El minúsculo y muy pijo pueblo de los Pirineos: balneario y pistas de esquí para 600 habitantes
Viatges

El minúscul i molt pijo poble dels Pirineus: balneari i pistes d'esquí per a 600 habitants

El municipi és un dels racons preferits dels amants de la muntanya, el senderisme i la neu

Més notícies: El poble més infravalorat de Catalunya: ruïnes romanes i penya-segats davant del Mediterrani

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Hi ha pobles que destaquen per la seva classe i els seus habitants. Sant Cugat o Sitges sempre s'han endut la fama de ser els pobles més pijos de Barcelona, però a Catalunya n'hi ha molts més.

Encara que costi de creure, al Pirineu hi ha municipis de menys de 1.000 habitants on es reuneix gent d'alt poder adquisitiu. Aquí hi troben la calma i un lloc on socialitzar entre iguals. És clar que estar al costat de la pista d'esquí que freqüenten els Reis ajuda.

Salardú és un d'aquests pobles que han sabut fer del seu entorn i la seva mida reduïda un atractiu per a les classes altes. 

Amb menys de 600 habitants censats, el poble compta amb pistes d'esquí, un balneari, una arquitectura històrica i un entorn natural de primer ordre que atrauen els pijos com les mosques a la mel. Això sí, a l'hivern es converteix en un dels pobles més massificats de Catalunya.

On és

Salardú és la capital municipal de l'Alt Aran, la zona més turística de Catalunya. Amb una ràtio de 49,4 turistes per habitant, aquesta regió del Pirineu no només és la més massificada de Lleida, sinó de tot el territori. És clar que la culpa és dels seus propis encants.

Al llarg del segle XX, aquesta zona i, especialment, la seva capital van passar d'una economia basada en la ramaderia i l'agricultura de muntanya a integrar-se plenament en el model turístic de la vall, especialment vinculat a l'esquí.

Poble pirinenc

Així, al nucli històric de Salardú, l'arquitectura tradicional aranesa més reconeixible serveix per allotjar hotels, cases rurals, botigues d'esquí, restaurants i cafeteries.

Les cases de pedra, les teulades de pissarra i els balcons de fusta defineixen un conjunt compacte, amb carrers empedrats i una escala urbana reduïda, però plena de gent atreta pels paisatges de la zona.

Carrers nevats de Salardú

Carrers nevats de Salardú NAUT ARAN

Molts habitatges conserven grans finestrals dels segles XVII i XVIII, un tret característic de l'arquitectura civil de la vall, que permeten gaudir de la natura imponent de la Vall d’Aran.

Si a l'hivern el blanc de la neu ho tenyeix tot, als carrers la vida bull. Bona prova d'això és l'activitat que concentra la plaça major de Salardú, centre del nucli antic que articula la vida del poble.

Temple romànic

En destaca una font del segle XVIII, un dels elements civils més representatius del municipi i punt de trobada habitual tant per a veïns com per a visitants. Tot i així, el principal referent patrimonial de Salardú és l'església de Sant Andreu.

Considerada un dels temples romànics més importants de la Vall d'Aran, la seva construcció s'inicià al segle XII. L'edifici incorpora elements gòtics posteriors que reflecteixen una evolució arquitectònica prolongada i la seva importància històrica.

El campanar

El campanar, de planta octogonal, va ser aixecat al segle XV. Consta de dos pisos i està coronat per un campanar d'espadanya, convertint-se en un dels perfils més reconeixibles del poble.

La portada lateral, amb diverses motllures recolzades sobre columnes i capitells esculpits, és un dels elements més estudiats del conjunt.

A l'interior, la església presenta una planta rectangular de tres naus, cobertes amb voltes senzilles. Entre les peces més destacades es troba el Crist de Salardú, una talla romànica de finals del segle XIII, d'uns 62 centímetres d'alçada, considerada una de les obres més valuoses del romànic aranès.

L'impacte de l'esquí

Un dels factors que més ha condicionat l'evolució recent de Salardú és la seva proximitat a l'estació de Baqueira Beret, situada a pocs quilòmetres. Des de la segona meitat del segle XX, el desenvolupament de l'esquí va transformar l'economia del poble i el seu perfil urbà.

Salardú es va convertir en un dels principals nuclis residencials de l'entorn de l'estació, especialment per a aquells que busquen allotjament fora del nucli immediat de Baqueira.

Església de Salardú

Església de Salardú NAUT ARAN

Aquest procés ha donat lloc a una elevada presència de segones residències i a una imatge associada a un turisme d'alt poder adquisitiu. Això explica la fama del poble com un dels més “exclusius” de la vall, per no dir pijos.

Els bars de tota la vida conviuen aquí amb cafès d'especialitat. Les botigues d'esquí ho fan amb establiments que venen roba de marca. Tot està pensat a mida del turista d'alt poder adquisitiu que el freqüenta.

Balneari 

Això no és tot. Més enllà de l'esquí, Salardú també està vinculat al turisme termal. Als seus voltants es troben els Banys de Tredòs, un complex balneari alimentat per aigües mineromedicinals.

Durant els mesos sense neu, l'entorn ofereix múltiples opcions: senderisme, rutes en bicicleta, ràfting al riu Garona i excursions de muntanya. A l'hivern, a més de l'esquí alpí, s'hi sumen activitats com rutes amb raquetes de neu, esquí de fons o passejades amb motos de neu. Tot molt a mida dels pijos.

Com arribar-hi

Fins i tot el temps de viatge deixa entreveure la seva exclusivitat. Poques persones es poden permetre més de quatre hores de trajecte per passar un cap de setmana a la neu.

Aquest és el temps aproximat que es triga a arribar-hi en cotxe des de Barcelona, fins i tot utilitzant l'autopista. El trajecte comença per l'A-2 o l'AP-2 fins a Lleida i, des d'allà, s'enllaça amb la N-230 fins a Vielha. En arribar a la capital de la Vall d’Aran, cal continuar per la C-28 fins a Salardú.