El discret poble de Lleida que rep una pluja de milions d'euros: és d'origen medieval i té 799 habitants

Fa menys d'una setmana, la Generalitat anunciava un nou programa d'inversions per a una vintena de municipis de Catalunya. Tot gràcies al Pla de Barris.

Aquestes ajudes pretenen reduir les desigualtats territorials i millorar la qualitat de vida dels veïns. Ho faran a través d'inversions coordinades que van des de la promoció d'obres públiques fins a actuacions socials, educatives i econòmiques.

He passat moltes vegades per aquesta estació de tren i no sabia que era modernista: una joia centenària a mitja hora de Barcelona

Un d'aquests municipis afavorits és Torrelameu, un petit municipi de 799 habitants situat a la comarca de la Noguera (Lleida). Els seus veïns han rebut la notícia amb moderada alegria, però amb l'esperança de poder veure realitzades les transformacions que necessita el poble.

L'inversió prevista ascendeix a 4,89 milions d'euros, que es destinaran principalment a la rehabilitació del centre històric i a la millora d'espais públics i equipaments, assenyalen les autoritats.

Problemes del barri

És en aquesta zona de Torrelameu on s'han identificat problemes d'accessibilitat i degradació de l'espai públic. A això s'hi suma l'obsolescència dels equipaments municipals i un acusat envelliment de la població.

Aquests factors han contribuït, amb el pas dels anys, a una pèrdua d'activitat econòmica i social, així com a dificultats per atraure població jove.

Manca d'habitatge

La manca d'habitatge adaptat a les noves necessitats i la desconnexió d'alguns espais urbans, detallen, han accelerat el risc de despoblament i debilitat la vida comunitària.

Ara esperen que el Pla de Barris sigui la palanca de canvi per a revertir aquesta dinàmica. Entre les mesures previstes hi ha:

• La millora de carrers i places
• La creació d'equipaments polivalents
• La promoció de la mobilitat sostenible i projectes vinculats a la transició ecològica
• Programes socials orientats a reforçar la convivència, la inclusió i l'arrelament veïnal

Transformació urbana i social

El plantejament és integral i combina obra pública amb polítiques socials. La rehabilitació d'espais clau del nucli urbà busca facilitar la interacció veïnal, recuperar punts de trobada i retornar centralitat al nucli històric.

Els nous equipaments polivalents estan pensats per acollir activitats culturals, socials i comunitàries, amb l'objectiu de dinamitzar la vida local i fer del centre del poble un espai viu durant tot l'any.

El Petit Versalles que s'amaga al cor de Lleida: una joia neoclàssica entre camps de cereal

I és que Torrelameu és un municipi amb una identitat ben definida. El seu origen es remunta a l'Edat Mitjana, en el context de la repoblació cristiana després de la conquesta de Lleida. El mateix topònim conserva ecos del passat andalusí de la zona, habitual en aquesta part de la plana lleidatana.

El nom de Torrelameu ja és una pista del seu origen. Com passa amb molts topònims del Segrià, les seves arrels es remunten al període andalusí, quan aquesta part de l'actual província de Lleida formava part d'al-Àndalus.

La torre desapareguda

La referència a una “torre” suggereix l'existència d'una antiga estructura defensiva o de control del territori, habitual en una zona que durant segles va ser frontera canviant entre mons culturals i polítics diferents.

Després de la conquesta cristiana de Lleida al segle XII, el territori va ser repoblat i reorganitzat, donant lloc al nucli que acabaria convertint-se en l'actual municipi.

El patrimoni

El principal referent patrimonial de Torrelameu és la església parroquial de Sant Martí, un edifici que articula no només el paisatge urbà, sinó també la memòria col·lectiva del municipi.

D'origen medieval, encara que profundament reformada al llarg dels segles, l'església conserva elements que remeten a diverses etapes històriques.

Vistes de Torrelameu DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Com en tot municipi d'origen medieval, la plaça i els carrers que l'envolten s'organitzen entorn d'aquest edifici, configurant un traçat urbà compacte i reconeixible.

El seu nucli antic manté l'estructura típica dels pobles del Segrià: vies estretes, illes irregulars i habitatges adossats que reflecteixen segles de creixement lent i adaptació a l'entorn.

La importància de l'aigua

Un altre dels grans tresors del poble és l'aigua. El municipi forma part de l'àmbit històric del canal de Pinyana, una de les infraestructures hidràuliques més antigues d'Europa encara en funcionament.

Encara que el canal no travessa el nucli urbà de forma monumental, la seva presència ha estat determinant en la configuració del paisatge i del poblament. Séquies, camins i parcel·les agrícoles han marcat històricament el desenvolupament del municipi.

El Quinto i la Quina: el curiós ritual de Nadal que se celebra en alguns pobles de Catalunya

El patrimoni de Torrelameu no es limita a edificis i estructures. També viu en les seves tradicions, festes i costums, transmeses de generació en generació. Les celebracions religioses vinculades al calendari litúrgic, especialment la festa major, reforcen el vincle entre el passat i el present.

Aquest teixit social és un dels actius que el Pla de Barris vol reforçar. Les inversions previstes busquen no només millorar infraestructures, sinó reactivar la vida comunitària, generar sentiment de pertinença i crear condicions perquè noves generacions puguin arrelar al poble.

Per a Torrelameu, els gairebé cinc milions d'euros del Pla de Barris representen una oportunitat estratègica. No es tracta només de renovar carrers o edificis, sinó de redefinir el paper del municipi en el seu entorn i assegurar-ne la viabilitat a mitjà i llarg termini.