Durro també hi ha lloc per a la festa i les tradicions. Una de les més importants i conegudes se celebra cada mes de juny.
És llavors quan aquest municipi, juntament amb la resta dels que conformen la Vall de Boí, cobra vida amb la Baixada de les Falles.
La mirada de la Unesco
Es tracta d'una celebració ancestral del foc amb la qual la comunitat marca el solstici d'estiu. Durant aquestes dates, els habitants del poble i els visitants es reuneixen en una processó de torxes enceses que il·luminen la nit i creen un espectacle inoblidable.
L'impacte d'aquesta tradició és tal que també està protegida i catalogada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. El tercer de Durro?
Natura i rutes senderistes
Més enllà del seu patrimoni arquitectònic i cultural, el poble és un paradís per als amants de la natura.
Els seus voltants ofereixen rutes de senderisme com la Ruta de la Fauna, que recorre 7,5 quilòmetres de boscos i valls, convidant a descobrir la flora i fauna autòctones de la Vall de Boí.
El poble de Durro
Aquest enclavament natural atrau senderistes i amants de la muntanya d'arreu del món. A més, la vall també és famosa per la seva oferta termal, amb el Balneari de Caldes de Boí, entre els seus racons més populars.
Com arribar-hi
Durro es troba a aproximadament tres hores en cotxe des de Barcelona. Per arribar-hi, cal agafar l'autopista AP-2 o la C-16 en direcció a Lleida.
Des d'allà, es continua per la C-13 i la N-230 fins arribar a Pont de Suert. Un cop a Pont de Suert, es segueix per la carretera L-500, que travessa la Vall de Boí, on un desviament senyalitzat condueix directament al poble de Durro.