L'illa terrestre de Catalunya: una excepció territorial que enamora als 'pijos'
Entre muntanyes i valls d'alta muntanya s'amaga aquest lloc amb una història singular
Més notícies: El poble a mitja hora de Manresa que enamora a National Geographic: "Podria haver canviat el curs de la història d'Espanya"
Notícies relacionades
- No és Vichy: el balneari futurista amb aigües a 42 graus a mitja hora de Girona
- Sembla Amsterdam però és Catalunya, el poble de Girona que fascina la premsa internacional: "Dels pocs llocs on encara es pot passejar"
- La muntanya que va inspirar Gaudí per fer la Pedrera: porta d'entrada al Pirineu per a exiliats, comerciants i viatgers
El normal és que una illa es trobi envoltada d'aigua, ja sigui en un mar, un llac, un riu o un pantà. A Catalunya, en canvi, es dona un cas excepcional: una illa terrestre, és a dir, envoltada completament de terra i no d'aigua.
Entre muntanyes i valls d'alta muntanya s'amaga aquest lloc amb una història singular, marcada per fronteres canviants i decisions polítiques que han perdurat durant segles. Es tracta de Llívia.
Situada en plena comarca de la Cerdanya, Llívia és un enclavament únic a Catalunya i a tot el país, envoltat de territori francès. Tanmateix, la seva singularitat no és només geogràfica, sinó també històrica i jurídica.
L'origen d'aquesta anomalia es remunta a 1659, quan el Tractat dels Pirineus va posar fi a la guerra entre les corones d'Espanya i França. En aquell acord, Espanya va cedir a França 33 pobles de la Cerdanya. No obstant això, el text feia referència explícita a pobles i no a viles.
Per què passa
Llívia, que des d'època romana ostentava la categoria de vila, va quedar exclosa de la cessió i va continuar sent espanyola. Aquest matís legal, aparentment menor, ha estat determinant durant més de tres segles i explica que avui el municipi segueixi formant part de Catalunya, encara que estigui envoltat per França en tots els seus flancs.
Per garantir la connexió amb la resta del territori espanyol, es va establir un camí internacional de només 1,8 quilòmetres que uneix Llívia amb Puigcerdà. Durant dècades, aquest breu tram va ser motiu de conflictes administratius.
Identitat catalana
Controls fronterers i fins i tot disputes diplomàtiques menors, especialment abans de l'entrada d'ambdós països a l'espai Schengen, formen part de la seva història i del propi territori.
Malgrat la seva situació geogràfica, Llívia conserva plenament la seva identitat catalana. El català és la llengua habitual, l'administració depèn de la Generalitat i les tradicions, festes i costums són les pròpies de la Cerdanya.
Vista de Llívia TURISME CATALUNYA
El municipi compta amb una mica més de 1.500 habitants, una xifra que s'incrementa notablement durant els caps de setmana i en temporada alta. El turisme se sent atret per la seva singularitat i el seu entorn natural, però també pel seu patrimoni.
Què veure a Llívia
Un dels racons més imponents és l'església de Nostra Senyora dels Àngels. Construïda al segle XVI, és un dels edificis més representatius del poble.
La seva arquitectura combina elements del gòtic tardà i el Renaixement, i la seva presència domina el nucli històric de Llívia.
El castell
També destaca, dalt d'un turó, el castell de Llívia, del qual encara es conserven alguns restes, un enclavament estratègic des d'època romana i medieval.
Tot i que avui gairebé només en queden vestigis, el lloc ofereix unes vistes privilegiades sobre la plana de la Cerdanya i permet entendre la importància defensiva i política que va tenir el municipi.
La farmàcia Esteve de Llívia, reconvertida en museu
La farmàcia més antiga de Catalunya
Un altre dels llocs més característics és la Farmàcia Esteve. Fundada el 1415 pel farmacèutic Jaume Esteve, està considerada una de les farmàcies més antigues d'Europa i ha funcionat de manera ininterrompuda durant 23 generacions familiars.
Avui convertida en museu, permet descobrir pots de ceràmica blava dels segles XVII i XVIII, instruments farmacèutics antics i una valuosa biblioteca amb receptaris històrics. Sens dubte, un dels grans tresors patrimonials de Llívia.
Natura i activitats a l'aire lliure
Si per alguna cosa resulta especialment atractiva Llívia és pel seu entorn natural. Durant la temporada de neu, la proximitat a estacions d'esquí com La Molina, Masella, Font-Romeu o Les Angles fa del municipi una base ideal per als esports d'hivern.
En els mesos més càlids, el senderisme pren el protagonisme, amb rutes que recorren prats, boscos i valls d'alta muntanya. Entre les més conegudes destaquen el camí cap a el llac de les Bulloses, un dels espais naturals més emblemàtics del Pirineu oriental, i la ruta de les fonts de Llívia, que permet descobrir fonts històriques com la font del Sofre o la del Ferro, lligades a la vida quotidiana del municipi.
Com arribar-hi
Des de Barcelona, el trajecte en cotxe és d'uns 160 quilòmetres i una mica més de dues hores. La ruta més habitual és agafar la C-16 en direcció a Berga i el túnel del Cadí fins a Puigcerdà i, des d'allà, continuar per la carretera que creua territori francès fins arribar a Llívia.
Des de Girona, el viatge també supera lleugerament les dues hores. Es pot optar per la C-66 i enllaçar amb carreteres del Pirineu oriental en direcció a la Cerdanya francesa per, posteriorment, accedir a Llívia pel camí internacional des de Puigcerdà.
